Encara que no ens ho sembli, la cursa electoral nord-americana encara no ha acabat.
Des de la setmana passada, tots els mitjans de comunicació i tots els analistes, han donat a Barack Obama guanyador de les eleccions del proper dimarts.
Tot i que és evident que el senador d'Illinois porta avantatge, encara no hi ha res decidit, i així ho mostren les enquestes. Des de divendres passat la distància entre els dos candidats s'han anat acostant, i a dia d'avui, només els separen entre 3 i 7 punts. Una diferència important, però no decisiva.
Per què sempre m'he mostrat una mica escèptic amb les distàncies que donàven les enquestes? Per una raó molt senzilla: L'Històric.
L'històric és els resultats i les dades de totes les anteriors confrontacions electorals a la presidència dels EEUU, anteriors.
I que ens diu aquest històric? Bàsicament quatre coses:
- Des de John F. Kennedy, la presidència nordamericana ha estat bàsicament republicana: Només quatre presidents demòcrates han guanyat les eleccions, però si ens hi fixem bé, només Kennedy va guanyar en circunstàncies normals. Lyndon B. Johnson, va guanyar amb l'impacte de l'assassinat de Kennedy, Carter, després de l'affaire Watergate i Clinton, va guanyar per la divisió del vot de dretes entre Ross Perot i George Bush (els dos sumats van treure un 57% dels vots).
En definitiva, no és senzill per un demòcrata arribar a la Casa Blanca. El centre de gravetat dels EEUU s'ha anat inclinant cap a la dreta.
- Des de fa 50 anys, els candidats demòcrates que han arribat a la presidència o proveníen d'algun estat del sud o bé el vicepresident era del sud: Carter, Johnson, Clinton. En aquesta ocasió tant Obama com Biden provenen d'estats liberals. Això és molt important a l'hora de conquerir el votant sureny i els Joe's Sixpacks.
- En les primàries demòcrates, Hillary Clinton va vèncer en tots els grans estats: California,Texas, New York, Ohio, Florida, etc. No és tant important el fet en sí com el que projecta: a les eleccions primàries, allà on el votant hispà i els suburbis blancs eren decisius, Obama perdia. Hi havia, en aquell moment, un cert recel envers el candidat Obama.
- El color. No tenim cap idea de quina pot arribar a ser la influència del color de la pell del candidat demòcrata.
Aquests quatre fets em fan ser recelós respecte les enquestes, però és obvi que Obama també té dades que el mostren com a favorit:
- La mobilització de nous electors que l'afavoreix.
- La impressionant victòria que ha aconseguit en la recaptació de fons.
- El moviment que ha aconseguit crear al seu voltant
- La crisi econòmica.
Potser estic errat, però em sembla que encara hi ha partit...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.JPG)
8 comentaris:
No estic d'acord, Pau.
Ja que anem a l'històric, podríem també tindre en compte que mai ningú ha guanyat les eleccions tenint un desavantatge com el que té McCain a aquestes alçades de la campanya.
A més, cal recordar que els sondejos a nivell nacional no ensenyen totes les cartes. Els que van estat per estat, sí. I aquests el que mostren és que Obama està bastant per sobre dels 270 representants. És més, en la majoria de casos diuen que Obama fins i tot es podria permetre el luxe de perdre a Ohio i Florida.
Pel que fa a l'efecte que pot tindre la raça del candidat demòcrata. Bé, ja fa dies que l'efecte Bradley s'ha desestimat, entre d'altres coses perquè les enquestes duen mecanismes per interpretar-lo. I perquè se sap, desde que s'estudia aquest fenòmen, que l'economia és un factor que té més pes.
I per últim l'early voting. Les dinàmiques dels estats on ja s'h acomençat a votar indiquen una tendència clarament demòcrata. Menys a Florida, on la lluita sembla que serà casa per casa.
Es pot ser prudent i dir que hi ha partit, però les dades indiquen una altra cosa.
PD: El Dick Morris, analista d'analistes, porta un mes que no n'acerta ni una. De totes les prediccions que ha fet (referents a la campanya) cap s'ha complert. És un dels problemes d'analitzar massa influit pels colors de cadascú.
Edgar,
en elprimer et dono la raó.
Pel que fa als sondejos estat per estat, és obvi que a dia d'avui Obama té molta avantatge, però no és definitiu.
Pel que fa a early voting, és veritat, marca tendència però tampoc és definitiu. Només certifica que els votants demòcrates estan més motivats.
Pel que fa al comentari de Dick morris, tot i que no passarà a la història per ser republicà, jo tampoc gosaria desqualificar-lo tant alegrement.
I pel que fa a l'última frase, no hi podria estar més d'acord. I d'aquí vé el post d'avui: la majoria d'analistes, periodistes, etc. confonen dessitjos amb realitat quan parlen d'aquestes eleccions. Tot i que és molt probable que aquest cop coincideixin.
Pinta bé per Obama, però hi ha molts elements que demanen prudència...
Ja que et remets a l’històric per justificar les 4 presidències demòcrates, emmarcades en unes circumstàncies “especials”. Jo trobo que avui també ens trobem en un escenari especial; la desfeta de Wall Street i de la política econòmica d’un govern republicà còmplice de tot això.
Confio en que l’herència de Bush (per molt desmarcat que se’n vulgui mostrar Mc.Cain) impliqui un vot de càstig. No creus?
Tens raó, Van Banet. L'escenari actual és especial, de canvi. Tot i això, considero que s'ha de ser prudents ja que hi ha molst factors que no sabem com poden influïr als votants americans.
Pau, la meva intenció no era desqualificar el Dick Morris. Només dic que a l'últim mes s'ha perdut en la deriva ideològica a l'hora d'escriure els seus articles.
Es clar que ho pot solucionar tot amb la seva última idea; la que diu que els indecisos votaran per McCain.
El que passa és que no sé quina base numèrica té aquesta afirmació.
De moment, jo avui he fet càlculs i Obama té ventatges sòlides (com a mínim del 7%) en els suficients estats com per a treure 291 vots. I desprès queden els estats més disputats.
Veurem!
Edgar,
Coincideixo en el 100% del teu últium comentari -fins i tot, trobo excèntrica l'afirmació que esmentes d'en Morris i que va publicar ahir-.
També crec que la situació en els estats on Obama té avantatge, està amb les distàncies que comentes, però continuo pensant que cal prudència.
Pau, això està fet. Pocs motius queden pel dubte.
Així desfarem el nostre empat en gafisme, després de la nostra gran profecia de Rajoy president ;)
Publica un comentari a l'entrada