dissabte, 30 de maig del 2009

L'estratègia del PSC













El PSC, de la mà de José Zaragoza, ha tornat a realitzar una campanya electoral impactant.
Amb un disseny gràfic brillant i un missatge molt clar. Un missatge de contrast. Un missatge simple i efectiu: Tu decideixes, o uns o uns altres.

És la versió europea del "Si tu no hi vas, ells tornen"

De fet ha estat la campanya estrella de l'actual campanya electoral. Tots ens hem fixat en aquesta campanya i tots els altres partits l'han criticada.

El que m'ha sobtat és el fet que la majoria d'opinadors d'aquest país coincideixin en dir que aquesta és la campanya que sempre fa el PSC des que dirigeix les campanyes José Zaragoza.

No és així. És cert que l'estil és similar al de la campanya electoral de les darreres eleccions generals, però no té res a veure amb les campanyes de les municipals del 2007 i de les catalanes del 2006.

Si us en recordeu, en aquestes dues ocasions, el missatge de les campanyes era molt diferent al de l'actual. "Fets, no paraules" per a les eleccions catalanes del 2006 i "Noves idees" per a les eleccions municipals del 2007. Eren missatges positius. Eren missatges que no es poden considerar negatius.

Per què el PSC va utilitzar aquests missatges en aquestes dues eleccions-2006, 2007 i en canvi, utilitza el "Si tu no hi vas, ells tornen" en les dues darreres? I sobretot per què si tenim en compte que la direcció de les campanyes són obra del mateix equip?
Doncs perquè en les dues primeres eleccions el PSC és el cap de cartell, és el partit gran, el partit "catch all" que lliuta per guanyar les eleccions i presidir la Generalitat o l'alcaldia i, en canvi, en les altres dues eleccions l'epicentre de la campanya és a Madrid.

En les dues primeres hi ha una única campanya, la del PSC que intenta donar un missatge central adreçat a la majoria de la població. Ha de ser per força un missatge positiu.

En canvi en les altres dues - la del 2008 i la del 2009- hi ha dues campanyes: la del PSOE i la del PSC. La primera, és la que és central i positiva i la segona, la del PSC, serveix per complementar la primera, serveix sobretot per mobilitzar el vot.

Tant en les eleccions generals com en les eleccions europees, les campanyes de Zapatero i de Carme Chacón es complementen a la perfecció, així com les de López Aguilar i Maria Badia a les europees. En canvi a les eleccions catalanes o a les municipals, només hi ha una campanya: la de José Montilla i la de Jordi Hereu.

Així que, segons el meu punt de vista, és injust dir que el PSC fa sempre el mateix tipus de campanya electoral, el de "si tu no hi vas, ells tornen".

Només ho fa quan pot fer-ho i li convé. És a dir, quan tots els flancs estan coberts. Quan l'epicentre electoral no és a Barcelona.

I això no és res més que saber aplicar l'estratègia adequada en el moment adient.

dilluns, 25 de maig del 2009

Què ha de tenir un relat (3): L'arc de transformació

No hi ha un bon relat sense un arc de transformació.

L'arc de transformació, és l'eix, la clau a l'entorn del qual gira tot bon relat. És en definitiva, el que dona sentit al relat, el que el fa memorable. És el veritable missatge del relat.

Si volem que la nostra història sigui recordada i es difongui, aquesta ha de transmetre un missatge. I la manera més eficaç per transmetre el missatge és a través del protagonista del nostre relat.

Per tal que sigui un gran relat, un relat memorable, aquest ha d'haver transformat al protagonista. Hi ha d'haver un abans i un després per el nostre protagonista, ja res tornarà a ser com abans per a ell. El relat l'ha marcat, l'ha trasnformat i aquesta transformació és degut a que la història era única i a que porta implícit un missatge molt potent.

Així doncs, al final del nostre relat, el protagonista ha de ser molt millor que no pas al principi. S'ha produït un arc de transformació: una sèrie de fets, que han fet que el protagonista canviï a millor. I aquest transformació, sempre porta implícita un missatge potentíssim. Una "moralina" o "moraleja".

L'acció de la història ha de convertir al nostre home, l'ha de fer millor, més fort, més ètic. I els consumidors del relat hem de veure aquesta transformació, hem de veure el que li ha costat, i la millora que ha suposat.

Fixeu-vos-hi. Totes les bones històries comecen amb un personatge que viu la seva rutina diària i un fet extraordianari -o no- trenca aquesta rutina i obre un seguit d'accions que acaben amb un personatge que deixa de ser normal per a ser heroïc. La potència del relat, ha tranformat a l'home del carrer emn un heroi. S'ha produït l'arc de transformació.

divendres, 22 de maig del 2009

Però sobretot, el relat ha d'estar ben fet

Mireu a partir del minut 1:35
És un exemple clar de que o l'storytelling està ben fet o el resultat pot ser terrible.

dimecres, 20 de maig del 2009

Què ha de tenir un relat (2): el format















Com ha de ser un relat?
Quina estructura ha de tenir per tal que sigui creïble i potent?
Com ha de ser per què enganxi?




No entengueu que vull dir com ha de ser una història, sinó com hem d'estructurar una bona història per tal que aquesta enganxi, atrapi, per tal que convenci.

- En primer lloc, el relat no ha d'aturar-se gaire en els antecedents de la història. L'inici ha de contextualitzar i posar en situació, però ha de fer-ho en un temps raonable. No és la història en sí, són els antecedents de la història.

- La graduació del relat, els passos que aquest segueix, han de ser consecutius. Tot ha de ser conseqüència d'alguna cosa. Tot ha de passar per algun motiu. Si bé, a la vida real, això no és cert -la majoria de coses que ens passen no tenen un perquè- en els relats, tota acció ha de tenir un antecedent, un per què que faci més comprensible la història, i sobretot, els motius per què el protagonista actua com actua.
Tota acció ha de tenir un orígen i les accions han de passar de manera consecutiva, una acció, lligada a una altra.

- El relat ha de tenir un ritme "in crescendo". Cada vegada el ritme ha de ser més ràpid. El protagonista s'ha de trobar cada vegada obstacles més grans, i els ha de superar. El relat ha de posar a prova al protagonista -i a la història- possant-li obstacles més difícils. El protagonista s'ha d'anar acostant i allunyant del seu objectiu. No pot ser un "passeig triomfal". Ha de costar molt. Per dos motius: Per enganxar al receptor del relat a través de la incertesa i la intriga i per què el consumidor del relat -sobretot el relat polític- vol veure com el protagonista s'enfronta a les dificultats.

- I finalment, el relat s'ha d'acabar al final. En el punt més àlgid. Amb la consecució de l'objectiu. Un cop el protagonista ha aconseguit l'objectiu central del relat, aquest ha de finalitzar. Potser en començarà un altra, però ja serà un altre relat....

divendres, 15 de maig del 2009

Què ha de tenir un relat? (1)







Com es sabut, sóc un enamorat de l'storytelling.

Per a mi, el relat és clau a l'hora de construïr qualsevol projecte, candidatura o empresa.

Però, com es fa un bon relat? Què ha de tenir un relat per a ser efectiu?

- Primer de tot, un relat ha de transcorrer per un camí. És una història que té un passat, un present i un futur. Per tant, un relat ha de tenir un recorregut i aquest ha de ser conegut per a tothom.

- El protagonista del relat, ha de tenir un objectiu. Un objectiu que ha d'estar justificat i que representa un risc.

- En qualsevol relat hi ha d'haver un conflicte. Sense conflicte no hi ha relat interessant. Un conflicte vol dir, que hi ha algu que s'interposa entre nosaltres i el nostre objectiu.

- Per tal que el relat sigui interessant i real, ha de ser difícil. Ha de suposar un esforç per el protagonista que el realitza. El públic vol veure com el protagonista s'esforça per aconseguir el seu objectiu. Que aconseguir el seu objectiu li ha costat un esforç.

- El relat ha de ser memorable. Ha de tenir els ingredients adequats per tal que la gent el recordi. Això es pot aconseguir a traves del tema, d'algun episodi del relat, de l'èpica, etc.

- Per tal que sigui memorable, reconegut i captivador, s'ha de recolzar en valors. En valors propis com ho fan algunes marques o en valors compartits per una comunitat.

- Un relat ha d'emocionar. L'emoció a part de fer-lo més memorable, aconsegueix que els espectadors es vegin més implicats en el relat, que el sentin, que pateixin o vibrin. L'emoció canalitza la història

- Ha de tenir un format reconegut per a la majoria de la comunitat. Ha de tenir una estructura discursiva basada en els clàssics de la literatura. Inconscientment, hem de poder reconeixer la historia tant bon punt la sentim. Ha d'evocar-nos a algun conte popular.

dijous, 7 de maig del 2009

L'ou o la gallina?













En estratègia electoral, hi ha dos objectius finals que són difícils de separar. Són dos objectius que estan estretament lligats i que són consecutius: primer se n'ha d'aconseguir un per després aconseguir l'altre, i així succesivament.

Aquesta dos objectius són:

- Guanyar les eleccions

- Aconseguir una majoria social

Què és primer l'ou o la gallina? Què és més important guanyar les eleccions o aconseguir una majoroa social? Quin dels dos és l'objectiu principal?

La resposta tradicional és que és més important guanyar les eleccions, que l'objectiu és la consecució del poder. Però segons el meu punt de vista, aconseguir el poder, guanyar les eleccions, no és res més que el primer pas per el veritable objectiu: aconseguir una majoria social que et recolzi electoralment durant un període ampli de temps.

La manera tradicional de guanyar les eleccions ha estat construïnt abans una majoria social que et recolzi, i un cop aconseguida, guanyar les eleccions. Darrerament veiem molts exemples -com per exemple, la formació del nou govern basc o en molts ajuntaments- en que primer s'aconsegueix governar i el principal objectiu passa a ser el construïr una majoria social forta durant la legsilatura per després poder guanyar les eleccions amb claretat.

Construïr la majoria social passa a ser doncs, l'objectiu número 1. Aquest serà el gran objectiu per què sinó, segurament el pas pel govern serà efímer, com ho va ser pel bipartit a Galicia.

El cas de Galicia n'és un exemple clar. Es poden buscar molts motius de la pèrdua de les eleccions del PSdG i del BNG, però en realitat només n'hi ha un: No havíen aconseguit crear una majorai social forta i el PP encara mantenia la seva.