Estratega

La importància de l'escenografia

2008-07-23T12:30:00.000-07:00

Israel és potser el país que sap treure més rendiment de les eines de les que disposa.
En aquesta ocasió, ha donat una lliçó magistral de comunicació, d'escenificació de la comunicació, de l'ús de la imatge.
Mireu la foto de la visita de Barack Obama a Sderot, una petita ciutat d'Israel situada molt a prop de Gaza i que s'ha fet cèlebre per rebre l'impacte dels míssils Kassam llançats per Hamas.

Conscients de que la imatge que transmet el conflicte àrabo-israelià és el d'un enfrontament entre un dels exèrcits més potents del món que utilitza les armes més sofisticades i un grup de "milicians" que responen amb "cohets casolans", l'estat d'Israel ha organitzat una acurada escenografía per a trencar la imatge d'inofensius dels cohets Kassam.

Si ja és un èxit aconseguir que Barack Obama visiti aquesta ciutat on hi plouen míssils aconseguint que s'estableixi un vincle emotiu amb els ciutadans de Sderot, molt més exitosa és l'escenografia.

Que Barack Obama ofereixi una roda de premsa rodejat de míssils Kassam -que poden ser casolans, però no són cohets- és un gran èxit de comunicació amb dos objectius molt concrets:
- Visualitzar la magnitut de l'armament que utilitza Hamas, molt lluny del cohet cassolà que ens imaginàvem

- Fer arribar el missatge d'un Israel com a víctima als sectors més progressites dels EEUU que veuen a Obama com al seu líder. Vinculant la imatge d'Obama amb la imatge dels míssils explotats, fa que en la ment de molts espectadors, els israelians esdevinguin més víctimes.

Fixeu-vos en el logo de la ciutat de Sderot que l'alcalde li entrega a Obama: el cor en comptes d'estar atravessat per una fletxa està atravessat per un míssil.
Això sí que és imatge de marca. Això sí que és citybranding

Espero que el publicista no cobrés

2008-07-23T11:44:00.000-07:00

Encara que sembli mentida, aquest va ser un dels spots electorals del partit que ha governat Mèxic durant gairebé un segle, el PRI.
El candidat a president de la República Mexicana pel PRI a l'any 2006, Roberto Madrazo, segurament es va deixar aconsellar per algún "brillant" assessor o per algun publicista "innovador". No cal dir, que no va guanyar.
I és que la mala fama de la comunicació política, a vegades, és merescuda.

La realitat sempre supera a la ficció...

Marketing polític

2008-07-17T08:08:00.000-07:00

Karl Marx deia "El capitalisme no és crear un producte per al consumidor sinó crear un consumidor per al producte"

És una molt bona definició del màrketing.
Canvieu capitalisme per política, producte per partit i consumidor per votant i tindreu la definició del Marketing Polític.

Eleccions als USA: I el missatge?

2008-07-17T03:53:00.000-07:00

Estem a punt d'iniciar la recta final de les eleccions nord-americanes. D'aquí a tres setmanes, faltaran tres mesos per a l'election day. I som molts els que ens preguntem: I el missatge?

El missatge és el factor guanyador d'una campanya electoral. Bé, de fet, com tots sabeu és l'estratègia ( i el candidat). Però el missatge és la sintesi de l'estratègia. És l'estratègia resumida en una frase, en un concepte que sigui fàcil de comunicar, comprensible i que desperti sentiments en l'elector.
Un bon missatge, si l'estratègia és bona, és una garantia d'èxit. Tota l'estratègia ha d'estar en el missatge, per això, quant més sentit i més concreció tingui el missatge, més guanyador és.

Els dos candidats a la Casa Blanca, tenen més o menys marcat el terreny per on han de guiar la seva estratègia. Sabem més o menys, quins seran els terrenys de joc on cada candidat és més fort i per tant, on intentaran portar la batalla, però encara no tenim clar els missatges de cada candidat.

En el cas d'Obama, el seu missatge és claríssim: CANVI. I ell el representa a laperfecció: jove, negre, allunyat de Washington, 2.0, metrosexual, etc. però a l'haver de lluitar tant ferotgement per la candidatura democràta amb Clinton, el missatge del canvi per sí sol, ja no és suficient, està una mica desgastat. Necessita un reforç i encara no l'intuïm. Amb el temps que queda, si Obama no reforça el seu missatge introduïnt-li un complement, corre el perill, que el dia de les eleccions, el missatge ja estigui de baixada. És a dir, que no arribi al dia D, en el moment més alt.

El cas de Mc Cain. és el contrari. Sabem quin és el complement del missatge, el que vé reforçat per la seva trajectòria: el d'un veritable comandant en cap. Un heroi de guerra dicidit a liderar el país, però ens falta el seu missatge principal.
Quins EEUU proposa Mc Cain? Podem intuïr els d'Obama - tot el contrari de Bush, multilateralisme, etc.- però, i Mc Cain? Quin és el missatge de Mc Cain? Mc Cain no té missatge i Obama corre el perill de tenir-lo massa usat.

És clau que el missatge tingui el temps suficient per a ser interioritzat per als electors. Falten pocs mesos per les eleccions i com diria aquell: "Lo más caliente está...No sé dónde"

Comença l'ofensiva contra Obama

2008-07-15T08:35:00.000-07:00

La darrera portada del New Yorker és duríssima, però té la virtut de mostrar-nos cruament cap on es dirigiran els atacs que rebrà Barack Obama en la campanya electoral.
La idea és mostrar la imatge d'un Obama com un antipatriota o pitjor, com el cavall de Troia dels enemics dels EEUU.

Els estrategues d'Obama ja deuen tenir resposta a cada un dels possibles atacs, però és complicadíssim desactivar tants missatges negatius. Per contra, és difícil fer campanya negativa contra John Mc Cain, per l'edat i pel seu heroic passat.

Aquesta portada m'ha fet tornar la pregunta que em feia durant les primàries democràtes:
A qui preferiríen els artistes de les campanyes negatives republicanes -Karl Rove, FOX, etc.- com a candidat demòcrata? Amb qui pot donar més resultat una campanya negativa?

La inexperiència, frivolitat i passat d'Obama o l'excessiva popularitat, la fredor i el passat de Clinton?

No ho sé, ho intueixo, però no n'estic segur.

Sense energia, no hi ha lideratge

2008-07-14T03:04:00.002-07:00

Aquest cap de setmana l'he passat a l'Escala amb alguns dels 15 que anirem a Washington el proper mes de novembre a seguir les eleccions nordamericanes.
El notre amfitrió, en Marc Teixidor, ens va preparar una sorpresa molt agradable: la presentació del llibre POLÍTICAS d'Antoni Gutiérrez-Rubí al Si Us Plau de Roses.

A més de que sempre és un plaer escoltar un gran assessor en comunicació com l'Antoni, l'acte va ser molt interessant i voldria compartir una reflexió que em va provocar.

La brillant presentació del llibre va anar a càrrec de l'exdelegada del Govern a Girona , diputada i blocaire, Pía Bosch i de l'Alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana.

El llibre de l'Antoni, POLÍTICAS, parla sobre les dones polítiques, més concretament sobre les dones que són líders polítics. Tots els que estàvem al Si Us Plau vam veure que la flamant alcaldessa de Roses, n'era una.

La Magda Casamitjana, poseeix una de les condicions indispensables per a qualsevol lideratge: l'energia. Té tanta energia que és impossible no notar-la.

Un líder, s'ha de caracteritzar per tenir una energia inesgotable, i ha de saber transmetre-la. Ha de tenir energia, força, per a portar a terme el seu trajecte polític -moltes vegades una travessia pel desert que curteix el lideratge- i ha de saber comunicar que té aquesta energia.
És imprescindible que la ciutadania vegi que el líder té força, té energia, té fé i moral de victòria.
L'elector sempre busca - encara que sigui inconscientment- que la persona que ha de liderar la societat -el candidat, el governant- no defalleixi quan la situació sigui difícil, que tingui fé i esperança en un millor futur, i obviament, que tingui la força necessària, l'energia per a portar a terme aquesta empresa tant difícil.

Sense energia, no hi ha lideratge.

Més sobre el Barça

2008-07-11T01:00:00.000-07:00

Jan Laporta ho hauria de tenir sempre present:

"Res resulta tant sorprenent als qui observen els assumptes humans amb mirada filosòfica, com la facilitat amb la que uns pocs governen a molts. I la docilitat implícita amb la que els homes sotmeten els seus propis sentiments i les seves passions a la dels seus governants.
Si indaguem sobre com es produeix aquest miracle, descubrirem que els governants no tenen res que els sostingui excepte l'opinió.
El govern, doncs, es fonamenta només en l'opinió. I aquesta màxima s'aplica tant en els governs més despòtics i militars com als més lliures i populars"

David Hume

Dues imatges del cap de setmana

2008-07-07T10:15:00.000-07:00

Aquests són els dos fets que més m'han cridat l'atenció d'un cap de setmana atapeït de comunicació política: la moció de censura del Barça i el congrés del PP de Catalunya.

Si bé no sóc gens partidari de parlar tant del Barça ja que crec que com a país ens fa més petits - tot i que jo sóc del Barça- considero adient fer una reflexió sobre la moció de censura que es va votar ahir contra la directiva de Joan Laporta.
Sobretot, perquè la campanya electoral de Joan Laporta de l'any 2003 va ser boníssima. En aquella campanya hi van participar destacats professionals com Xavier Roig i Toni Aira.
El que més m'ha sobtat d'aquesta moció, ha estat justament la campanya en contra la moció de censura que ha portat a terme la directiva de Laporta.

Ha estat totalment diferent a la de l'any 2003. I no serà perquè no hagin aplicat el manual de comunicació en campanya: multiplicació de comunicació a través dels directius, utilització de la por com a eina - el club quedaria paralitzat- , actes amb intel·lectuals i famosos que donen suport al president, acusacions, presentació de fitxatges, i fins i tot l'utilització de l'emoció al final de la campanya (humanització del candidat), etc.
Però hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar i segons el meu punt de vista, era la força, l'esperança, el positivisme. Semblava que fós un mer tràmit, una cosa que s'havia de fer, que tocava. De fet, semblava com si no s'ho plantegéssin com si fós una veritable campanya electoral. I ho era.

Una campanya electoral, per tenir èxit, has de volcar-t'hi. Has de creure-t'ho, anar a per totes i transmetre l'energia, el missatge, l'esperança, etc.
Una campanya és acció en estat pur i em temo que això és el que ha fet que el resultat no hagi estat positiu per Laporta.
Laporta, s'hauria d'haver prés aquesta moció com una veritable campanya electoral, com el que veritablement era: un plesbicit sobre la seva persona.
Si ho hagués fet i s'hagués arramangat, el resultat no hauria estat el que es va donar ahir.

L'altre imatge que em va sobtar aquest cap de setmana, va ser la de Montserrat Nebrera sortint a hombros de la sala on es realitzava el congrés del PP de Catalunya, amb l'actual cúpula del partit de fons mirant l'espectacle.

El que va fer Nebrera té molt de mèrit, i realment va ser molt interessant el debat amb Sánchez Camacho i la valentia que va demostrar, però la imatge d'ella sortint a coll dels seus companys després de perdre una elecció- tot i que el resultat té molt de mèrit- era patètia.
Mai tant d'esforç s'ha desfet tant ràpid. Segurament ni ella ni cap dels seus seguidors ho va veure així, però vist des de fora era surrealista.
I despré,s encara hi ha qui es qüestiona per a què serveixen els assessors...

Tècniques de seducció

2008-07-05T15:39:00.001-07:00

No són els 100 consells de Joseph Napolitan, ni les 5 estratègies de Dick Morris, ni els 13 articles de Sunzi, però poden ser molt útils a aquells que vulguin intentar aprofitar l'estiu.

L'estratègia, el pensament estratègic sempre ha d'estar present en tota acció que busqui l'èxit i on hi hagi altres competidors. Això és el que vaig pensar quan els meus conciutadans de Venim del Nord van penjar aquest post de la valenciana Lucrecia Borja: Les 30 regles de la seducció. Ja em direu si us ha servit d'alguna cosa.

1.- Parla, no et talles. No escatimes parlar, és el més important per a qualsevol seductor. Al principi no parles de coses profundes, ni difícils, excepte si comproves que l'altra persona és una intel·lectual sense remei. No parles de tu, o fes-ho amb molta moderació i sentit de l'humor.
Però no te'n passes tampoc, que també és molt important saber escoltar, o fer com que escoltes. El millor es fer cara d'interesant mentre ella t'explica les seues batalletes. Es de les coses que més apreciem les dones: un home que sapiga escoltar i siga bon conversador.
2.- Originalitat. No sigues un borinot i innova les teues costums. No faces que la relació es converteisca en un monòton suplici o una avorrida rutina i sorpren-la fent coses noves. Talment, quan et llences cap a l'èsser al que estimes, no se t'ocurreisca dir "Estudies o treballes?” Sigues un poc més original.
3.- Autoconfiança. Mantingues un aire de seguretat i autosuficiència, com si controlasses el món. T'has de mentalitzar que ets el tio més interesant i simpatic del món, encara que tu i jo ho sabem, no ets l'home ideal ni de lluny. Repeteix amb mi: “Soc el millor i aconseguiré el que vulga”. Intenta enganyar-la perquè s'ho crega ella també.
4.- Vestuari. Alerta amb la roba que et poses, que t'estic veient. No, eixa samarreta a ratlles taronges ni és bonica ni està de moda. El millor és buscar alguna cosa que et faça semblar elegant, però informal.
5.- Autocontrol. Es IMPORTANTÍSSIM que mantingues el cap fred (encara que tota la resta se t'escalfe).
6.- Fer ofertes que no es puguen rebutjar. Mai li dones l'oportunitat de dir no (perquè no s'acostume malament), ves fent les propostes a poc a poc, de manera que no les puga rebutjar.
7.- Ocultar el joc. No ensenyes totes les carta de la teua baralla d'una sola vegada. Ves a poc a poc, però segur.
8.- Suspens. Mostra al principi un poc d'indiferència, però fes-te notar (ningú estima el que ignora).
9.- Fer-se indispensable. Fes-te indispensable i després lleva de cop tot l'interès, sense que s'ho espere. Després d'això, aplica a poc a poc la regla anterior. Es que en el fons som un poc masoques, i quan ho tenim massa fàcil i veiem que a "ell" el tenim segur... perdem un poc l'interés.
10.- Trencar el ritme. Utilitza la tècnica de l'estímul intermitent: un dia dóna-li entenimentada i tota l'atenció del món i al següent cap, així en forma alterna: atenció-indiferència. No dugues ritme en res d'això."No obrar sempre igual. Així es confon als altres, especialment si són competidors. No cal obrar sempre de primera intenció, doncs ens captaran la rutina i s'anticiparan i frustraran les accions"
11.- Ser impredictible. Mai tingues un comportament predictible i sempre amable, has de ser canviant."Confondre als contrincants significa actuar de tal manera que els impedisca mantindre la ment en calma. Intenta diverses maniobres segons l'oportunitat del moment, fent pensar al contrincant que ara vas a fer això, després allò altre, i a continuació fes-ho tot distint, fins que veges que comença a estar desconcertat, i així guanyar a voluntat".
12.- Misteri. Empra cert misteri (però no et faces el misteriós). A tots ens atreu el misteri.
13.- Simula una retirada. Quan veges que comença a mostrar interès simula una retirada i fingeix indiferència.
14.- Paciència. Sigues pacient, aprèn a esperar i recollir la collita al seu temps. Precipitar-se pot dur-nos al fracàs. Cal seguir els ritmes i els temps de l'amor. La seducció requereix temps i espera. Qui sedueix està a l'aguait i observa, coneix al seu oponent. A poc a poc va mostrant els senyals que cautiven a l'altre. Ací està l'encant de la seducció, en la fascinació que produeix el plaer d'erotitzar a l'altre fins quedar presoner del seu propi desig.
15.- Alerta amb el que dius. No cal parlar-li de les teues ex. Es molt incòmode que t'expliquen com de meravellosa i perfecta és la seua ex. No ho faces. "Ella" és a la que vols ara, i ella és la més meravellosa i perfecta per a tu ara. Si et pregunta per elles, respon, però parla d'elles com a passat que ja no t'influeix.
16.- Ser positiu. A ningú li agrada estar amb gent depressiva i que només et parlen dels seus problemes i ho vegen tot fosc. Està bé que li expliques les coses que et preocupen (així veurà que confies en ella i valores la seua opinió), però no només les dolentes. Explica-li també alegries, projectes,...
17.- Ser detallista. Hi ha unanimitat al sector femení en que una de les coses que més sedueixen és un home detallista, que es fixe en nosaltres, que s'enrecorde de les dates importants, que ens regale flors per sorpresa... Però tampoc te'n passes, que tot cansa. Has de trobar un terme mig.
18.- Sinceritat. Malgrat tot allò que he dit, oblida les apariències. Intenta ser sincer. Es difícil, però intenta-ho. Si no li agrades com ets en realitat, la frivolitat i els consells d'abans poden servir de ben poc. De tota manera, ja saps que el mar està plé de peixos.
19.- Al final; qui la segueix, l'aconsegueix. Encara que de primer pugues pensar que no està interessada per tu, no et desanimes. Potser no siga del tot cert i sí ho estiga. Som així. De vegades justament al home que més ens agrada és al que li fem menys cas. Per què? nervis, pors... mil coses!
20.- Atreviment. Sigues atrevit: si ho has pensat, fes-ho. No li digues: "et puc besar?" Besa-la! Millor penedir-se d'haver-ho intentat que mai haver-se atrevit!
21.- Amant i bandit. És millor tindre cert punt de pocavergonya o murri que passar per un ximple.En relació amb les dones, he de dir-te que no existeix cap de nosaltres que no s'estime més un poc de tracte aspre a una excessiva consideració.
22.- Retirada. Quan res no et resulte, aprèn a perdre i a retirar-te a temps substituint aquest contacte amb algun nou projecte."Si pots guanyar la batalla, lluita; si no, retira't". Mao Tse Tung
23.- Buscar el punt feble. Tota persona té una debilitat, troba-la i explota-la. La majoria de les dones només busquem el reconeixement i l'afecte com a persones. Exactament com tu, benvolgut lector.
24.- Per a casats. Si ets un seductor casat, no caigues al parany del vell truc de que et duus malament amb la teua dona. El seductor declara que és tot un èxit i el seu matrimoni perfecte, però que ella té alguna cosa especial que cap altra té. Mai li amagues que estàs casat!!
25.- Un poc d'ètica. Recorda que el seductor té la seua ètica i nosaltres podem ser molt pudoroses: mai parles malament d'una dona amb la que has estat. Pot pensar que també faràs el mateix amb ella, donat el cas.
26.- Sorpresa. Tingues detalls inesperats però no l'atabales amb obsequis. No volem un "home perfecte" com a l'anterior post.
27.- Ser humil. IMPORTANT: No presumeisques de conquistador.
28.- Romanticisme. Aparenta ser moderadament romàntic, però mai estúpidament romàntic. Les poesies de Bècquer o de Juan Ramón Jiménez són el perfecte exemple de com buscar el fracás. Fes vore que ets sensible (que quede creible) i dolç. El més important es deixar a un costat la testosterona i fer-se amb un grapat d'estrògens.
29.- Gelosia. Dóna-li gelets de tant en tant, però no te'n passes.
30.- Educació. Relacionat amb la sensibilitat, hi ha certs detalls que no se't deuen passar, com anar amb compte amb el llenguatge (a no ser que siga ella la que parle com un camioner), amb els mecanismes fisiològics de l'èsser humà, etc.: convé que t'oblides de qualsevol demostració pública de expulsió de gassos corporals, per exemple.

Uribe

2008-07-04T01:57:00.001-07:00

Magistral la posada en escena de l'alliberament d'Ingrid Betauncourt, per part del govern colombià.
En un moment en el que el president Uribe es troba immers en un procés judicial, l'escenificació de l'alliberament de la candidata a la presidència ha estat un gran cop d'efecte del president Uribe.

Álvaro Uribe és segurament, el governant més valorat per els seus conciutadans que hi ha avui en dia. Els seus índex de popularitat són espectaculars i les seves victòries electorals aclaparadores.

A més del seu èxit en la lluita contra les FARC, és evident que controla molt bé la comunicació i la imatge. L'alliberament d'Ingrid Betancourt així ho certifica.

Ha deixat tot el protagonisme de la imatge per la candidata alliberada i per la seva família -la seva mare i els seus fills- i per els militars que van portar a terme l'operació. Ell s'ha mantingut en un segon terme que l'ha reforçat molt a ulls dels seus conciutadans, però també als ulls de l'exterior.
Ha jugat un paper molt diferent del que hauríen jugat altres presidents de la regió o fins i tot europeus com Sarkozy -de fet, Sarko ja va fer una roda de premsa a l'Elisi amb els fills de Betancourt tant bon punt va saber-se la notícia-.
I únicament, va tenir una breu trobada amb la Sra. Betancourt, on aquesta va mostrar-li el seu agraïment i ell, en una escenificació de la modèstia, semblava que defugia d'aquells moments tant esperats. Però en aquest mateix encontre, va tornar a donar un cop d'efecte destinat a reconstruïr la seva imatge de dur: va dir que es van deixar escapar als guerrillers de les FARC - que no s'els van matar- que havíen segrestat a l'Ingrid Betancourt, per no posar en risc el final feliç.

Tot això, alhora que donava molt de paper als altres alliberats i a les seves famílies i ben segur, també donarà molt de paper a Sarkozy.

Els corresponsals dels mitjans, comentàven que tot aquest procés s'ha celebrat a Colòmbia tant com si haguéssin guanyat un mundial de futbol, i que cada vegada veuen més aprop el final de la violència.

Una classe magistral de comunicació política. I és que Uribe, no només pensa i actua en clau interna, sinó que actua pensant en clau regional. I és que el debat a Amèrica Llatina es lluita entre dos models, el que representa Chavez i el que representa Uribe. I tots dos lliuràven aquesta guerra en l'operació Betancourt.
De moment, comunicativament parlant, Uribe 1, Chavez 0

Estratègia

2008-06-30T14:18:00.000-07:00

No hi ha estratègia sense comprovació. Si una estratègia, un cop aplicada no es comprova - a través d'unes eleccions, enquestes, resultats, etc.- o no fem cas dels resultats de la comprovació, el que tenim no és una estratègia, és un suicidi.

Europa i el seu relat

2008-06-25T03:21:00.000-07:00

Darrerament s'han produït un allau d'articles i opinions sobre el distanciament que s'està produïnt entre la Unió Europea i els seus ciutadans. Aquestes opinions exemplifiquen aquest distanciament amb les dues darreres propostes que han sorgit de la Comissió Europea: la directiva de retorn dels estrangers il·legals i setmana laboral de 65 hores.
Doncs bé, jo no crec que aquests factors siguin causants del distanciament entre la Unió Europea i els seus ciutadants. De fet, aquestes dues propostes tenen més a veure amb la por dels estats que amb la pròpia UE.
Els estats són els que formen la Comissió Europea i aquests, prefereixen que les mesures més dures i impopulars les realitzi aquest ens allunyat i distant que és Europa que no pas els diferents governs que es presenten a unes eleccions cada quatre anys.

El veritable factor que ha distanciat Europa dels seus ciutadans, és la manca de relat. O més ben dit, la no actualització del seu relat.

El relat fundacional de la Unió Europea era boníssim, però ja no serveix. Europa, el vell continent desagnat per les guerres no podia continuar matant-se entre veïns i destruïnt-se períodicament. Després de la II Guerra Mundial, una generació de líders liderats per Schumann, Monnet, Adrenauer i De Gasperi consideren que l'única solució era que compartir coses entre els països europeus - sobretot França i Alemanya- evitaria futures guerres entre europeus. Primer va ser l'acer, després l'economia, la moneda, les fronteres, etc.
Aquest era un grandíssim relat: La Unió Europea és la nostra garantia de pau.
Té tots els ingredients que ha de tenir un bon relat: és útil, necessari, ens lliga amb el passat, proposa esperança i es pot comprovar.
Aquest relat ha durat cinquanta anys, però ja no es pot allargar més. És el relat d'Europa del s.XX. La majoria de la ciutadania ja no valora aquest relat per què no ha viscut mai en una Europa en guerra.
El relat ha mort d'èxit, ja no mobilitza, ni es veu com útil, ni necessari, etc. Per els europeus actuals, la pau entre europeus és quelcom normal.

La UE necessita crear un nou relat, segurament un relat que ens mostri la utilitat de la UE davant el món, que emocioni als europeus, que els mobilitzi, que comparteixi valors i que alhora sigui creïble, memorable i comprovable.
Però això no és gens fàcil.

Fins que Europa no trobi el relat del segle XXI, Europa estarà en crisi.

Estratega, estrategues?

2008-06-23T16:54:00.000-07:00

L'altre dia, vaig tenir el plaer d'anar a sopar amb Rafael Alberto Pérez, un dels estrategues en comunicació més destacats d'Europa. Mentres degustàvem una ampolla de cava, vam dedicar tot el sopar a parlar d'estratègia.
Jo li vaig explicar com enfocaria la meva memòria del màster, que sota el títol provisional d'"Estratega" intentarà analitzar la importància de l'estratègia en la campanya electoral. En Rafael Alberto Pérez, em va fer un suggeriment que a mida que passa el temps, més sentit li veig.
Per ell, quan parli de l'estratega és important que no em limiti a concebre el paper d'estratega a una persona, sinó que ampli el concepte a un conjunt.
L'estratega pot ser un equip, pot ser la unió vàries persones amb diferentes funcions però amb un objectiu comú. Si l'equip té les funcions delimitades i l'objectiu clar, pot esdevenir un sol actor, que actui amb una dinàmica pròpia.
L'estratègia no para mai de sorpendre'm

46 milions

2008-06-20T06:49:00.000-07:00

Segons l'INE, hi ha 46 milions d'habitants a Espanya. Això significa que en el 2007, la població espanyola ha crescut en 870.000 habitants, dels quals 700.000 són estrangers.

Quin sentit té la proposta del ministre Corbacho de fomentar el retorn d' estrangers amb residència, quan en un sol any t'entren 700.000 persones? Quants s'acolliran a la mesura? 10.000? Suportaran els serveis públics una incorporació de gairebé 1 milió de persones anuals? Passa a algun altra país això?

La immigració és el tema. És el mou la política europea i encara no ens n'hem adonat.

Però el tema que voldria qüestionar és el poc rigor que hi ha a Espanya a l'hora de comptabilitzar la població. L'estadística oficial es basa en dos bases que són totalment qüestionables: el padró i el número de targetes sanitàries.

En ambdos casos, no es pot realitzar un recompte fiable de la població estable a través d'elles. Pel que fa al padró, és un tràmit que es pot fer sense cap problema, fins i tot a través d'internet i és fàcilment manipulable, i pel que fa a la targeta sanitària, es compta com a catalans o espanyols a ciutadans que solament hi estan de pas o hi viuen a temporades: estudiants, erasmus, europeus amb 2a residència, i fins i tot, gent que viu a l'exterior i es vol operar aquí.

Cap país seriós, calcula la seva població a través d'aquestes fonts, ho fan a través del cens i d'altres fonts més fiables. Una de les fonts més fiables, és el nombre d'estudiants estrangers que estan inscrits als nostres col·legis. Això sí que és fiable.

Però és que a vegades, la veritat no interessa, el que de veritat interessa és arribar a una xifra de la població - 50 milions- que ens situï entre els quatre grans països d'Europa, i tenir un pés decisiu similar al d'Italia.

Tampoc no ajuda gaire, que el finançament dels municipis sigui molt més important a mida que s'arriben a determinades xifres - 10.000 o 50.000 habitants- i per arribar-hi, s'empadrona a tothom qui vulgui, és igual que no coincideixi amb la població real que habita a la població. Paaís de picaresca...

Marca Ciutat 2008

2008-06-14T11:26:00.001-07:00

Gràcies a tots!

Obama vs Mc Cain: l'hora de Mark McKinnon

2008-06-06T12:58:00.000-07:00

Ja sabem qui seran els dos contrincant: Barack Obama i John Mc Cain.
Un gran duel. Des d'Europa no es presta gaire atenció al candidat Mc Cain, però és un gran candidat. No serveixen els prejudicis antibush per a Mc Cain. El més progressista de tots els republicans, molt respectat per la comunitat llatina i amb un gran prestigi per l'americà mitjà arrel de la seva trajectòria vital. Un lluitador nat.
Davant seu el fenòmen mediàtic de l'any. El nou Bob Kennedy.

És la lluita de l'americà WASP però enrollat contra el metrosexual global. És una gran batalla.
Però la clau estarà en la primera regla de l'estratega: qui fixarà el terreny on es produirà la lluita. Si en el camp de la por o de l'esperança. Si en el camp del patriotisme o de l'universalisme.
I aquí, els qui hi tindran un paper molt rellevant seran els estrategues. En el cas de Mc Cain, Mark McKinnon, el seu estratega en cap, hi tindrà un paper molt rellevant.
El vam conèixer a Madrid amb en Guillem, en Marc i en Xavier i si alguna cosa estic segur és que els spots tindran un paper determinant en aquesta campanya, i més, coneixent a Mc Kinnon.
Aquí, em podeu veure amb ell a Madrid.

VISC A BARCELONA!

2008-06-03T02:10:00.000-07:00

Molt bon spot i molt bona campanya la que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona sota el nom de "VISCA BARCELONA".
Aquest joc de paraules entre el Visca i el visc a, va ser utilitzat per el candidat d'ERC a Figueres, Francesc Canet a les passades eleccions municipals. El doble sentit d'orgull de viure en una ciutat i alhora encoratjar als ciutadans amb el visca, és un molt bon recurs per a fer una bona campanya de comunicació ciutadana.

Amb aquesta campanya, Jordi Hereu i el seu equip comencen a ensenyar el nou model de ciutat que volen aplicar a Barcelona i que substitueixi al "model Barcelona" que hem conegut fins ara. Els que assistim al congrés Marca Ciutat el propers 13 i 14 de juny a Figueres, tindrem l'oportunitat de conèixer-lo detalladament de la mà del Tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes.

Però en aquest anunci ja es comença a intuïr cap on van els trets. De l'anunci m'he fixat en alguns detalls que són clarament simptomàtics del nou model Barcelona i m'atreveixo a fer algunes afirmacions:

- El multiculturalisme ha mort. Tots els personatges que apareixen a l'spot són "nostrats". No hi apareix cap barceloní de color, tant habitual en altres anuncis de la capital. El multiculturalisme ja no es veu com un atractiu de la ciutat, ja no s'en fa bandera. El Fòrum 2004 està mort i enterrat.

- Una Barcelona més local que global. Tot l'anunci parla de les coses quotidiànes, del dia a dia, dels petits atractius de la ciutat que més aprecien els ciutadans no els visitants: les patates braves, els barris, etc.
S'ha acabat el model Barcelona que volia ser el far mundial de la modernitat i que va tenir la seva màxima expressió en la campanya electoral de Joan Clos al 2003: "Barcelona, la millor ciutat del món"
Ara, Barcelona ja no vol ser la millor ciutat del món, ara vol ser la millor ciutat pels barcelonins i com a molt, pels catalans.

En definitiva, l'spot ens ensenya cap on vol anar Barcelona, i sembla que després de fixar-se massa en la gent de fora, ara vol tornar a seduïr als barcelonins.

Charles Aznavour

2008-05-31T15:38:00.000-07:00

La cançó que sempre m'acompanya... Et pourtant

Jo sóc fill del 69

2008-05-30T00:46:00.000-07:00

Ara que es recorda els 40 anys del mític maig del 68, del que en són hereus la generació dels nostres pares i que tant va marcar la societat europea actual, jo del que em proclamo hereu, és de la generació del 1969. Aquesta sí que em va marcar profundament.

La realitat sempre ens fa dubtar

2008-05-29T14:39:00.000-07:00

Just quan ja teníem un relat convincent per entendre la modernitat, la realitat es comporta com allò que sempre ha estat: un mirall que ens mostra despullats i que ens torna a reflectir la complexitat de l'ésser humà.

Quan ja teníem un esquema mental que ens explicava els motius que feien sorgir la xenofòbia i el racisme, a Sud-Àfrica, el país símbol contra el racisme, el país d'en Nelson Mandela, sorgeix una onada racista en contra de l'immigrant africà. Negres contra negres.

Mai podem pensar que ho sabem tot, Mai podem tenir la prepotència de creuren's que coneixem a l'ésser humà, de saber com funciona el món.

La nostra petitesa és immensa.

Solo ante el peligro

2008-05-23T02:46:00.001-07:00

Mariano Rajoy sembla un cadaver polític. Per molt que a curt termini s'en surti i pugui continuar com a president del PP després del congrés del mes de juny.

Això és el que vaig pensar mentres escoltava la tertúlia de la COPE al matí. Que Jimenez Losantos l'ataqui és normal, el que em va sobtar va ser la virulència amb la que l'atacava Pedro J. Ramírez.

Si Pedro J. Ramírez dispara amb tanta violència és que ja s'ha obert la veda. Ja es passa a l'etapa "sin complejos", per acabar amb el clàssic hispànic: "A por ellos!"

Mariano Rajoy ha vist que amb aquesta "tropa" no arribaria a la Moncloa, i per això ha volgut canviar l'equip, sense tenir en compte tres coses:

Que ell formava part de la tropa, que els seus mitjans afins i l'hombra d'Aznar són molt poderosos i que el seu equip no té força política.

En el fons, però, el que veritablement hi ha és una lluita territorial. És el poder del "gran Madrid". Si us hi fixeu, la lluita a l'interior del PP, és la lluita que també hi ha territorialment a Espanya: És la lluita entre Madrid i la resta.

Aznar va crear un monstre, "El gran Madrid", puente de América en Europa. I aquest monstre el representava perfectament el PP. És el Madrid que creix, que guanya, i que és Espanya. Però la resta del partit, així com la resta del país, no es veuen del tot còmodes amb aquest monstre que ho xucla tot.

Per això, Rajoy va veure clar que s'havia de recolzar amb els "barons" territorials del PP, per enfrontar-se al Gran Madrid, per tal que aquest no li marqués permanentment l'agenda, des de la radio, els diaris, els fòrums empresarials, etc.

Però aquest Gran Madrid és massa fort i no es deixarà dominar així com així. Em sembla que en Mariano ha volgut fer un pols que sap que no el pot guanyar.

2008-05-18T14:43:00.000-07:00

A risc de que s'em consideri "carca" en la Catalunya postmoderna en la que vivim, m'ha agradat la reflexió que el gran Gregorio Luri ha fet el dia del meu aniversari: la feliz desesperanza

El poder de la imatge

2008-05-17T15:36:00.001-07:00

El poder de la imatge. No hi ha cap paraula que trenqui aquesta imatge. La del ministre més "roig" del PSOE, el ministre de justícia Mariano Fernández Bermejo, fotografiant-se després d'una tarda de caceria amb lels seus "trofeus".

Aquí no hi ha sostenibilitat que valgui, ni canvi climàtic, ni defensa del medi ambient.
La imatge és brutal. La retòrica sobra. És el poder de la imatge.

Marca Ciutat

2008-05-15T10:59:00.000-07:00

Ahir vam presentar Marca Ciutat, el congrés sobre citymarketing que farem a Figueres els propers 13 i 14 de juny.
Em fa molta il·lusió aquest congrés per què crec que és un dels camps del màrketing que més futur té i al que hem d'estar molt atents tots els que treballem o ens interessa la comunicació política.

Avui en dia, totes les ciutats s'estan repensant i estan intentant atraure a visitants, inversors, compradors, alhora que intenten augmentar la valoració de la ciutat a la seva ciutadania. Per tot això, el citymarketing és l'eina imprescindible.

Crec, que podrem reunir a Figueres durant dos dies, lo milloret que hi ha en la creació de marca de ciutat i en la difusió d'una ciutat al món.

En aquestes jornades hi participaran: Toni Puig, Ferran Mascarell, Benedetta Tagliague, José Antonio Donaire, Rafael Alberto Pérez, Ferran-Ramon Cortés, Jaume Angerri, Diane Cambon, Albert Medran, Carles Llop, Jorge Gerez, Sergi Toboso, Enric Vilert, etc.

La inscripció és de 90 euros i les inscripcions es poden fer a l'Oficina de Turisme de Figueres 972 503 155 turisme@figueres.org

Us animo a participar-hi
//marcaciutat.blogspot.com

El català emprenyat era Montilla

2008-05-12T04:14:00.000-07:00

El president Montilla ha fet un gest d'autoritat i ha avisat al company de partit i president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que s'ha de cumplir el que diu el nou Estatut de Catalunya pel que fa al finançament, i que no val com excusa la incipient crisi econòmica que tenim a sobre per aparcar la millora del finançament de Catalunya.

Per Montilla, si Zapatero fa cas als cants de sirena andalusos i s'aparca el tema, hi ha risc de que es produeixi la famosa "desafecció" catalana respecte a Espanya. És la segona vegada que Montilla avisa d'aquest perill.

Alguna cosa s'està movent en el sí de la societat catalana. S'està produïnt un corrent de fons que marcarà l'estructura política de Catalunya en els propers anys, i de rebot, també la política espanyola. Tot va començar amb l'Estatut, després la fallida de totes les infraestructures i ara ens trobem en una etapa de consolidació. Ara començarem a veure cap on aniran els trets.

Montilla ho nota, ERC ho ha notat, ICV ho està notant, el PP també, CIU ho nota però es veu impotent per capitalitzar-ho. I Zapatero no li dóna importància.

Alguna cosa es mou en la política catalana. Una política catalana que s'aguanta amb pinces i que qualsevol petit moviment la pot desequilibrar.
El "català emprenyat" existeix i la lluita és per capitalitzar-lo: Montilla ha començat, Mas el segueix, la resta ja no poden, estan immersos en altres batalles.

El que sobta és que just dos mesos després de la "Catalunya optimista" i socialista, el principal dirigent del partit que afirmava que el "català emprenyat" era un invent, avisi de que el català emprenyat existeix, està molt emprenyat, es diu José Montilla i vota al PSC.

A la vista dels esdeveniments, el qui es va creure més la campanya de José Zaragoza sobre el "català optimista" a més del milió i mig de votants del PSC, va ser José Luís Rodríguez Zapatero.
I és que no es pot passar de l'optimisme a l'emprenyament en dos mesos