dilluns, 22 d’octubre del 2007

Triangulació (II)





L'estratègia de la triangulació formulada per Dick Morris i aplicada per multitut de polítics amb més o menys èxit, es visualitza molt millor a través de la imatge del triangle.
El triangle, és un triangle equilàter, amb el vèrtex sospès just al mitg de la base. La triangulació, implica l'ús de les solucions d'ambos partits (conservadors i progressistes) per a resoldre cada nou problema.
Implica l'adopció de les millors popostes de cada partit i la formulació d'un tercer enfoc que descarti les solucions que no han funcionat i que incorpori les que funcionen.
Al combinar allò millor del programa de cada partit, el triangulador més exitós, deixa enrera al pitjor.
L'objectiu principal de la triangulació, és solucionar els problemes que animen, que motiven, als votants de l'adversari. Si els solucionem els problemes - a la nostra manera- que els motiven a votar al nostre adversari, aquests electors es desmotiven i en els millors dels casos o bé s'abstenen o bé, ens voten i en els pitjors dels casos, no estan tant movilitzats.
Per exemple: Si ets d'un partit progressista, potencia la sanitat pública i l'extensió de serveis, alhora que incentiva el control de la despesa i incorpora mesures que afavoreixin la responsabilitat i el rigor en els serveis: incorpora una taxa sanitària per alguns serveis, que freni l'abús del servei públic.
Si ets d'un partit conservador, potencia el sistema de xecs per l'accés a l'educació, però a l'hora, augmenta considerablement la despesa en l'escola pública per tal que aquesta estigui en igualtat de condicions i assoleixi el mateix prestigi que la privada i la concertada.
Per descomptat, solucionar els problemes que animen el programa polític de l'adversari, és només la meitat de la batalla. Hem també, d'impulsar un programa potent per solucionar els problemes dels nostres votants tradicionals.
Així doncs, els principis de la triangulació són:
1. Solucionar els problemes de l'altre bàndol
2. Utilitzar solucions d'ambdós parttits per fer-ho
3. Mantenir l'atenció en els temes de la nostra pròpia agenda tradicional