dimarts, 22 de setembre del 2009

La mort d'Irving Kristol








Ha mort Irving Kristol, un dels pares fundadors dels neocons.


Sempre m'ha fascinat la lleugeresa amb què alguns polítics i periodistes parlen dels neocons sense tenir ni la més remota idea del que és aquest "moviment" ni del que representa.

Utilitzen el terme neocon quan volen dir persona de "dreta extrema" com diria Zapatero.


Però intentar explicar el moviment neocon i el que han significat persones com Irving Kristol amb aquesta definició és no voler entendre res d'aquest fenomen.

Sempre he discrepat de la terminologia de neoconservadorisme per definir aquest moviment.

Bàsicament perquè el conservadorisme el que pretén és conservar un model de vida, unes tradicions, uns valors i, lògicament no té una visió positiva del futur, que és vist com el progrés destructor d'aquest model de societat. Tots els perills venen del futur i tota la glòria del passat.

En canvi, si alguna cosa defineix el moviment neocon és l'amor infinit pel futur. Veuen el futur amb esperança i com a tal actuen. De fet, si alguna cosa els defineix, és el seu caràcter revolucionari. No volen que el món no canvii, que es conservi tal com era -com vol tot conservador-, al contrari, volen canviar el món. Volen transformar el món en base als valors occidentals, representats pels EEUU. Són idealistes de dretes.
O més ben dit, són idealistes d'esquerres que el relativisme els va fer de dretes.

Recomano a tots aquells que vulguin saber què és i què significa el moviment neoconservador en la societat nordamericana, que llegeixin l'extraordinari llibre de Greogorio Luri, el neoconservadurisme americà.

Val més llegir-lo perquè aquest moviment, tot i que sembli mort, periòdicament torna a renéixer. Ho va fer amb Reagan, ho va tornbar a fer amb George Bush, i no dubteu que torni a ressorgir en el futur. No en và, és l'únic moviment polític genuïnament nordamericà.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Molt agraït.
Esta per fer la història de la batalla cultural de la guerra freda. Espero que Kristol hagi deixat les seves memòries, que podrien ser una font d'informació decisiva. Pero, en qualsevol cas, el dia que es fasi ens assabentarem de quants escriptors, filòsofs i artistes li deuen la seva anomenada a Kristol, que va apostar per l'avantguarda cultural europea i americana com a forma de fer front al realisme socialista soviètic.
En realitat el rebuig de Kristol, com de qualsevol adversari, és una manera fàcil d'excusar-se la necessitat de llegir-lo.

pau ha dit...

Totalment d'acord Gregorio.
La referència era inevitable