dijous, 3 d’abril del 2008

S'ha acabat la festa, ara toca el centre

Aquesta és, segurament, la principal conclusió a la que van arribar els dirigents del PSOE, després d'analitzar les dades de les eleccions del 9 de març. Alguns gestos que han realitzat des de llavors ja van en aquest sentit, i sinó, que els hi diguin al tripartit.

El PSOE deu haver arribat a la conclusió que aquesta serà una legislatura molt diferent a la legislatura anterior. Per molt que es digui que serà una legislatura basada en la política social, en el meu entendre, aquesta serà la legislatura del centre, lluny dels gestos d'esquerres que es van produïr en els darrers quatre anys.
Per què aquest canvi? Per varis motius:

- La composició del Congrés ha canviat sustancialment. Ja no hi ha una majoria clara d'esquerres - de fet, l'esquerra ha perdut força- i qualsevol llei s'haurà d'aprovar amb el PP, CIU, PNV o BNG. Lleis com la reforma del finançament de l'esglèsia, la memòria històrica, etc. seran impossibles en aquesta legislatura, impossibles des de l'òptica d'esquerres. Totes les lleis socials, progressistes, etc. hauran de ser molt més centrades, pactades, matisades.

- El PP ha crescut més de mig milió de vots, a costa de votants de centre del PSOE. I això el PSOE no s'ho pot permetre i enfocarà aquesta legislatura a recuperar aquests votants. Per fer-ho haurà de ser menys d'esquerres i més nacional, una mica com Bono.

- Els partits a l'esquerra del PSOE estan sota-mínims. El PSOE s'ha quedat amb bona part dels votants d'aquests partits -IU, ERC, etc.- les reserves de votants a l'esquerra del PSOE estan buides, difícilment n'aconseguiran més, han d'anar a buscar votants al centre.

- La crisi econòmica. Totes les alegries econòmiques s'acaben amb la crisi. Bona part de les inversions i dels pressupostos, no podran dedicar-se a augmentar drets, sinó que s'hauran de dedicar a incentivar l'economia i a despesa social per a paliar la crisi.

- El context internacional. Amb una Europa més conservadora que fa quatre anys i més atlantista, les "frivolitats progres" de Zapatero s'hauran de guardar en un calaix, i s'haurà de ballar al ritme de Sarkozy si és que es vol tenir algún paper en l'escena internacional.

En definitiva, s'ha acabat la festa, l'últim que apagui el llum

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Així doncs la lluita pel centre serà aferrissada, perquè el PP suposo que també voldrà lluitar pels votants de centre i allunyar-se de l'imatge més de dretes, o no?

Anònim ha dit...

El fet de que Bono sigui president del Congrés com ho analitzes? com una manera de que el PP estigui "més content" o que així el PSOE te a Bono més "controlat"
Lluís

pau ha dit...

Benvolgut Anònim,

La lluita pel centre serà ferotge. Fixa't en els moviments de Rajoy: el nomenament de Soraya SS per Zapalana, etc. Pels nosaltres, els ciutadans serà millor.

Lluís,

Amb la presidència del Congrés, Zapatero vol matar a dos ocels d'un tret: treure's a Bono de sobre - que sempre és un competidor de futur- i disputar la imatge d'Espanya i centre al PP.

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)