diumenge, 30 de març del 2008

La cristal·lització







En una campanya electoral, en l'execució d'una estratègia i en la construcció d'un candidat, hi ha un moment màgic, el moment on es confirma la vàlua de l'estratègia decidida: la cristal·lització.

La cristal·lització és el que es produeix en el moment en el que la proposta política d'un candidat i les preocupacions i esperances dels electors coincideixen i cristal·litzen en una persona: el candidat.

Tota l'estratègia està enfocada per arribar a aquest moment. És el moment en el que la construcció del candidat arriba a la seva fí. Aquesta cristal·lització es produeix poc abans de les eleccions, en plena campanya electoral.

Hi ha un moment en que les propostes, la imatge, els atributs, el candidat acaven esdevenint el que més s'aproxima a la imatge ideal que tenen els electors del candidat que els ha de governar.

Quan el candidat cristal·litza a ulls dels ciutadans, bona part de la nostra feina ja està feta.

Però com definiríem aquest moment màgic, en el que s'uneixen candidat i electors?

La relació entre un candidat que té un projecte polític i una ciutadania, és molt similar a la relació que hi ha entre un artista i el públic en general: En aquest cas, la cristal·lització es produeix quan es troben la creativitat, l'art de l'artista i el gust, el plaer del públic.

divendres, 28 de març del 2008

La crisi d'ERC

Molt s'està parlant aquests darrers dies de la crisi que s'està produïnt en el sí d' ERC, arrel dels resultats electorals del passat 9 de març, com bé comenta l'amic Vicent,
Tot i que la patacada és molt forta, el problema electoral d'ERC ja feia temps que es veia a venir amb unes baixades fortíssimes de resultats a les eleccions catalanes del novembre del 2006 i a les municipals del 2007. És doncs, un problema que vé de lluny.
Un dia intentaré fer un post on exposi els meu punt de vista sobre l'estratègia d'Erc d'aquests darrers anys, però crec que això avui no toca.

El que m'agradaria assenayalar avui, és un tema que explica molt bé la situació actual dels partits polítics catalans: el posicionament i l'estratègia.

Tots els partits polítics tenen el seu espai electoral i les baixades de vots, sovint indiquen que un altre partit està ocupant el teu espai electoral.

Crec , sincerament, que part de la crisi en la que estan passant els partits catalans es deu a no fer un bon anàlisi sobre quin és el seu respectiu electorat, no conèixer bé quin és el seu espai electoral, i no tenir una estratègia adequada per a posicionar-se en un espai adient i crèixer per el lloc més normal.
És a dir, hi ha un problema d'anàlisi que condueix a una estratègia errònia i a uns resultats mediocres. Només així s'entèn que tants votants s'hagin quedat a casa i se sentin orfes electoralment parlant.

No cal dir, que ERC n'és l'exemple més clar. I amb la guerra interna que han iniciat, sembla que continuen sense entendre res.

divendres, 21 de març del 2008

La clau Saussez







Tothom ha alavat la campanya electoral que ha fet Secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza i que li ha reportat aconseguir 25 diputats i més d'un milió sis-cents mil vots.
L'estratègia del PSC, ideada per Zaragoza, tenial'objectiu d'apel·lar al vot útil i concentrar el vot anti-PP en el PSC. Alguns han definit aquesta estratègia com "l'estratègia de la por", jo no hi estic gaire d'acord, i considero que Zaragoza ha seguit una de les claus del gran estratega Thierry Saussez, que tant bons resultats li van donar a la campanya de Nicolás Sarkozy:

Sovint, l'estratègia ha de crear grans reptes, reptes forts i decisius


La creació de forts reptes,evita la dispersió de l'electorat. Evita sobretot, el vot "lúdic". Els votants volen desafiaments que els mobilitzin.
Una campanya, una comunicació sense reptes, és banal, no porta enlloc.

Aquest era un dels objectius de l'equip de Sarkozy: evitar elq ue ells anomenen el "vot lúdic" que a França va descabalcar a Jospin de la segona volta al 2002.
En definitiva, concentrar el vot. Aquesta concentració només es pot donar amb desafiament, amb trascendència, amb"dramatisme". I això, el PSC ho ha sabut fer molt bé

dimecres, 19 de març del 2008

El 9 de març a Ferraz















Per fí he pogut pujar una imatge de la nostra estada a la seu del PSOE a Ferraz la nit del 9 de març.
En aquesta foto sortim els tres "expedicionistes" que ens vam desplaçar a Madrid - l'Albert Medran, en Ferran Fernandez i jo-i en Miguel Sebastián.

Va ser una experiència molt interessant poder viure una jornada electoral des de les "entranyes" del PSOE. En Ferran estava a la seu del PP del carrer Gènova i ens informava de l'ambient i les notícies que allà es produïen.

A diferència dels companys periodistes, jo i l'Albert, vam tenir tota la nit per poder moure'ns per Ferraz sense la pressió d'haver de fer la crònica i per tant, vam tenir molta llibertat per parlar amb la gent, consultar dades, seguir les compareixences, etc.

La pròxima excursió.....a Washington!

diumenge, 16 de març del 2008

Conclusions post-electorals

Quan tot just fa una setmana estàvem vivint la jornada electoral -alguns des de Ferraz, espero fer-ne un post aviat, però el bloc no em deixa pujar fotos- crec que és un bon moment per treure'n les lliçons corresponents. Un cop analitzades les dades, podem començar a intuïr que ens estan dient els ciutadans.

Les meves conclusions de les eleccions del 9 de març són:

- El PP està consolidant-se com el partit central d'Espanya. El PP ha tret uns molt bons resultats a tota l'Espanya castellana. Si no fós per Catalunya, hauria guanyat les eleccions. Tal com diu en Julián Santamaria, el PP ha aconseguit el doble d'electors provinents del PSOE que a l'inversa. És a dir, el PP ha incrementat electors provinents del PSOE i del centre (ha augmentat 400.000 vots), que el PSOE ha pogut compensar amb votants provinents d'IU, de partits nacionalistes i regionalistes. En definitiva, el PP està guanyant el centre i el PSOE guanya vots a la seva esquerra. Estic convençut que aquest fet marcarà la legislatura de ZP.

- El PSOE guanya les eleccions gràcies a l'existència de CiU i PNB. Així com a la resta de l'estat, el PP és el partit predominant del centre fins a la dreta, hi ha dos llocs on aquest espai està ocupat i que fan que tingui dificultats per treure uns rsultats dignes: Catalunya i Euskadi. La distància del PSC i el PSE respecte al PP, només s'entén per l'existència dels partits nacionalistes. Si aquests no hi fóssin, la distància entre PSC i PSE i el PP, seríen molt més reduïdes. Com ha passat a Andalusia. Si això fós així, la victòria del PP estaria cantada.
Cal destacar com aquest fré al PP que representen els nacionalistes de CIU i PNB, no passa a l'esquerra amb ERC i EA respecte al PSC i PSE. Aquest és el gran fracàs de l'estratègia d'ERC.

- L'aigua. L'aigua s'està convertint en l'eix vertebrador de la política espanyola més enllà d'ETA i els estatuts. El veritable debat territorial a Espanya, avui en dia, és l'aigua. Si us hi fixeu, les comunitats i províncies necessitades d'aigua i favorables al transvassament de l'Ebre, han votat en massa al PP: Murcia, València, Almeria i Málaga (el mediterrani sec) i en canvi, els contraris al transvassament han votat al PSOE ampliament: Aragó, Terres de l'Ebre, etc.
L'aigua s'està convertint en un símbol a Espanya, que implica moltes coses: simbolitza els diferents models de creixement (la construcció, camps de golf, turisme, etc.)
Que vagi en compte el PSOE amb el seu suport al projecte de fer Las Vegas als Monegros. És un torpede que pot fer girar també l'Aragó cap al model "valencià".
Si vol guanyar la batalla simbòlica de l'aigua, el PSOE haurà de definir molt millor la seva posició i saber-la comunicar, a partir d'ara, a la vista dels resultats, no n'hi ha prou amb desaladores.

- El PP no podrà guanyar unes eleccions anant contra Catalunya. Aquesta és la gran lliçó del 9 de març per a la dreta espanyola. Ja ho ha reconegut fins i tot Pedro J. Ramírez. No hi ha cap partit polític que vulgui guanyar unes eleccions a Espanya que ho pugui fer atacant Catalunya. O el PP modifica la seva estratègia en aquest sentit o difícilment podrà guanyar unes eleccions.

dimecres, 12 de març del 2008

Saturn devorant als seus fills

Aquesta és la imatge que em vé al cap quan analitzo els resultats del diumenge i quan llegeixo amb més detall el resultat dels diferents partits.

El PSOE ha aconseguit una gran victòria, però el PP ha tret un molt bon resultat. De fet, el PP ha estat a prop d'aconseguir l'empat, si no fós per què Saturn (PSOE) ha devorat els seus fills.

Si analitzem els resultats, amb la mateixa participació, el PSOE aconsegueix el mateix nombre de vots que al 2004 (11.064.000) amb un increment de 38.000 vots, però el PP aconsegueix molts més vots que al 2004 (10.170.000) amb un increment de 400.000 vots. Gairebé tants com el que va necessitar per aconseguir la majoria absoluta del 2000.

I doncs, què ha passat?
Que el PSOE ha perdut bastants vots en sectors de centre i més espanyols de l'Espanya castellana ( Castelles, Andalusia, Murcia,etc.) però ha aconseguit incrementar vots a l'Espanya perifèrica, sobretot allà on hi ha partits nacionalistes o regionalistes.

El PSOE, per mantenir el mateix nombre de vots, ha hagut de devorar, de deglutir, als partits que en la darrera legislatura li van donar suport. Amb dues excepcions: CiU i BNG. Són els únics que han aguantat l'OPA del vot útil contra el PP. La resta, han acabat essent opats per el PSOE i els seus anteriors votants han garantit la victòria del PSOE.

Si analitzem les dades, veurem que IU ha perdut 340.000 vots (3 diputats), ERC ha perdut 360.000 vots (5 diputats), el PNB molt influït per l'atemptat, ha perdut 120.000 vots (1 diputat), Coalició Canària ha perdut 70.000 vots (1 diputat), CHA ha perdut 54.000 vots (1 diputat), PA ha perdut 130.000 vots, EA ha perdut 30.000 vots (1 diputat). En total, 1 milió cent-mil vots.

La majoria d'aquest vot ha anat a parar al PSOE i a l'astenció. El PSOE ha tirat de tots els vots d'esquerra possibles, ha assecat els seus pous. Ja no pot créixer més a l'esquerra, només pot créixer per el centre.

La futura batalla espanyola sentre PSOE i PP, serà per el centre, ja que difícilment el PSOE podrà mantenir tot aquest vot d'esquerres i nacionalista. Haurà d'anar a disputar-li els votants de centre al PP, que de moment va avançant sigilosament.

PD:
La pregunta que es fa molta gent, és que com és possible que el PSC hagi arrasat a Catalunya després dels problemes de rodalies, etc.? La resposta general és per el bipartidisme, el vot útil, etc.
Però jo, crec que hi ha un causa més important: ERC i ICV ha contribuït molt a aquest tsunami socialista. No només per què li han fet la campanya ( aturem al PP) sinó sobretot, per què la legitimació que ha fet ERC del govern tripartit i del president Montilla ( acusant a CIU que el PSC era més catalanista que ells, que el PSOE volia a Mas i no a Montilla, etc.) ha aconseguit que el PSC fós més ben vist per sectors socials que hi eren més hostils, com els propis votants d'ERC, i al final ha contrubuït que creiéssin el discurs dels líders d'ERC i féssin el pas de votar ERC a votar al PSC.

dilluns, 10 de març del 2008

Ressaca electoral

Després d'una interessant experiència com és el fet de viure unes eleccions generals des de la seu del PSOE a Ferraz, hi ha algunes reflexions que voldria fer amb veu alta:

- La participació. És molt interessant la mobilització que va aconseguir el PSOE, que va significar igualar la participació del 2004. És curiós el fet que mai es consolidi a Espanya una participació al voltant del 71 al 74%. O és inferior al 70% o és superior al 75%. Les eleccions d'ahir tenen la seva explicació en la participació, com ha reconegut en José Zaragoza.

- La davallada d'ERC. Tot i que era previsible la baixada d'Esquerra, aquest resultat tindrà serioses conseqüències en el sí del Govern català i del partit. Si alguna cosa em va sorpendre ahir a Madrid, és amb l'alegria amb el que es rebíen els resultats d'ERC entre la gent del PSOE.

- El resultat de CiU. Convergència i Unió, va treure un molt bon resultat. Mantenir els resultats o fins i tot guanyar un diputat, és un gran resultat si tenim en compte el resultats del PNB, ERC, IU, etc. De totes maneres, CiU haurà de fer alguna reflexió sobre el fet que no guanyi vots tot i la davallad d'ERC. CiU ha de refer el seu projecte i revisar el seu relat per continuar essent una força central en el futur.

- El tsunami socialista. L'estratègia del PSC basada en la por al retorn del PP, ha tingut uns resultats excel·lents. Tant ICV com ERC, hauran d'anar en compte en no seguir el camí d'IU i esdevenir forces residuals. Si el que es vol és parar el PP, el camí més directe és votar a ZP.

- Els resultats del PP. El PP va consolidant el seu espai, mica en mica. Ha tingut uns bons resultats a Espanya. Amb una participació d'uns 2 punts inferiors, el "sorpasso" era possible. Els territoris blaus es consoliden - era brutal veure la "marea" blava en un col·legi electoral del barrio de Salamanca de Madrid- i a Andalusia es van igualant les forces entre PP i PSOE. Ja només queda Catalunya com a gran graner del PSOE.

diumenge, 9 de març del 2008

Noves dades

Em passen informació d'enquestes més fiables que s'acosten més al que jo preveia. A la lògica.
El partit continua

Des de Ferraz

Jo i l'Albert, ja estem a Ferraz. En Ferran està a Genova.
Ens passen dades de trackings on el PSOE arrassa, sobretot a Catalunya. És un tsunami socialista.
A mí, com sempre no em quadra i més tenint en compte que la participació baixa allà on el PSOE és fort -Catalunya, Anadlusia i el País Basc- i en canvi allà on el PP és fort -Valencia, Madrid,Murcia, Castella, etc.-la participació és bastant més alta que la mitjana. Jo ja no entenc res.

divendres, 7 de març del 2008

Cap a Madrid

El proper dissabte, l'amic Medrán, en Ferran Fernandez i un servidor, ens anem a Madrid a seguir la jornada electoral.

Prometen ser unes eleccions apassionants. Espero que l'Albert porti el seu portàtil i poguem anar informant de com evoluciona.

Ens instal·larem a la Gran Via, a prop del mític Museo Chicote. El diumenge anirem recorreguent col·legis electorals i a la tarda, ena acreditarem a Ferraz, a viure el recompte electoral des de la seu del PSOE.

Espero poder transmetre les meves sensacions a través del bloc.

dijous, 6 de març del 2008

Metarelats o microrelats?

Vivim en una era postmoderna on tot esdevé relatiu i on les creences i els projectes són relatius. És l'època dels microrelats, petits relats de curta volada que serveixen per tenir més o menys fidel a una part de la societat, però que no serveixen per a implicar a una majoria de la societat, i no esdevenen relats que queden gravats en la memòria i que tots els recondem: Jo hi era!

En aquesta campanya electoral ho hem pogut comprovar. Guanyarà el que tingui un conjunt de microrelats més ben definit, el que hagi pogut mobilitzar més els seus. Però no els haurà mobilitzat amb il·lusió, amb un gran projecte generacional, els haurà mobilitzat per evitar la victòria del contrari, per què són els teus, perquè han fet coses bé, etc. per un conjut de microrelats.

Uns microrelats estretament lligats a les enquestes. Les enquestes s'han convertit en arquitecte electoral, el resultat de les quals acaba configurant els microrelats a través dels quals es vol convèncer als ciutadans. Aquest, no és el paper de les enquestes. Les enquestes han de servir per tenir informació sobre la percepció que té la ciutadania de les coses i per perfilar, ajustar la comunicació del teu relat. No dels teus relats, sinó de l'únic relat que has de tenir: el metarelat.

Però, és possible en les nostres societats postmodernes i individualistes, un metarelat que tingui èxit?

No només és possible, sinó que la gent ho està esperant amb impaciència. La gent vol creure amb un relat que els faci sentir partíceps d'un projecte que es vincula amb els valors i que es recordarà en el temps. La gent vol creure en l'esperança i en l'il·lusió de millorar un país.

Fent un símil futbolístic, el "catenaccio" pot guanyar partits i títols, però incrementa el número de seguidors. En canvi el "Dream Team" de Cruyff o el Milan de Sacchi, van fer que multitut de gent fes seguidor d'aquests equips i el seu record perdura en el temps. Pels títols, però sobretot, per què teníen un relat, un metarelat. Futbolístic, però un gran relat.

dimarts, 4 de març del 2008

Hillary i majoria absoluta

Ahir ja comentava que creia que Hillary Clinton guanyaria les primàries de Texas i Ohio.
S'està desinflant Obama? Jo crec que sí. El fenòmen Obama té molta força, però crec que li ha faltat concretar més el seu relat. En una carrera electoral tant llarga, arriba un moment en el que la gent vol més concreció en el missatge de canvi, vol que el canvi s'expliqui, es defineixi. Crec que aquest és l'error d'Obama: no adonar-se que ha arribat a una fase on cal definir molt més el projecte. La gent vol saber si l'onada de canvi té pòsit.

Pel que fa a les eleccions del 9 de març, comencen a aparèixer els típics pronòstics de majoria absoluta per el partit que va davant. És un clàssic de la democràcia espanyola. just quan s'albira un guanyador, es pronostica majoria absoluta.
Potser m'equivoco, però jo no ho veig i albiro més una confrontació més ajustada. ja ho veurem diumenge.
De totes maneres, analitzant l'històric electoral podem fer-nos una idea de cap on aniran els trets.
Si voleu entretenir-vos a analitzar les dades de l'històric electoral i fer la cuina sense dades, us proposo dos camins:
- Llegir el llibre Relato electoral de España (1977-2007) de Carles Castro
- Anar fent gràfics i percentatge partint de la pàgina web de la Generalitat on hi apareixen totes les dades de totes les compteses electorals.

Algunes dades interessants per veure quin és el terreny de joc on es jugaran les eleccionsa Catalunya:

- El percentatge de vot de la suma de CIU i ERC en el període del 93 al 2004, s'ha mogut entre un 37 i un 33, 6% dels vots. Bastant més del que pronostiquen les enquestes.

- La suma dels vots del PSC i PP, ha oscilat entre el 52 i el 58% dels vots.

- Des del 93, el PSC en unes eleccions generals, puja un 9% dels vots de mitjana, respecte a les eleccions catalanes.

- Des del 93, CIU en unes eleccions generals, baixa un 10% de mitjana respecte a les eleccions catalanes.

dilluns, 3 de març del 2008

59 segons

Avui sortiré al programa d'anàlisi polític, 59 segons de la 2 de TVE.

Intentaré analitzar la campanya electoral, així com el cara cara d'ahir.

El programa que presenta Maria Casado i dirigeix Francesc Cruanyes, comença a les 21:30 a la 2 de TVE.

PD1: El debat d'ahir va ser interessant. Va ajudar a augmentar la tant buscada "tensió" que volia Rodríguez Zapatero.

PD2: Potser m'equivoco, però em dona la sensació que Hillary Clinton començarà la remontada demà a Ohio i Texas.

El dilema ZP




ZP té un dilema. Un dilema per el debat d'aquesta nit.
La qüestió que ha de resoldre Rodríguez Zapatero és: Quina actitut ha de tenir en el debat d'aquesta nit? Ha d'entrar en l'enfrontament cos a cos o ha de tenir una actitut moderada, presidencial?

Rajoy ha d'atacar per força. L'aspirant va per darrera i només li serveix la victòria, tot i que ha d'anar en compte en animar el vot contrari. Però, què ha de fer ZP?

Després d'analitzar totes les enquestes i veure que totes les dades el beneficíen, la resposta hauria de ser clara. En condicions normals,amb els resultats dels sondejos a les mans, el PSOE guanyaria segurament, per un marge més ampli del que actualment assenyalen les enquestes, i per tant, el que hauria de fer és adoptar una actitut moderada, fugin del cos a cos, i assumint una imatge molt més presidencial.

Aquesta seria l'actitut que hauria d'adoptar en circunstàncies normals. I doncs, per què no hauria de fer-ho? Per què no sabem exactament el marc electoral d'on partim, ja que el tenim distorsionat per els fets de l'11M.

No sé per què, però hi ha molts fets que fan que no vegi gens clar els resultats que donen les enquestes. Tots aquests fets, es poden resumir en un: l'abstenció.
Hi ha molt poques enquestes que s'aproximin a les quotes de participació que la meva intuïció em suggereix. Totes, tret d'alguna excepció contemplen una participació alta, i el meu nas em diu, que almenys a Catalunya, la participació baixarà força.

Amb aquest factor al cap, Zapatero ha de resoldre el seu dilema, per què i si els resultats el 9 de març, no li són tant favorables com diuen les enquestes?
Bona part de l'opinió publicada en culparà a Zapatero de no haver aprofitat el debat al creure que ja tot estava fet.
El debat, és doncs, la gran oportunitat de Rajoy, però també de ZP.

Jo, si hagués d'aconsellar a Zapatero, li aconsellaria que anés a l'atac. De fet, no té gaire res a perdre, ja que difícilment pot movilitzar més als electors del PP, i almenys asseguraria la "tensió" fins el dia 9. Tot això, però, amb una exquisitesa en les formes.
A l'atac amb "talante" seria la recepta.

Tot i el resultat de debat d'aquesta nit, m'atreveixo a pronosticar que demà, tot continuarà més o menys igual, ja que la solució de l'enigma del 2004, només serà resolt el 9 de març del 2008.