dilluns, 30 de juny del 2008
Estratègia
No hi ha estratègia sense comprovació. Si una estratègia, un cop aplicada no es comprova - a través d'unes eleccions, enquestes, resultats, etc.- o no fem cas dels resultats de la comprovació, el que tenim no és una estratègia, és un suicidi.
dimecres, 25 de juny del 2008
Europa i el seu relat
Darrerament s'han produït un allau d'articles i opinions sobre el distanciament que s'està produïnt entre la Unió Europea i els seus ciutadans. Aquestes opinions exemplifiquen aquest distanciament amb les dues darreres propostes que han sorgit de la Comissió Europea: la directiva de retorn dels estrangers il·legals i setmana laboral de 65 hores.
Doncs bé, jo no crec que aquests factors siguin causants del distanciament entre la Unió Europea i els seus ciutadants. De fet, aquestes dues propostes tenen més a veure amb la por dels estats que amb la pròpia UE.
Els estats són els que formen la Comissió Europea i aquests, prefereixen que les mesures més dures i impopulars les realitzi aquest ens allunyat i distant que és Europa que no pas els diferents governs que es presenten a unes eleccions cada quatre anys.
El veritable factor que ha distanciat Europa dels seus ciutadans, és la manca de relat. O més ben dit, la no actualització del seu relat.
El relat fundacional de la Unió Europea era boníssim, però ja no serveix. Europa, el vell continent desagnat per les guerres no podia continuar matant-se entre veïns i destruïnt-se períodicament. Després de la II Guerra Mundial, una generació de líders liderats per Schumann, Monnet, Adrenauer i De Gasperi consideren que l'única solució era que compartir coses entre els països europeus - sobretot França i Alemanya- evitaria futures guerres entre europeus. Primer va ser l'acer, després l'economia, la moneda, les fronteres, etc.
Aquest era un grandíssim relat: La Unió Europea és la nostra garantia de pau.
Té tots els ingredients que ha de tenir un bon relat: és útil, necessari, ens lliga amb el passat, proposa esperança i es pot comprovar.
Aquest relat ha durat cinquanta anys, però ja no es pot allargar més. És el relat d'Europa del s.XX. La majoria de la ciutadania ja no valora aquest relat per què no ha viscut mai en una Europa en guerra.
El relat ha mort d'èxit, ja no mobilitza, ni es veu com útil, ni necessari, etc. Per els europeus actuals, la pau entre europeus és quelcom normal.
La UE necessita crear un nou relat, segurament un relat que ens mostri la utilitat de la UE davant el món, que emocioni als europeus, que els mobilitzi, que comparteixi valors i que alhora sigui creïble, memorable i comprovable.
Però això no és gens fàcil.
Fins que Europa no trobi el relat del segle XXI, Europa estarà en crisi.
dilluns, 23 de juny del 2008
Estratega, estrategues?
L'altre dia, vaig tenir el plaer d'anar a sopar amb Rafael Alberto Pérez, un dels estrategues en comunicació més destacats d'Europa. Mentres degustàvem una ampolla de cava, vam dedicar tot el sopar a parlar d'estratègia.
Jo li vaig explicar com enfocaria la meva memòria del màster, que sota el títol provisional d'"Estratega" intentarà analitzar la importància de l'estratègia en la campanya electoral. En Rafael Alberto Pérez, em va fer un suggeriment que a mida que passa el temps, més sentit li veig.
Per ell, quan parli de l'estratega és important que no em limiti a concebre el paper d'estratega a una persona, sinó que ampli el concepte a un conjunt.
L'estratega pot ser un equip, pot ser la unió vàries persones amb diferentes funcions però amb un objectiu comú. Si l'equip té les funcions delimitades i l'objectiu clar, pot esdevenir un sol actor, que actui amb una dinàmica pròpia.
L'estratègia no para mai de sorpendre'm
divendres, 20 de juny del 2008
46 milions
Segons l'INE, hi ha 46 milions d'habitants a Espanya. Això significa que en el 2007, la població espanyola ha crescut en 870.000 habitants, dels quals 700.000 són estrangers.
Quin sentit té la proposta del ministre Corbacho de fomentar el retorn d' estrangers amb residència, quan en un sol any t'entren 700.000 persones? Quants s'acolliran a la mesura? 10.000? Suportaran els serveis públics una incorporació de gairebé 1 milió de persones anuals? Passa a algun altra país això?
La immigració és el tema. És el mou la política europea i encara no ens n'hem adonat.
Però el tema que voldria qüestionar és el poc rigor que hi ha a Espanya a l'hora de comptabilitzar la població. L'estadística oficial es basa en dos bases que són totalment qüestionables: el padró i el número de targetes sanitàries.
En ambdos casos, no es pot realitzar un recompte fiable de la població estable a través d'elles. Pel que fa al padró, és un tràmit que es pot fer sense cap problema, fins i tot a través d'internet i és fàcilment manipulable, i pel que fa a la targeta sanitària, es compta com a catalans o espanyols a ciutadans que solament hi estan de pas o hi viuen a temporades: estudiants, erasmus, europeus amb 2a residència, i fins i tot, gent que viu a l'exterior i es vol operar aquí.
Cap país seriós, calcula la seva població a través d'aquestes fonts, ho fan a través del cens i d'altres fonts més fiables. Una de les fonts més fiables, és el nombre d'estudiants estrangers que estan inscrits als nostres col·legis. Això sí que és fiable.
Però és que a vegades, la veritat no interessa, el que de veritat interessa és arribar a una xifra de la població - 50 milions- que ens situï entre els quatre grans països d'Europa, i tenir un pés decisiu similar al d'Italia.
Tampoc no ajuda gaire, que el finançament dels municipis sigui molt més important a mida que s'arriben a determinades xifres - 10.000 o 50.000 habitants- i per arribar-hi, s'empadrona a tothom qui vulgui, és igual que no coincideixi amb la població real que habita a la població. Paaís de picaresca...
Quin sentit té la proposta del ministre Corbacho de fomentar el retorn d' estrangers amb residència, quan en un sol any t'entren 700.000 persones? Quants s'acolliran a la mesura? 10.000? Suportaran els serveis públics una incorporació de gairebé 1 milió de persones anuals? Passa a algun altra país això?
La immigració és el tema. És el mou la política europea i encara no ens n'hem adonat.
Però el tema que voldria qüestionar és el poc rigor que hi ha a Espanya a l'hora de comptabilitzar la població. L'estadística oficial es basa en dos bases que són totalment qüestionables: el padró i el número de targetes sanitàries.
En ambdos casos, no es pot realitzar un recompte fiable de la població estable a través d'elles. Pel que fa al padró, és un tràmit que es pot fer sense cap problema, fins i tot a través d'internet i és fàcilment manipulable, i pel que fa a la targeta sanitària, es compta com a catalans o espanyols a ciutadans que solament hi estan de pas o hi viuen a temporades: estudiants, erasmus, europeus amb 2a residència, i fins i tot, gent que viu a l'exterior i es vol operar aquí.
Cap país seriós, calcula la seva població a través d'aquestes fonts, ho fan a través del cens i d'altres fonts més fiables. Una de les fonts més fiables, és el nombre d'estudiants estrangers que estan inscrits als nostres col·legis. Això sí que és fiable.
Però és que a vegades, la veritat no interessa, el que de veritat interessa és arribar a una xifra de la població - 50 milions- que ens situï entre els quatre grans països d'Europa, i tenir un pés decisiu similar al d'Italia.
Tampoc no ajuda gaire, que el finançament dels municipis sigui molt més important a mida que s'arriben a determinades xifres - 10.000 o 50.000 habitants- i per arribar-hi, s'empadrona a tothom qui vulgui, és igual que no coincideixi amb la població real que habita a la població. Paaís de picaresca...
dissabte, 14 de juny del 2008
divendres, 6 de juny del 2008
Obama vs Mc Cain: l'hora de Mark McKinnon
Ja sabem qui seran els dos contrincant: Barack Obama i John Mc Cain.
Un gran duel. Des d'Europa no es presta gaire atenció al candidat Mc Cain, però és un gran candidat. No serveixen els prejudicis antibush per a Mc Cain. El més progressista de tots els republicans, molt respectat per la comunitat llatina i amb un gran prestigi per l'americà mitjà arrel de la seva trajectòria vital. Un lluitador nat.
Davant seu el fenòmen mediàtic de l'any. El nou Bob Kennedy.
És la lluita de l'americà WASP però enrollat contra el metrosexual global. És una gran batalla.
Però la clau estarà en la primera regla de l'estratega: qui fixarà el terreny on es produirà la lluita. Si en el camp de la por o de l'esperança. Si en el camp del patriotisme o de l'universalisme.
I aquí, els qui hi tindran un paper molt rellevant seran els estrategues. En el cas de Mc Cain, Mark McKinnon, el seu estratega en cap, hi tindrà un paper molt rellevant.
El vam conèixer a Madrid amb en Guillem, en Marc i en Xavier i si alguna cosa estic segur és que els spots tindran un paper determinant en aquesta campanya, i més, coneixent a Mc Kinnon.
Aquí, em podeu veure amb ell a Madrid.
dimarts, 3 de juny del 2008
VISC A BARCELONA!
Molt bon spot i molt bona campanya la que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona sota el nom de "VISCA BARCELONA".
Aquest joc de paraules entre el Visca i el visc a, va ser utilitzat per el candidat d'ERC a Figueres, Francesc Canet a les passades eleccions municipals. El doble sentit d'orgull de viure en una ciutat i alhora encoratjar als ciutadans amb el visca, és un molt bon recurs per a fer una bona campanya de comunicació ciutadana.
Amb aquesta campanya, Jordi Hereu i el seu equip comencen a ensenyar el nou model de ciutat que volen aplicar a Barcelona i que substitueixi al "model Barcelona" que hem conegut fins ara. Els que assistim al congrés Marca Ciutat el propers 13 i 14 de juny a Figueres, tindrem l'oportunitat de conèixer-lo detalladament de la mà del Tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes.
Però en aquest anunci ja es comença a intuïr cap on van els trets. De l'anunci m'he fixat en alguns detalls que són clarament simptomàtics del nou model Barcelona i m'atreveixo a fer algunes afirmacions:
- El multiculturalisme ha mort. Tots els personatges que apareixen a l'spot són "nostrats". No hi apareix cap barceloní de color, tant habitual en altres anuncis de la capital. El multiculturalisme ja no es veu com un atractiu de la ciutat, ja no s'en fa bandera. El Fòrum 2004 està mort i enterrat.
- Una Barcelona més local que global. Tot l'anunci parla de les coses quotidiànes, del dia a dia, dels petits atractius de la ciutat que més aprecien els ciutadans no els visitants: les patates braves, els barris, etc.
S'ha acabat el model Barcelona que volia ser el far mundial de la modernitat i que va tenir la seva màxima expressió en la campanya electoral de Joan Clos al 2003: "Barcelona, la millor ciutat del món"
Ara, Barcelona ja no vol ser la millor ciutat del món, ara vol ser la millor ciutat pels barcelonins i com a molt, pels catalans.
En definitiva, l'spot ens ensenya cap on vol anar Barcelona, i sembla que després de fixar-se massa en la gent de fora, ara vol tornar a seduïr als barcelonins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)