Ahir es va produïr la primera onada de consultes sobre la independència de Catalunya.
La participació ha estat al voltant del 30% dels convocats a les urnes, i el Sí ha guanyat per golejada.
El debat avui, és si la participació és un èxit o un fracàs. El percentatge de votants és la notícia, com era d'esperar.
Aquest ha estat segons el meu punt de vista, l'error de la convocatòria: el cens de la consulta.
Ha estat un gran error estratègic. Tots sabíem que l'única notícia important de l'endemà era el percentatge de participació. Sobre aquesta xifra (30%) sorgeixen tots els anàlisis i la reacció de tots els mitjans, a favor i en contra.
La decisió de configurar un cens basat en el padró municipal i a més incloure-hi els votants de 16 i 17 anys, ha estat el que ha enfosquit una mobilització considerable.
Per què tothom -fins i tot els organitzadors!- compara aquestes dades amb les de les eleccions reals. Quan en aquesta ocasió, el cens és com a mínim un 30% superior a qualsevol altra elecció, i a més de grups de població amb una participació electoral escassa.
Si haguéssin utilitzat els paràmetres comparables - majors de 18 anys, amb dret a vot a les eleccions catalanes - el percentatge de participació hauria estat molt superior. El missatge hauria estat un altre, l'anàlisi també, i sobretot, les reaccions també hauríen sigut diferents.
No puc entendre com es pot tenir un error estratègic tant gran.
Els defensors d'incloure tots els votants empadronats m'argumentaran dos motius:
- El primer, incloure nous grups de votants per tal fer augmentar el nombre de vots. Bé, a part de ser una certa trampa, és estúpid, ja que el que t'interessa no és el nombre de votants total sinó el percentatge en relació als convocats. La xifra no són els 192.000 sinó el 30%.
- El segon, donar un missatge a la inmigració de que ells també formen part de la societat catalana i donar-los així el dret a votar. Si aquesta és la intenció, organitza una consulta popular sobre el dret a vot dels inmigrants, però no vulguis barrejar una proposta política important amb bones intencions.
Aquest error estratègic converteix un èxit en un fracàs. No per aquesta onada que és discutible, sinó per les que vindran el proper mes d'abril. Si a les zones més nacionalistes, la participació és del 30-40%, no vull pensar la participació de Barcelona. El ridícul està cantat.
Lo trist és que si ho haguéssin fet sobre el cens electoral normal, els resultats hauríen pujat sobre un 10% com a mínim.
En fí, han primat les intencions als interessos, res de nou a l'horitzó. Ja se sap, als catalans ens perd l'estètica.
.jpg)
.JPG)
5 comentaris:
Coincideixo en l'anàlisi strictu censu, però segueixo pensant que és molt més important la funció social que ha tingut el referèdum que no pas els titulars que durant 3 dies recolliran els diaris. Si es celebrés en un futur (hipotètic, és clar) un referèndum vinculant seria positiu donar la possibilitat a les generacions que tirarien endavant el procés d'independència el dret a decidir (a diferència del què va passar amb la Constitució Espanyola).
A més, a Vic un 18% de votants immigrats han anat a votar (majoritàriament sí), fet que per sí mateix ja em sembla un èxit rotund malgrat faci reduir el percentatge total.
Si Guillem, la clau és saber quin és l'objectiu: fer un pols a l'estat i a l'statu quo o integrar els inmigrants.
Les dues coses a l'hora no poden ser. Encara que es tinguin les millors de les intencions.
Tot i que no crec que la integració dels inmigrants s'hagi de fer necessàriament a través de votar en un tema bastant complicat.
Un fracaso absoluto. Hay que tener en cuenta que en los municipios donde se ha organizado ya son de mayoría absoluta nacionalista, a lo que se une el permitir votar a menores, emigrantes a los que se les ha prometido papeles y a que no ha habido ningún control legal sobre la votación. Los observadores internacionales son de risa, ya que son pocos y amigos de los organizadores. Los partidos que han apoyado el evento deberían reflexionar ya que no les han seguido ni los que les habían votado en las anteriores elecciones, y especialmente CiU que debería sacar la conclusión que su deriva soberanista pone en peligro su real base electoral. Al fin y al cabo una victoria de los ciudadanos, que con su abstención han despreciado este montaje y han apostado por la racionalidad histórica, social y económica.
Les consultes han estat un èxit. Sense cap mena de mitjà, recursos econòmics ni publicitats als mitjans s'han aconseguit una grans resultats. I sí, més que un 30% o un 35%, estic d'acord que el més important ha estat la funció social de les consultes, les sinèrgies creades i la força que ha aconseguit el moviment.
Bones Pau, primer de tot felicitar-te pel bloc, l'he trobat a cercabloc.cat i me l'he estat llegint, és força interessant.
Pel que fa a l'artícle en qüestió tinc algunes coses a comentar. No estic d'acord que un 30% de participació sigui un fracàs, tenint en compte que ha estat una consulta sense cap mena de valor legal i que obviament no ha comptat amb el bombardeig mediàtic i publicitari d'una votació institucional.
En quant a l'ampliació del cens estic d'acord amb l'últim comentari de que les sinèrgies creades, el ensenyar a gent que l'estat no deixa votar que sent independents si podrien, és més important que un 5% de participació. No hem d'oblidar que això no deixa de ser un pas més en el camí de la conscienciació nacional, i que encara tenim temps per a treballar, per a aconseguir que el dia del referèndum de debò a ningú li soni la independència com una cosa extranya, sinó com un sinònim de democràcia. Aquí un 30% si que seria un fracàs.
Per cert, et linko al meu bloc a la secció de blocs d'interés.
Publica un comentari a l'entrada