Em passen informació d'enquestes més fiables que s'acosten més al que jo preveia. A la lògica.
El partit continua
diumenge, 9 de març del 2008
Des de Ferraz
Jo i l'Albert, ja estem a Ferraz. En Ferran està a Genova.
Ens passen dades de trackings on el PSOE arrassa, sobretot a Catalunya. És un tsunami socialista.
A mí, com sempre no em quadra i més tenint en compte que la participació baixa allà on el PSOE és fort -Catalunya, Anadlusia i el País Basc- i en canvi allà on el PP és fort -Valencia, Madrid,Murcia, Castella, etc.-la participació és bastant més alta que la mitjana. Jo ja no entenc res.
Ens passen dades de trackings on el PSOE arrassa, sobretot a Catalunya. És un tsunami socialista.
A mí, com sempre no em quadra i més tenint en compte que la participació baixa allà on el PSOE és fort -Catalunya, Anadlusia i el País Basc- i en canvi allà on el PP és fort -Valencia, Madrid,Murcia, Castella, etc.-la participació és bastant més alta que la mitjana. Jo ja no entenc res.
divendres, 7 de març del 2008
Cap a Madrid
El proper dissabte, l'amic Medrán, en Ferran Fernandez i un servidor, ens anem a Madrid a seguir la jornada electoral.
Prometen ser unes eleccions apassionants. Espero que l'Albert porti el seu portàtil i poguem anar informant de com evoluciona.
Ens instal·larem a la Gran Via, a prop del mític Museo Chicote. El diumenge anirem recorreguent col·legis electorals i a la tarda, ena acreditarem a Ferraz, a viure el recompte electoral des de la seu del PSOE.
Espero poder transmetre les meves sensacions a través del bloc.
Prometen ser unes eleccions apassionants. Espero que l'Albert porti el seu portàtil i poguem anar informant de com evoluciona.
Ens instal·larem a la Gran Via, a prop del mític Museo Chicote. El diumenge anirem recorreguent col·legis electorals i a la tarda, ena acreditarem a Ferraz, a viure el recompte electoral des de la seu del PSOE.
Espero poder transmetre les meves sensacions a través del bloc.
dijous, 6 de març del 2008
Metarelats o microrelats?
Vivim en una era postmoderna on tot esdevé relatiu i on les creences i els projectes són relatius. És l'època dels microrelats, petits relats de curta volada que serveixen per tenir més o menys fidel a una part de la societat, però que no serveixen per a implicar a una majoria de la societat, i no esdevenen relats que queden gravats en la memòria i que tots els recondem: Jo hi era!
En aquesta campanya electoral ho hem pogut comprovar. Guanyarà el que tingui un conjunt de microrelats més ben definit, el que hagi pogut mobilitzar més els seus. Però no els haurà mobilitzat amb il·lusió, amb un gran projecte generacional, els haurà mobilitzat per evitar la victòria del contrari, per què són els teus, perquè han fet coses bé, etc. per un conjut de microrelats.
Uns microrelats estretament lligats a les enquestes. Les enquestes s'han convertit en arquitecte electoral, el resultat de les quals acaba configurant els microrelats a través dels quals es vol convèncer als ciutadans. Aquest, no és el paper de les enquestes. Les enquestes han de servir per tenir informació sobre la percepció que té la ciutadania de les coses i per perfilar, ajustar la comunicació del teu relat. No dels teus relats, sinó de l'únic relat que has de tenir: el metarelat.
Però, és possible en les nostres societats postmodernes i individualistes, un metarelat que tingui èxit?
No només és possible, sinó que la gent ho està esperant amb impaciència. La gent vol creure amb un relat que els faci sentir partíceps d'un projecte que es vincula amb els valors i que es recordarà en el temps. La gent vol creure en l'esperança i en l'il·lusió de millorar un país.
Fent un símil futbolístic, el "catenaccio" pot guanyar partits i títols, però incrementa el número de seguidors. En canvi el "Dream Team" de Cruyff o el Milan de Sacchi, van fer que multitut de gent fes seguidor d'aquests equips i el seu record perdura en el temps. Pels títols, però sobretot, per què teníen un relat, un metarelat. Futbolístic, però un gran relat.
En aquesta campanya electoral ho hem pogut comprovar. Guanyarà el que tingui un conjunt de microrelats més ben definit, el que hagi pogut mobilitzar més els seus. Però no els haurà mobilitzat amb il·lusió, amb un gran projecte generacional, els haurà mobilitzat per evitar la victòria del contrari, per què són els teus, perquè han fet coses bé, etc. per un conjut de microrelats.
Uns microrelats estretament lligats a les enquestes. Les enquestes s'han convertit en arquitecte electoral, el resultat de les quals acaba configurant els microrelats a través dels quals es vol convèncer als ciutadans. Aquest, no és el paper de les enquestes. Les enquestes han de servir per tenir informació sobre la percepció que té la ciutadania de les coses i per perfilar, ajustar la comunicació del teu relat. No dels teus relats, sinó de l'únic relat que has de tenir: el metarelat.
Però, és possible en les nostres societats postmodernes i individualistes, un metarelat que tingui èxit?
No només és possible, sinó que la gent ho està esperant amb impaciència. La gent vol creure amb un relat que els faci sentir partíceps d'un projecte que es vincula amb els valors i que es recordarà en el temps. La gent vol creure en l'esperança i en l'il·lusió de millorar un país.
Fent un símil futbolístic, el "catenaccio" pot guanyar partits i títols, però incrementa el número de seguidors. En canvi el "Dream Team" de Cruyff o el Milan de Sacchi, van fer que multitut de gent fes seguidor d'aquests equips i el seu record perdura en el temps. Pels títols, però sobretot, per què teníen un relat, un metarelat. Futbolístic, però un gran relat.
dimarts, 4 de març del 2008
Hillary i majoria absoluta
Ahir ja comentava que creia que Hillary Clinton guanyaria les primàries de Texas i Ohio.
S'està desinflant Obama? Jo crec que sí. El fenòmen Obama té molta força, però crec que li ha faltat concretar més el seu relat. En una carrera electoral tant llarga, arriba un moment en el que la gent vol més concreció en el missatge de canvi, vol que el canvi s'expliqui, es defineixi. Crec que aquest és l'error d'Obama: no adonar-se que ha arribat a una fase on cal definir molt més el projecte. La gent vol saber si l'onada de canvi té pòsit.
Pel que fa a les eleccions del 9 de març, comencen a aparèixer els típics pronòstics de majoria absoluta per el partit que va davant. És un clàssic de la democràcia espanyola. just quan s'albira un guanyador, es pronostica majoria absoluta.
Potser m'equivoco, però jo no ho veig i albiro més una confrontació més ajustada. ja ho veurem diumenge.
De totes maneres, analitzant l'històric electoral podem fer-nos una idea de cap on aniran els trets.
Si voleu entretenir-vos a analitzar les dades de l'històric electoral i fer la cuina sense dades, us proposo dos camins:
- Llegir el llibre Relato electoral de España (1977-2007) de Carles Castro
- Anar fent gràfics i percentatge partint de la pàgina web de la Generalitat on hi apareixen totes les dades de totes les compteses electorals.
Algunes dades interessants per veure quin és el terreny de joc on es jugaran les eleccionsa Catalunya:
- El percentatge de vot de la suma de CIU i ERC en el període del 93 al 2004, s'ha mogut entre un 37 i un 33, 6% dels vots. Bastant més del que pronostiquen les enquestes.
- La suma dels vots del PSC i PP, ha oscilat entre el 52 i el 58% dels vots.
- Des del 93, el PSC en unes eleccions generals, puja un 9% dels vots de mitjana, respecte a les eleccions catalanes.
- Des del 93, CIU en unes eleccions generals, baixa un 10% de mitjana respecte a les eleccions catalanes.
S'està desinflant Obama? Jo crec que sí. El fenòmen Obama té molta força, però crec que li ha faltat concretar més el seu relat. En una carrera electoral tant llarga, arriba un moment en el que la gent vol més concreció en el missatge de canvi, vol que el canvi s'expliqui, es defineixi. Crec que aquest és l'error d'Obama: no adonar-se que ha arribat a una fase on cal definir molt més el projecte. La gent vol saber si l'onada de canvi té pòsit.
Pel que fa a les eleccions del 9 de març, comencen a aparèixer els típics pronòstics de majoria absoluta per el partit que va davant. És un clàssic de la democràcia espanyola. just quan s'albira un guanyador, es pronostica majoria absoluta.
Potser m'equivoco, però jo no ho veig i albiro més una confrontació més ajustada. ja ho veurem diumenge.
De totes maneres, analitzant l'històric electoral podem fer-nos una idea de cap on aniran els trets.
Si voleu entretenir-vos a analitzar les dades de l'històric electoral i fer la cuina sense dades, us proposo dos camins:
- Llegir el llibre Relato electoral de España (1977-2007) de Carles Castro
- Anar fent gràfics i percentatge partint de la pàgina web de la Generalitat on hi apareixen totes les dades de totes les compteses electorals.
Algunes dades interessants per veure quin és el terreny de joc on es jugaran les eleccionsa Catalunya:
- El percentatge de vot de la suma de CIU i ERC en el període del 93 al 2004, s'ha mogut entre un 37 i un 33, 6% dels vots. Bastant més del que pronostiquen les enquestes.
- La suma dels vots del PSC i PP, ha oscilat entre el 52 i el 58% dels vots.
- Des del 93, el PSC en unes eleccions generals, puja un 9% dels vots de mitjana, respecte a les eleccions catalanes.
- Des del 93, CIU en unes eleccions generals, baixa un 10% de mitjana respecte a les eleccions catalanes.
dilluns, 3 de març del 2008
59 segons
Avui sortiré al programa d'anàlisi polític, 59 segons de la 2 de TVE.
Intentaré analitzar la campanya electoral, així com el cara cara d'ahir.
El programa que presenta Maria Casado i dirigeix Francesc Cruanyes, comença a les 21:30 a la 2 de TVE.
PD1: El debat d'ahir va ser interessant. Va ajudar a augmentar la tant buscada "tensió" que volia Rodríguez Zapatero.
PD2: Potser m'equivoco, però em dona la sensació que Hillary Clinton començarà la remontada demà a Ohio i Texas.
Intentaré analitzar la campanya electoral, així com el cara cara d'ahir.
El programa que presenta Maria Casado i dirigeix Francesc Cruanyes, comença a les 21:30 a la 2 de TVE.
PD1: El debat d'ahir va ser interessant. Va ajudar a augmentar la tant buscada "tensió" que volia Rodríguez Zapatero.
PD2: Potser m'equivoco, però em dona la sensació que Hillary Clinton començarà la remontada demà a Ohio i Texas.
El dilema ZP
ZP té un dilema. Un dilema per el debat d'aquesta nit.
La qüestió que ha de resoldre Rodríguez Zapatero és: Quina actitut ha de tenir en el debat d'aquesta nit? Ha d'entrar en l'enfrontament cos a cos o ha de tenir una actitut moderada, presidencial?
Rajoy ha d'atacar per força. L'aspirant va per darrera i només li serveix la victòria, tot i que ha d'anar en compte en animar el vot contrari. Però, què ha de fer ZP?
Després d'analitzar totes les enquestes i veure que totes les dades el beneficíen, la resposta hauria de ser clara. En condicions normals,amb els resultats dels sondejos a les mans, el PSOE guanyaria segurament, per un marge més ampli del que actualment assenyalen les enquestes, i per tant, el que hauria de fer és adoptar una actitut moderada, fugin del cos a cos, i assumint una imatge molt més presidencial.
Aquesta seria l'actitut que hauria d'adoptar en circunstàncies normals. I doncs, per què no hauria de fer-ho? Per què no sabem exactament el marc electoral d'on partim, ja que el tenim distorsionat per els fets de l'11M.
No sé per què, però hi ha molts fets que fan que no vegi gens clar els resultats que donen les enquestes. Tots aquests fets, es poden resumir en un: l'abstenció.
Hi ha molt poques enquestes que s'aproximin a les quotes de participació que la meva intuïció em suggereix. Totes, tret d'alguna excepció contemplen una participació alta, i el meu nas em diu, que almenys a Catalunya, la participació baixarà força.
Amb aquest factor al cap, Zapatero ha de resoldre el seu dilema, per què i si els resultats el 9 de març, no li són tant favorables com diuen les enquestes?
Bona part de l'opinió publicada en culparà a Zapatero de no haver aprofitat el debat al creure que ja tot estava fet.
El debat, és doncs, la gran oportunitat de Rajoy, però també de ZP.
Jo, si hagués d'aconsellar a Zapatero, li aconsellaria que anés a l'atac. De fet, no té gaire res a perdre, ja que difícilment pot movilitzar més als electors del PP, i almenys asseguraria la "tensió" fins el dia 9. Tot això, però, amb una exquisitesa en les formes.
A l'atac amb "talante" seria la recepta.
Tot i el resultat de debat d'aquesta nit, m'atreveixo a pronosticar que demà, tot continuarà més o menys igual, ja que la solució de l'enigma del 2004, només serà resolt el 9 de març del 2008.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.JPG)
