divendres, 25 de juliol del 2008

Karadzic



Em fascina la imatge del nou Radovan Karadzic.
La seva imatge era l'antítesi de la del líder dels serbis de Bòsnia, el dur entre els durs.
La nova pell de Karadzic no era una disfressa, era molt més que una disfressa, era una nova identitat. Crec que va acabar creient-se el seu propi personatge, i realment es va acabar convertint en l'afable metge alternatiu que ben bé podria ser el líder espiritual d'un corrent naturista de California dels anys 70.

Diuen que a la presó ja s'ha afaitat, s'ha tallat els cavells i és exactament igual com era fa 17 anys. Ha tornat l'autèntic Karadzic, ha tornat el monstre. Adéu Dragan Dabic.

dimecres, 23 de juliol del 2008

La importància de l'escenografia






Israel és potser el país que sap treure més rendiment de les eines de les que disposa.
En aquesta ocasió, ha donat una lliçó magistral de comunicació, d'escenificació de la comunicació, de l'ús de la imatge.
Mireu la foto de la visita de Barack Obama a Sderot, una petita ciutat d'Israel situada molt a prop de Gaza i que s'ha fet cèlebre per rebre l'impacte dels míssils Kassam llançats per Hamas.

Conscients de que la imatge que transmet el conflicte àrabo-israelià és el d'un enfrontament entre un dels exèrcits més potents del món que utilitza les armes més sofisticades i un grup de "milicians" que responen amb "cohets casolans", l'estat d'Israel ha organitzat una acurada escenografía per a trencar la imatge d'inofensius dels cohets Kassam.

Si ja és un èxit aconseguir que Barack Obama visiti aquesta ciutat on hi plouen míssils aconseguint que s'estableixi un vincle emotiu amb els ciutadans de Sderot, molt més exitosa és l'escenografia.

Que Barack Obama ofereixi una roda de premsa rodejat de míssils Kassam -que poden ser casolans, però no són cohets- és un gran èxit de comunicació amb dos objectius molt concrets:
- Visualitzar la magnitut de l'armament que utilitza Hamas, molt lluny del cohet cassolà que ens imaginàvem

- Fer arribar el missatge d'un Israel com a víctima als sectors més progressites dels EEUU que veuen a Obama com al seu líder. Vinculant la imatge d'Obama amb la imatge dels míssils explotats, fa que en la ment de molts espectadors, els israelians esdevinguin més víctimes.

Fixeu-vos en el logo de la ciutat de Sderot que l'alcalde li entrega a Obama: el cor en comptes d'estar atravessat per una fletxa està atravessat per un míssil.
Això sí que és imatge de marca. Això sí que és citybranding

Espero que el publicista no cobrés



Encara que sembli mentida, aquest va ser un dels spots electorals del partit que ha governat Mèxic durant gairebé un segle, el PRI.
El candidat a president de la República Mexicana pel PRI a l'any 2006, Roberto Madrazo, segurament es va deixar aconsellar per algún "brillant" assessor o per algun publicista "innovador". No cal dir, que no va guanyar.
I és que la mala fama de la comunicació política, a vegades, és merescuda.

La realitat sempre supera a la ficció...

dijous, 17 de juliol del 2008

Marketing polític

Karl Marx deia "El capitalisme no és crear un producte per al consumidor sinó crear un consumidor per al producte"

És una molt bona definició del màrketing.
Canvieu capitalisme per política, producte per partit i consumidor per votant i tindreu la definició del Marketing Polític.

Eleccions als USA: I el missatge?









Estem a punt d'iniciar la recta final de les eleccions nord-americanes. D'aquí a tres setmanes, faltaran tres mesos per a l'election day. I som molts els que ens preguntem: I el missatge?

El missatge és el factor guanyador d'una campanya electoral. Bé, de fet, com tots sabeu és l'estratègia ( i el candidat). Però el missatge és la sintesi de l'estratègia. És l'estratègia resumida en una frase, en un concepte que sigui fàcil de comunicar, comprensible i que desperti sentiments en l'elector.
Un bon missatge, si l'estratègia és bona, és una garantia d'èxit. Tota l'estratègia ha d'estar en el missatge, per això, quant més sentit i més concreció tingui el missatge, més guanyador és.

Els dos candidats a la Casa Blanca, tenen més o menys marcat el terreny per on han de guiar la seva estratègia. Sabem més o menys, quins seran els terrenys de joc on cada candidat és més fort i per tant, on intentaran portar la batalla, però encara no tenim clar els missatges de cada candidat.

En el cas d'Obama, el seu missatge és claríssim: CANVI. I ell el representa a laperfecció: jove, negre, allunyat de Washington, 2.0, metrosexual, etc. però a l'haver de lluitar tant ferotgement per la candidatura democràta amb Clinton, el missatge del canvi per sí sol, ja no és suficient, està una mica desgastat. Necessita un reforç i encara no l'intuïm. Amb el temps que queda, si Obama no reforça el seu missatge introduïnt-li un complement, corre el perill, que el dia de les eleccions, el missatge ja estigui de baixada. És a dir, que no arribi al dia D, en el moment més alt.

El cas de Mc Cain. és el contrari. Sabem quin és el complement del missatge, el que vé reforçat per la seva trajectòria: el d'un veritable comandant en cap. Un heroi de guerra dicidit a liderar el país, però ens falta el seu missatge principal.
Quins EEUU proposa Mc Cain? Podem intuïr els d'Obama - tot el contrari de Bush, multilateralisme, etc.- però, i Mc Cain? Quin és el missatge de Mc Cain? Mc Cain no té missatge i Obama corre el perill de tenir-lo massa usat.

És clau que el missatge tingui el temps suficient per a ser interioritzat per als electors. Falten pocs mesos per les eleccions i com diria aquell: "Lo más caliente está...No sé dónde"

dimarts, 15 de juliol del 2008

Comença l'ofensiva contra Obama



La darrera portada del New Yorker és duríssima, però té la virtut de mostrar-nos cruament cap on es dirigiran els atacs que rebrà Barack Obama en la campanya electoral.
La idea és mostrar la imatge d'un Obama com un antipatriota o pitjor, com el cavall de Troia dels enemics dels EEUU.

Els estrategues d'Obama ja deuen tenir resposta a cada un dels possibles atacs, però és complicadíssim desactivar tants missatges negatius. Per contra, és difícil fer campanya negativa contra John Mc Cain, per l'edat i pel seu heroic passat.

Aquesta portada m'ha fet tornar la pregunta que em feia durant les primàries democràtes:
A qui preferiríen els artistes de les campanyes negatives republicanes -Karl Rove, FOX, etc.- com a candidat demòcrata? Amb qui pot donar més resultat una campanya negativa?

La inexperiència, frivolitat i passat d'Obama o l'excessiva popularitat, la fredor i el passat de Clinton?

No ho sé, ho intueixo, però no n'estic segur.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Sense energia, no hi ha lideratge





Aquest cap de setmana l'he passat a l'Escala amb alguns dels 15 que anirem a Washington el proper mes de novembre a seguir les eleccions nordamericanes.
El notre amfitrió, en Marc Teixidor, ens va preparar una sorpresa molt agradable: la presentació del llibre POLÍTICAS d'Antoni Gutiérrez-Rubí al Si Us Plau de Roses.

A més de que sempre és un plaer escoltar un gran assessor en comunicació com l'Antoni, l'acte va ser molt interessant i voldria compartir una reflexió que em va provocar.

La brillant presentació del llibre va anar a càrrec de l'exdelegada del Govern a Girona , diputada i blocaire, Pía Bosch i de l'Alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana.

El llibre de l'Antoni, POLÍTICAS, parla sobre les dones polítiques, més concretament sobre les dones que són líders polítics. Tots els que estàvem al Si Us Plau vam veure que la flamant alcaldessa de Roses, n'era una.

La Magda Casamitjana, poseeix una de les condicions indispensables per a qualsevol lideratge: l'energia. Té tanta energia que és impossible no notar-la.

Un líder, s'ha de caracteritzar per tenir una energia inesgotable, i ha de saber transmetre-la. Ha de tenir energia, força, per a portar a terme el seu trajecte polític -moltes vegades una travessia pel desert que curteix el lideratge- i ha de saber comunicar que té aquesta energia.
És imprescindible que la ciutadania vegi que el líder té força, té energia, té fé i moral de victòria.
L'elector sempre busca - encara que sigui inconscientment- que la persona que ha de liderar la societat -el candidat, el governant- no defalleixi quan la situació sigui difícil, que tingui fé i esperança en un millor futur, i obviament, que tingui la força necessària, l'energia per a portar a terme aquesta empresa tant difícil.

Sense energia, no hi ha lideratge.