Congrés Marca Ciutat

Ahir vam presentar Marca Ciutat, el congrés sobre citymarketing que farem a Figueres els propers 13 i 14 de juny.
Em fa molta il·lusió aquest congrés per què crec que és un dels camps del màrketing que més futur té i al que hem d'estar molt atents tots els que treballem o ens interessa la comunicació política.

Avui en dia, totes les ciutats s'estan repensant i estan intentant atraure a visitants, inversors, compradors, alhora que intenten augmentar la valoració de la ciutat a la seva ciutadania. Per tot això, el citymarketing és l'eina imprescindible.

Crec, que podrem reunir a Figueres durant dos dies, lo milloret que hi ha en la creació de marca de ciutat i en la difusió d'una ciutat al món.


En aquestes jornades hi participaran: Toni Puig, Ferran Mascarell, Benedetta Tagliague, José Antonio Donaire, Rafael Alberto Pérez, Ferran-Ramon Cortés, Jaume Angerri, Diane Cambon, Albert Medran, Carles Llop, Jorge Gerez, Sergi Toboso, Enric Vilert, etc.

La inscripció és de 90 euros i les inscripcions es poden fer a l'Oficina de Turisme de Figueres 972 503 155 turisme@figueres.org

Us animo a participar-hi
//marcaciutat.blogspot.com

El català emprenyat era Montilla

El president Montilla ha fet un gest d'autoritat i ha avisat al company de partit i president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que s'ha de cumplir el que diu el nou Estatut de Catalunya pel que fa al finançament, i que no val com excusa la incipient crisi econòmica que tenim a sobre per aparcar la millora del finançament de Catalunya.

Per Montilla, si Zapatero fa cas als cants de sirena andalusos i s'aparca el tema, hi ha risc de que es produeixi la famosa "desafecció" catalana respecte a Espanya. És la segona vegada que Montilla avisa d'aquest perill.

Alguna cosa s'està movent en el sí de la societat catalana. S'està produïnt un corrent de fons que marcarà l'estructura política de Catalunya en els propers anys, i de rebot, també la política espanyola. Tot va començar amb l'Estatut, després la fallida de totes les infraestructures i ara ens trobem en una etapa de consolidació. Ara començarem a veure cap on aniran els trets.

Montilla ho nota, ERC ho ha notat, ICV ho està notant, el PP també, CIU ho nota però es veu impotent per capitalitzar-ho. I Zapatero no li dóna importància.

Alguna cosa es mou en la política catalana. Una política catalana que s'aguanta amb pinces i que qualsevol petit moviment la pot desequilibrar.
El "català emprenyat" existeix i la lluita és per capitalitzar-lo: Montilla ha començat, Mas el segueix, la resta ja no poden, estan immersos en altres batalles.

El que sobta és que just dos mesos després de la "Catalunya optimista" i socialista, el principal dirigent del partit que afirmava que el "català emprenyat" era un invent, avisi de que el català emprenyat existeix, està molt emprenyat, es diu José Montilla i vota al PSC.

A la vista dels esdeveniments, el qui es va creure més la campanya de José Zaragoza sobre el "català optimista" a més del milió i mig de votants del PSC, va ser José Luís Rodríguez Zapatero.
I és que no es pot passar de l'optimisme a l'emprenyament en dos mesos

Inadaptats

El grup de hardcore de Vilafranca del Penedés, Inadaptats és un grup inseparable de la meva joventut. Vam crèixer amb les seves cançons.
Avui, llegint el Temps m'he assaventat que es tornàven a ajuntar i que el seu nou disc sortirà el proper 15 de maig sota el títol "L'art de la Guerra" i serà un homenatge al llibre de Sunzi.
Un disc que tindrà 13 cançons com capítols té l'obra. Gran notícia

Estrategues, ja tenim banda sonora

L'Europa eterna

Aquesta imatge de seguidors del nou alcalde de Roma, Gianni Alemanno del partit postfeixista Aliança Nacional, celebrant la presa de possessió del càrrec amb la salutació romana, que avui publica el País, m'ha recordat l'extraordinari llibre de Mark Mazower, La Europa Negra.
En el mateix diari, la notícia de portada era "La UE prepara la expulsión de 8 millones de inmigrantes sin papeles".
En l'Europa Negra, Mazower, fa una anàlisi històrica dels darrer mig segle XX a Europa. Una anàlisi que arriba a una conclusió esfereidora: el totalitarisme està molt més arrelat a la cultura política europea del que ens sembla.

Per a mi, més que l'Europa negra és l'Europa eterna. Aquesta Europa que mai n'apèn. El tot o res, la frivolitat infinita que condueix a l'horror infint.

Europa es troba inmersa en un procés de canvi -sociològic, demogràfic, econòmic- que dóna signes de ser un inici al populisme i la resposta sempre és la indiferència.
Ens trobem en un context idoni per el resorgiment del populisme i del feixisme, només l'economia fa que no ens trobem a les portes d'uns nous anys 30.
Tot Europa gira a la dreta i vol una dreta molt més dura. La dreta guanya a tota la UE llevat de la Península Ibérica.
I part de la culpa que aquest gir sigui més dur i populista és dels nostres líders d'opinió. Han estat donant l'esquena a la gestació d'un sentiment de frustació i desesperança que s'ha produït en el sí de la societat europea. I aquests sentiments comencen a cristal·litzar. A principis del s.XXI, la immigració és el factor que catalitza tot aquests sentiments.

El problema som nosaltres els europeus i la nostra frivolitat. Passem de ser els més tolerants del món a ser els més intolerants. Passem del "papers per tothom" a "camps de concentració per a immigrants". Mai hi ha termes mitjos, és sempre el tot o res.

Tant avesats a donar lliçons als EEUU i fent de l'insult a Bush l'esport nacional i no ens hem adonat que ens estem acostant al precipici. Els EEUU utilitzen sempre la tàctica del "pal i la carrota", combinen duresa i mà esquerra. Utilitzen el "poli bo" i el "poli dolent" alhora. Nosaltres pasem de que tots els polis siguin bons, a que tots siguin dolents. El tot o res.

És l'Europa eterna, i si hi ha algún lloc a Europa que no es doni mai per aludit, aquest és Catalunya. Nosaltres continuem com si la UE fos un paradís progressista. És el Fòrum 2004 com a metàfora.

Com diu Mazower i no parava de repetir Henry Kissinger: "Tots els grans totalitarismes del s.XX, han nascut a Europa"

Tres dies parlant d'estratègia amb Edgar Morín

Tot i que siguin les festes de la Santa Creu a la meva ciutat, aquest any tindré el cap a un altre lloc, a Orion
En aquest idílic paratge, 16 membres del Foro Iberioamericano Sobre Estrategias de Comunicación (FISEC), es tancaran en un Chateau amb el pare del pensament complex, el gran filòsof i pensador Edgar Morín, durant tres dies per parlar de "complexitat, cultura i estratègia".

Una trobada liderada -entre altres- per el gran estratega Rafael Alberto Pérez, a qui agraeixo molt sincerament la seva invitació a participar en aquesta trobada.

En fí, he perdut una ocasió única per questions de feina. No us imagineu el greu que em sap. Espero poder informar-vos de les reflexions que s'hi hauran fet.
Que ho disfrutin els amics del FISEC

Sense la Reforma no hi ha estrategues

Tal com assenyala Peter L. Berstein en el seu llibre "Against the Gods, The remarkable story of risk" sense la Reforma Protestant de 1517 no s'entendria la noció de risc i de futur tal com l'entenem avui en dia. I sense noció de risc i de futur, no hi ha necessitat d'estratègia, ni d'estrategues.

La Reforma va significar molt més que escissió en el sí de l'esglèsia i una nova manera de relacionar-se amb Déu. Va trencar l'esquema sobre el que es sustentava l'organització social en les societats cristianes. A part de tots els canvis introduïts per tal de tornar a una relació amb Déu més pura i més fidel als inicis del cristianisme, va introduïr un canvi que va capgirar els esquemes existents i que va introduïr les nocions de risc i de futur, i per tant, d'incertesa:

L'eliminació de la confessió

A l'eliminar la confessió, la reforma protestant introduïa a totes les societats on era majoritària, la idea de que no hi ha cap oportunitat per eliminar els teus pecats a la terra abans de passar comptes al cel. És a dir, el dia que et moris, seràs jutjat per la teva trajectòria vital, per la teva conducta, i no hi ha cap subterfugi per reduïr la teva càrrega.
En funció del teu comportament terrenal, aniràs al cel o a l'infern.

Aquesta supressió de la confessió, és trascendental ja que introdueix la idea de que és el propi home el que ha d'ordenar la seva vida i que no es pot quedar impassible esperant el dessigni diví, esperant allò que li depararà el futur.
L'home doncs, no té excusa per no actuar davant un futur plè d'incertesa i es veu obligat a actuar i assumir riscos per tal de reduïr la incertesa del futur.

L'home es veu sol davant el futur, i Déu només apareixerà a l'hora de passar comptes.
No és estrany doncs, que l'ètica protestant es caracteritzi per l'abstinència i l'estalvi, dos comportaments característics del qui sap que de la seva actuació en el present depèn el seu futur.
Amb la Reforma, l'home es va consolidant com a centre del món i prenen més força termes com : incertesa, futur i risc.
Aquests tres conceptes són els creen la necessitat de l'estratègia:
Treballar en el present per reduïr la incertesa, el risc que hi ha en el futur i així aconseguir els nostres objectius.

Maquiavel

" Un príncep del temps present, i no m'està bé anomenar-lo, mai no predica més que pau i lleialtat, i, en canvi, és enemic acèrrim d'ambdues, i tant l'una com l'altra, si ell les hagués observades, li haurien arrabassat moltes vegades o la reputació o l'estat"


Niccolò Machiavelli, dins "El Príncep" s. XV