dimarts, 30 de juny del 2009

Cinc consells de Juan Francisco Polo

El dissabte passat, gràcies a la gestió de l'amic Medran, vam poder conversar amb Juan Francisco Polo, exDirector General de Llorente & Cuenca a Espanya i un reconegut professional en el món de la comunicació a Espanya.

Jo li vaig demanar si després de tants anys d'experiència, em podia donar tres o quatre consells per a qualsevol consultor en comunicació. I m'en va donar cinc. 
Segons Polo, hi ha cinc coses que qualsevol consultor en comunicació ha de tenir:

- Bagatge cultural. Un bon consultor en comunicació ha de ser una persona llegida, culta. Ha de llegir molt i estar informat sobre el què passa al món. Aquest, segons ell, és el principal handicap dels nous consultors.

- Capacitat d'expressió. Un bon consultor ha de saber expressar-se oralment i per escrit. Ha de tenir una bona capacitat oratòria i una redacció comprensible i ordenada. Ha de saber transmetre les seves idees i conceptes amb claretat.

- Capacitat d'adaptació i reacció. En el món de la comunicació és molt important saber reaccionar als esdeveniments, adaptar-te als aconteixements i sobretot, no posar-te nerviós.

- Conèixer l'entorn amb profunditat. En qualsevol on el comunicador treballi -ja sigui el municipal, instituciuonal, de productes, etc.- el consultor ha de coneixer molt l'entorn natural en el que el seu client es troba. Si és un producte, ha de conèixer l'empresa, el mercat, els competidors, etc. 

- Tenir una agenda important. Un bon consultor ha de cultivar els contactes professionals, els ha de treballar i ha d'aconseguir tenir una relació amistosa amb molta gent del sector i del món dels mitjans de la comunicació.

Aquests són, els cinc consells de Paco Polo.

diumenge, 21 de juny del 2009

Gràcies a tots!








Finalment el Marca Ciutat 2009 ja és història. Ha estat una bella història.


I des del meu paper de director del seminari mai m'hagués imaginat fa dos anys, que aquesta idea es consolidaria tant ràpidament i tindria un futur tant esperançador.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest èxit: als ponents, als inscrits, als col·laboradors, als participants dels speech corner i l'espai tallers, a les institucions col·laboradores, als amics, i sobretot, a l'Ajuntament de Roses, que gràcies a la seva alcaldessa i a en Marc Teixidor ens han fet sentir com a casa.
A partir d'avui començaré a treballar en un Marca Ciutat 2010 que estigui a l'alçada del que hem deixat enrera.
Moltes gràcies!

dilluns, 8 de juny del 2009

Claus per entendre l’abstenció d’ahir



Aquestes eleccions al Parlament Europeu han tingut una abstenció molt important. Abstenció a nivell europeu, abstenció a nivell espanyol, abstenció a nivell català i sobretot, a nivell gironí.

Per què? A què es deu aquesta abstenció?

Segons al meu punt de vista l'abstenció del 2009 té motius diversos i s'ha d'explicar des de tres nivells geogràfics:

A nivell europeu l'abstenció s'explica per tres factors:

- La llunyania entre les institucions europees i la ciutadania.
La gent no visualitza la feina del Parlament Europeu. És quelcom confús i llunyà que serveix més per posar entrebancs que no pas per resoldre els problemes, a ulls de l'europeu mitjà.

- El malestar europeu.
Un malestar que no ve d'ara, que fa anys que es va mostrant i que té com a principal motiu la immigració. Europa, tot i ser-ho, no vol ser multicultural. És així de dur. I això explica la desfeta de la socialdemocràcia arreu del continent. Europa té por de la globalització i les seves conseqüències.

- La crisi econòmica.
És evident que la crisi ha accentuat el malestar que he assenyalat.

A nivell espanyol la crisi s'explica sobretot pels mateixos motius si bé la crisi econòmica hi ha tingut un paper més determinant. Més que la crisi, l'impacte de l'augment de l’atur entre la ciutadania espanyola.

En canvi a nivell català, on la baixada de la participació ha estat molt més gran que a nivell espanyol (9 punts, que són molts) hi ha hagut factors afegits:

- El que l'Antoni Puigverd ha definit com l'empat permanent o l'equilibri indefinit. L'escenari polític català, es troba en una situació d'impasse des del 1999, des de l'empat entre Pujol i Maragall i aquest empat no s'ha resolt. Cap dels dos principals partits -PSC i CiU- no ha aconseguit construir una majoria social prou forta com per portar a terme un projecte polític transformador per al conjunt de la societat catalana. Cada elecció és vista com una prèvia de les eleccions importants -les catalanes- que mai acaben de resoldre la situació. I la societat viu immersa en aquest empat permanent que provoca cansament i desídia.

- Des de l'any 1999 els temes de debat sobre els quals ha girat la política catalana -Estatut, finançament, etc.- no s'acaven de resoldre mai, i sembla impossible passar-hi pàgina. Això també contribueix al cansament col·lectiu de la ciutadania i a l’allunyament de la política.

- Alhora, Catalunya és la zona de l'Estat on més es perceb el malestar europeu que abans he assenyalat.

A nivell gironí, a més de tots aquests factors europeus, espanyols i catalans, cal sumar-hi el fet que sigui una de les províncies amb un percentatge d'immigració més alt i això es tradueix amb una de les participacions més baixes de l'estat (35%) i l'abstenció més alta. A nivell de malestar, a les comarques gironines ens trobem en els "estàndards" europeus. Mal ens pesi!

dijous, 4 de juny del 2009

Les claus de les europees

Les claus a les europees són dues:

- A Espanya, la crisi econòmica

- A la resta d'Europa, la immigració

- A Anglaterra, l'alternança