La mort de Huntington

Ha mort Samuel P. Huntington, el pare d'uns dels llibres que han influït més en la política mundial de les darreres dues dècades: El xoc de les civilitzacions. Un llibre brillant que fruït del seu èxit ha acabat essent simplificat tant pels detractors com pels partidaris.

I és que la teoria de Huntingtong, a part de que la realitat fa tot el possible per donar-li la raó -com veiem a Gaza- té tres virtuts que l'han convertit en un dels libres que ha tingut més èxit a l'hora d'explicar el món després de la caiguda del mur de Berlín:

- Dona una explicació comprensible, senzilla als principals conflictes mundials. Una explicació que la gent entén a la primera. I dona resposta a la gran pregunta de finals del segle XX: i després del comunisme, què?

- Està construït en forma de relat, un relat coherent i amb una estructura lògica: Després del fracàs de les principals ideologíes, els conflictes en el món es basaran en la cultura, en les diferències culturals, en les identitats..."

- Al haver tingut tant d'èxit, els acadèmics, polítics, etc. que no compartíen l'opinió de Huntington sobre el xoc de civilitzacions van intentar negar aquest xoc i ho van fer contradient la teoria de Huntington: Aliança de civilitzacions, trobada de civilitzacions, etc. involuntariament, els detractors de la teoria del xoc, estàven reforçant aquesta teoria. Estàven consolidant el marc de referència del xoc de civilitzacions.

Aquestes són algunes de les claus de l'èxit d'un llibre polèmic.