divendres, 20 de febrer del 2009

La batalla del PP

Des de fa unes setmanes, el Partit Popular es troba inmers en un seguit d'escàndols que afecten sobretot els seus grans nuclis de poder:
Madrid i País Valencià.

No és casual que siguin aquests dos territoris els que centren els escàndols: principalment per què és allà on el Partit Popular disposa de més poder però també per què aquests dos territoris representen els dos bàndols que s'enfronten en el sí del partit per a aconseguir-ne el seu control. El centre i la perifèria. Madrid i les baronies regionals.

En definitiva, és una lluita pel poder. I no és gens estrany que les acusacions de l'operació Güntel i de la trama d'espíes hagin sortit del PP mateix. De les diferents parts en conflicte.

Tot això enmarcat en un context electoral molt dur pel Partit Popular -eleccions basques i gallegues i eleccions europees al juny- i en un context encara més dur de crisi econòmica.

Com ja vaig opinar fa temps, per mí, Mariano Rajoy és un cadàver polític.
La lluita dins el Partit Popular és per veure qui controlarà el partit els pròxims anys - a partir de juny?- , és a dir, quina de les dues corrents ideològiques en sortirà triomfant.

Però no és una lluita entre si liderarà el partit Mariano Rajoy o Esperanza Aguirre. És una lluita més ideològica.
Rajoy em sembla que té clar que ell no liderarà el PP del futur. Rajoy no lluita per guanyar el lideratge del PP, lluita per què no siguin els altres -Madrid, Aguirre, Losantos, etc.- qui el controlin.

Rajoy ja ha renunciat ha guanyar la batalla del partit, la seva lluita és per tal que el sector al que s'enfronta -liderat per Aguirre- no guanyi. No lluita a guanyar la partida, lluita per tal que els altres la perdin. Jo perdo, però vosaltres, també.

L'opció Rajoy és que tant ell com els qui té al davant acabin perdent la batalla del lideratge del partit. I fruït de la derrota dels dos sectors enfrontats, en sorgeixi un nou lideratge. Un lideratge que intenti seguir l'estela de centrisme que ell ha volgut imposar.

I en aquestes ens trobem. En el moment àlgid de la batalla

2 comentaris:

UBET L'ESCALA ha dit...

totalmet d'acord!

És més en Rajoy juga aquesta carta des del darrer congrés on el que estava en joc era el futur no el present.

Marc

pau ha dit...

Si Marc, el congrés de València va ser el primer acte d'aquesta obra.