L'error de Zapatero

El president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, com qualsevol polític ha comés molts errors durant aquest inici del seu segon mandat.

Tothom té diferents opinions sobre quins han estat aquests errors. El més extés i sobre el que coincideixen més opinions, ha estat el fet de negar la crisi fins que ja la va tenir a sobre. D'altres opinen que el principal error de la nova legislatura ha estat un altre: el retorn dels 400 euros, la reforma del sistema de finançament de les autonomies, el gabinet de ministres que va formar, etc.

Són moltes les opinions, si bé ningú cita el que segons el meu punt de vista ha estat el principal error de Zapatero:
No saber llegir els signes dels nous temps.

Ja sé que així, per si sol, no diu res, però crec que és la clau per entendre les conseqüències de la dificultat que tindrem per sortir de la crisi a Espanya i més concretament, la dificultat del govern espanyol per treure'ns-hi.

Ja fa temps, potser dos o tres anys, que la majoria dels governs dels països occidentals desenvolupats van entendre cap on van els nous temps:
Lluny de la confrontació, a prop del consens i la complexitat.

Si us hi fixeu, en els principals països on s'ha hagut de formar un nou govern, s'ha optat per aquest camií.
Fixeu-vos en el govern alemany, de concentració entre SPD i CDU. Mireu el govern Sarkozy, incorporant destacades figures del PSF i integrant les minories.
Fixeu-vos en el gabinet d'Obama: varis departaments claus en mans de republicans o de persones que havíen format part del gabinet de Bush. Gordon Brown també va en aquesta línea. I així a molts altres països.

Entenc que la confrontació politica espanyola dificulta els grans pactes d'estat, però Zapatero podia haver introduït alguns ministres provinents de l'espai de centre i centre-dreta. Havia d'haver introduït algun ministre independent -més enllà de Bernat Soria- que l'ajudés a transmetre la imatge de transversalitat que ha de transmetre un govern en un context de crisi.

I en canvi, ZP va optar per fer un gabinet monocolor. Com sempre s'havia fet. I aquest ha estat el seu gran error. Havia de transmetre el missatge que en un context de crisi com l'actual, la majoria de sensibilitats de la societat estan representades en el seu govern. I no ho ha fet.

No envia cap missatge de concentració, envia el missatge clàssic en temps de bonança: partidisme. La majoria de governs occidentals van en el sentit contrari.
Llevat d'un, el govern d'Italia, el govern de Berlusconi.