dilluns, 3 d’agost de 2009

La cimera de la cervesa















Ha estat uns de les imatges d'aquest estiu. Més impactants que les de cimeres internacionals. Els periodistes ja l'han definida com la Cimera de la Cervesa.

Aquesta trobada per a fer un cervesa entre el president Obama, el vicepresident Biden, el professor universitari amic d'Obama i el policia que el va detenir quan el professor va forçar la porta per a entrar a casa, ha estat considerada per a alguns com una genialitat més de l'entorn d'Obama. Com una classe magistral de marketing polític.

Per a mi, a risc de ser considerat un heretge, aquesta imatge és un error. Aquesta cimera no porta els beneficis comunicatius que els assessors d'Obama buscàven. Per què?

Per varis motius:

- Primer, per què es realitza en un moment en el que les enquestes mostren el desgast del president. No és un bon moment per a treure una foto tant forçada.

- Segon, per què la cimera es va realitzar després de que Obama s'hagués posat al costat d'una de les parts - en aquest cas del professor- i hagués deixat de ser el "primer inter pares". És més, resulta que el president qüestiona a l'administració de l'estat sota la seva tutela (la policia) per què l'afectat és una amistat seva. Creu més a l'amic que als policies que depenen d'ell. Això no ho pot fer un president. I per això ha estat molt criticat. I en definitiva, aquest és el motiu de la foto.

- Tercer, per la postura del policia. Si us hi fixeu, l'actitud del policia és sempre distant. Sigui quina sigui la imatge, a diferència de la de la resta de persones que intervenen. Tots es mostren amb una actitut distesa, menys ell. Això fa que sembli el que és: una cimera forçada.

- Quart, lligat amb l'anterior. Per el "tempo" que ha seguit l'incident, no és creïble una cimera cordial i amistosa com la que s'ha organitzat. Això fa que la credibilitat de l'actuació sigui baixa.

- Cinquena, per què equipara ambdues parts. I això, lligat amb l'actitud del policia, no acava d'agradar a l'americà mitjà. La policia ja va rebre la reprimenda del president quan els va acusar d'estúpids, però el president no ha recriminat res al seu professor per haver acusat de racista a la policia. En definitiva, no dona imatge d'equanimitat.

En definitiva, aquesta cimera, segons el meu punt de vista, el que ens mostra són els límits del marketing polític. No tot es tapa amb una foto.
Per molt bona que aquesta sigui.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bastant d'acord, però amb una puntualització. El policia, com totes les policies excepte l'FBI (que no és el cas) no està sota la tutela del president ni de l'administració central, sino dels ajuntaments. No treo que posar-se de banda del Gates fós un error no forçat de l'Obama, però val la pena aclarir-ho.

pau ha dit...

Tens raó anònim.
Però independentment de les competències - que són importants- el problema és la imatge de la policia -com podria ser els bombers, etc.- com a servei públic. I el president com a màxim representant d'aquest.
Totalment d'acord, però amb la teva puntualització.

Albert Medrán ha dit...

Volia apuntar el mateix que l'anònim sobre la policia, crec que en aquesta història és important.

I crec que el teu anàlisi, tot i que no el considero incorrecte, té un petit biaix en dos punts essencials:

1. El racisme i la presidència: Reagan i Bush van ser president quan tenien al seu record de vot estar en contra de la igualtat de drets que es demanava als 60. No ho van treure mai en campanya, tampoc els demòcrates els hi van retreure. Per a mi, i per a molts americans, aquesta imatge (forçada, molt) és la prova del que dirien commitment del president amb el tema de la raça. Això sumat a que és negre, que va fer el famós discurs a la NAACP; et dona una dimensió que com a europeus no podem entendre i que són els que donen valor a la cimera.

2. Concilia. De forma forçada, però concilia. És un tema recorrent de la política americana, demanar un president que sigui capaç de saltar la tanca i fer allò del "come together". Aquesta foto és la prova, vaig dir que eren estúpids, però en pro de la concòrida anem tots plegats i ens demanem perdó.

I si em permets, recorda l'elevat percentatge d'americans religiosos i el vertader missatge de la foto i la cimera: perdó i brotherhood. Com pots ser el president de tots els americans i dir que cal perdonar i sumar si no ho fas? Pam, tinc una minicrisi i la soluciono jo en mànigues de camisa.

I res d'heretge home!

pau ha dit...

Albert,
Pel que fa al tema de la raça, és obvi que és aquí on Obama la "caga" per primera vegada. Mai havia fet bandera ni actuat en funció de la raça. És en aquesta ocasió quan per primera vegada comença a qüestionar-se el comportament d'Obama en aquest tema.
Pel que fa al tema del perdó, tens raó. Si bé, la ciutadania perceb que aquesta cimera no és per acostar a les dues parts sinó per arreglar la seva "ficada de pota". No és tant el perdó entre abdues parts sinó les seves disculpes públiques.
I això és el discutible. El fer tota aquesta parafernàlia per a la reconciliació si la intenció únicament és arreglar una errada seva.