divendres, 28 de desembre del 2007

Italia 2006






Ens encaminem cap a un resultat similar al de les eleccios italianes del 2006: l'empat tècnic.

Cap dels dos candidats amb opcions d'arribar a la presidència del govern espanyol a les pròximes eleccions de març destaca respecte al seu contrincant.
Rajoy no ha aconseguit fer-se un perfil presidencial, ni ha sabut crear un relat. Rodríguez Zapatero ha vist que la pirotècnia no dona més de sí, i es visualitza que més enllà del "talante" no hi ha gaire res. Tampoc té relat.

Ens encaminem doncs, cap a un resultat ajustat de la mà de dos candidats que - de moment- són incapaços d'il·lusionar als ciutadans.

Què poden fer? quina estratègia seguir?
A aquestes altures de la partida, l'única possibilitat de distanciar-se en les enquestes és a través de reforçar el perfil del candidat.
Els discursos ja estan plantejats, les propostes i els missatges també. Allà on fluixegen els candidats és en l'encarnació del projecte, del relat a través de la seva persona.
El partit que sàpiga transmetre el missatge a través del candidat, el partit en el que el seu candidat transmeti els atributs, els missatges, els valors, el relat, el projecte, tindrà més opcions de fer-se amb la victòria.

D'aquí la importància dels debats.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb aquesta situació, segur que el debat marcarà distància entre els candidats, però penso que no prou per obtenir majories còmodes, per això també es comencen a dibuixar possibles aliances. De moment van tantejant, d'aquí els acostaments entre PSOE i CIU.
El dubte però, és si aquestes aliances o acostaments, i el fet de fer-los explícits, pot ser un benefici pels socialistes o se'ls pot girar en contra, en termes de vots, i sobretot en aquestes eleccions on apareixen nous partits i nous discursos com els de Ciutadans o el partit de la Rosa Diez, respecte dels pactes i acords amb partits nacionalistes.

Francesc

pau ha dit...

Totalment d'acord Francesc.

Els debats seran decisius, segurament inclinaran la balança.

Pel que fa a l'explicitació de les possibles aliances per part de Zapatero, el seu objectiu és donar un doble missatge als electors de centre:
- No tornaré a pactar amb ERC i IU
- Pactaré amb els moderats. No cal que patiu, podeu votar-me.

Zapatero creu que té més a guanyar que a perdre: considera que hi ha un votant del PSOE i de centre, disgustat amb la darrera legislatura i l'hi està dient que tornarà a l'statu quo de Gonzalez: PSOE-CIU.
De fet, partits com ciutadans i el partit de la Rosa Díez, sorgeixen quan Zapatero começa a governar amb ERC i sobretot, amb el tripartit.
El problema és com veurà això l'electorat d'esquerres. ZP considera que agitant la por del PP, aquest elector es movilitzarà.
Tot està molt obert, i ZP ha d'arriscar més del que tenia previst.