La successió

La situació que viu l'actual junta directiva del FC Barcelona a l'hora de designar un successor per al projecte que ha encapçalat Joan Laporta en aquests darrers anys, m'ha fet reflexionar sobre el paper del successor en política.

És un tema que tinc molt clar i que intento transmetre a tots els polítics amb qui treballo:
Hem de pensar en la successió permanentment.

En aquest nostre país això és dificilíssim. És gairebé impossible ja que la majoria de polítics -i altres líders socials- pensen sempre en clau de present. Es pensen que la situació actual és la normalitat i no veuen que el millor moment d'un polític és l'adequat per pensar en clau de futur. Els qui ho fan tenen l'èxit més a prop.


Si us hi fixeu moltes carreres de molts destacats polítics han acabat molt malament, justament, per no preparar bé el relleu. Quantes alcaldies s'han perdut per dècades per no haver preparat la successió?!

I és que aquesta és la primera idea que voldria deixar clara:
L'èxit d'un governant, d'un líder, no és la seva acció de govern -tot i que és molt important- sinó la pervivència del seu projecte.

Per molt bo que sigui un alcalde o un polític, si quan aquest es retira el projecte es dissol i desapareix, la seva gestió no ha estat del tot bona. El que fa que un governant o un líder sigui molt bo és que el projecte que va encapçalar continui exitós sense la seva figura.

I això només s'aconsegueix preparant la successió. I la successió no es prepara en poc temps sinó que es necessiten anys per garantir una successió exitosa.
En el cas d'un alcalde la successió s'ha de preparar amb anys d'antel·lació ja que a l'hora de fer les llistes electorals hem de tenir molt clar qui volem que sigui el nostre successor, hem de provar-lo amb l'acció de govern i veure si està a l'alçada del repte. Com a mínim doncs, necessitem una legislatura per comprovar si el relleu serà fiable o no.

Hi ha polítics que són veritables animals polítics i no suporten tenir ningú al seu voltant que els faci ombra. És més, desconfien d'aquells que poden destacar en el sí del seu govern. I la seva tàctica és envoltar-se de regidors o col·laboradors sense perfil polític i convertir-se en la única figura políticament potent del govern, molt per sobre de la resta.

Quan això succeeix solen passar dues coses:

- Que intenti perpetuar-se en el poder i, òbviament acabar sortint per la porta del darrera: amb una derrota humiliant.

- O bé, en oferir-li un càrrec més important per la seva carrera política, nomena successor el seu regidor de confiança -sense haver preparat la successió- i aquest acaba perdent les eleccions i el seu partit no torna a governar aquella ciutat en anys.

En ambdós casos la memòria del governant queda sempre enfosquida per als seus conciutadans.

En canvi, el que ha pensat la seva successió, el que ha sabut preparar bé el relleu i calcular els tempos, a més de garantir el futur del seu projecte -aquest és el veritable èxit d'un líder- s'assegura que el seu partit continua governant, s'assegura influència en el govern que el succeeix i sobretot, s'assegura un lloc destacat en la memòria col·lectiva de la seva ciutadania.
Sempre queda un bon record col·lectiu del polític que ha sabut marxar a temps i amb els deures fets.

Si hi penseu una mica veureu que tots tenim al cap noms de governants que han sabut preparar la successió, però segur que us en surten molts més que no ho han fet.

Així que el meu consell és que prepareu bé el relleu, des del primer dia. És la millor garantia que el vostre record sigui positiu.