divendres, 11 de juliol del 2008

Més sobre el Barça

Jan Laporta ho hauria de tenir sempre present:

"Res resulta tant sorprenent als qui observen els assumptes humans amb mirada filosòfica, com la facilitat amb la que uns pocs governen a molts. I la docilitat implícita amb la que els homes sotmeten els seus propis sentiments i les seves passions a la dels seus governants.
Si indaguem sobre com es produeix aquest miracle, descubrirem que els governants no tenen res que els sostingui excepte l'opinió.
El govern, doncs, es fonamenta només en l'opinió. I aquesta màxima s'aplica tant en els governs més despòtics i militars com als més lliures i populars"

David Hume

dilluns, 7 de juliol del 2008

Dues imatges del cap de setmana









Aquests són els dos fets que més m'han cridat l'atenció d'un cap de setmana atapeït de comunicació política: la moció de censura del Barça i el congrés del PP de Catalunya.

Si bé no sóc gens partidari de parlar tant del Barça ja que crec que com a país ens fa més petits - tot i que jo sóc del Barça- considero adient fer una reflexió sobre la moció de censura que es va votar ahir contra la directiva de Joan Laporta.
Sobretot, perquè la campanya electoral de Joan Laporta de l'any 2003 va ser boníssima. En aquella campanya hi van participar destacats professionals com Xavier Roig i Toni Aira.
El que més m'ha sobtat d'aquesta moció, ha estat justament la campanya en contra la moció de censura que ha portat a terme la directiva de Laporta.

Ha estat totalment diferent a la de l'any 2003. I no serà perquè no hagin aplicat el manual de comunicació en campanya: multiplicació de comunicació a través dels directius, utilització de la por com a eina - el club quedaria paralitzat- , actes amb intel·lectuals i famosos que donen suport al president, acusacions, presentació de fitxatges, i fins i tot l'utilització de l'emoció al final de la campanya (humanització del candidat), etc.
Però hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar i segons el meu punt de vista, era la força, l'esperança, el positivisme. Semblava que fós un mer tràmit, una cosa que s'havia de fer, que tocava. De fet, semblava com si no s'ho plantegéssin com si fós una veritable campanya electoral. I ho era.

Una campanya electoral, per tenir èxit, has de volcar-t'hi. Has de creure-t'ho, anar a per totes i transmetre l'energia, el missatge, l'esperança, etc.
Una campanya és acció en estat pur i em temo que això és el que ha fet que el resultat no hagi estat positiu per Laporta.
Laporta, s'hauria d'haver prés aquesta moció com una veritable campanya electoral, com el que veritablement era: un plesbicit sobre la seva persona.
Si ho hagués fet i s'hagués arramangat, el resultat no hauria estat el que es va donar ahir.

L'altre imatge que em va sobtar aquest cap de setmana, va ser la de Montserrat Nebrera sortint a hombros de la sala on es realitzava el congrés del PP de Catalunya, amb l'actual cúpula del partit de fons mirant l'espectacle.

El que va fer Nebrera té molt de mèrit, i realment va ser molt interessant el debat amb Sánchez Camacho i la valentia que va demostrar, però la imatge d'ella sortint a coll dels seus companys després de perdre una elecció- tot i que el resultat té molt de mèrit- era patètia.
Mai tant d'esforç s'ha desfet tant ràpid. Segurament ni ella ni cap dels seus seguidors ho va veure així, però vist des de fora era surrealista.
I despré,s encara hi ha qui es qüestiona per a què serveixen els assessors...

dissabte, 5 de juliol del 2008

Tècniques de seducció




No són els 100 consells de Joseph Napolitan, ni les 5 estratègies de Dick Morris, ni els 13 articles de Sunzi, però poden ser molt útils a aquells que vulguin intentar aprofitar l'estiu.

L'estratègia, el pensament estratègic sempre ha d'estar present en tota acció que busqui l'èxit i on hi hagi altres competidors. Això és el que vaig pensar quan els meus conciutadans de Venim del Nord van penjar aquest post de la valenciana Lucrecia Borja: Les 30 regles de la seducció. Ja em direu si us ha servit d'alguna cosa.

1.- Parla, no et talles. No escatimes parlar, és el més important per a qualsevol seductor. Al principi no parles de coses profundes, ni difícils, excepte si comproves que l'altra persona és una intel·lectual sense remei. No parles de tu, o fes-ho amb molta moderació i sentit de l'humor.
Però no te'n passes tampoc, que també és molt important saber escoltar, o fer com que escoltes. El millor es fer cara d'interesant mentre ella t'explica les seues batalletes. Es de les coses que més apreciem les dones: un home que sapiga escoltar i siga bon conversador.
2.- Originalitat. No sigues un borinot i innova les teues costums. No faces que la relació es converteisca en un monòton suplici o una avorrida rutina i sorpren-la fent coses noves. Talment, quan et llences cap a l'èsser al que estimes, no se t'ocurreisca dir "Estudies o treballes?” Sigues un poc més original.
3.- Autoconfiança. Mantingues un aire de seguretat i autosuficiència, com si controlasses el món. T'has de mentalitzar que ets el tio més interesant i simpatic del món, encara que tu i jo ho sabem, no ets l'home ideal ni de lluny. Repeteix amb mi: “Soc el millor i aconseguiré el que vulga”. Intenta enganyar-la perquè s'ho crega ella també.
4.- Vestuari. Alerta amb la roba que et poses, que t'estic veient. No, eixa samarreta a ratlles taronges ni és bonica ni està de moda. El millor és buscar alguna cosa que et faça semblar elegant, però informal.
5.- Autocontrol. Es IMPORTANTÍSSIM que mantingues el cap fred (encara que tota la resta se t'escalfe).
6.- Fer ofertes que no es puguen rebutjar. Mai li dones l'oportunitat de dir no (perquè no s'acostume malament), ves fent les propostes a poc a poc, de manera que no les puga rebutjar.
7.- Ocultar el joc. No ensenyes totes les carta de la teua baralla d'una sola vegada. Ves a poc a poc, però segur.
8.- Suspens. Mostra al principi un poc d'indiferència, però fes-te notar (ningú estima el que ignora).
9.- Fer-se indispensable. Fes-te indispensable i després lleva de cop tot l'interès, sense que s'ho espere. Després d'això, aplica a poc a poc la regla anterior. Es que en el fons som un poc masoques, i quan ho tenim massa fàcil i veiem que a "ell" el tenim segur... perdem un poc l'interés.
10.- Trencar el ritme. Utilitza la tècnica de l'estímul intermitent: un dia dóna-li entenimentada i tota l'atenció del món i al següent cap, així en forma alterna: atenció-indiferència. No dugues ritme en res d'això."No obrar sempre igual. Així es confon als altres, especialment si són competidors. No cal obrar sempre de primera intenció, doncs ens captaran la rutina i s'anticiparan i frustraran les accions"
11.- Ser impredictible. Mai tingues un comportament predictible i sempre amable, has de ser canviant."Confondre als contrincants significa actuar de tal manera que els impedisca mantindre la ment en calma. Intenta diverses maniobres segons l'oportunitat del moment, fent pensar al contrincant que ara vas a fer això, després allò altre, i a continuació fes-ho tot distint, fins que veges que comença a estar desconcertat, i així guanyar a voluntat".
12.- Misteri. Empra cert misteri (però no et faces el misteriós). A tots ens atreu el misteri.
13.- Simula una retirada. Quan veges que comença a mostrar interès simula una retirada i fingeix indiferència.
14.- Paciència. Sigues pacient, aprèn a esperar i recollir la collita al seu temps. Precipitar-se pot dur-nos al fracàs. Cal seguir els ritmes i els temps de l'amor. La seducció requereix temps i espera. Qui sedueix està a l'aguait i observa, coneix al seu oponent. A poc a poc va mostrant els senyals que cautiven a l'altre. Ací està l'encant de la seducció, en la fascinació que produeix el plaer d'erotitzar a l'altre fins quedar presoner del seu propi desig.
15.- Alerta amb el que dius. No cal parlar-li de les teues ex. Es molt incòmode que t'expliquen com de meravellosa i perfecta és la seua ex. No ho faces. "Ella" és a la que vols ara, i ella és la més meravellosa i perfecta per a tu ara. Si et pregunta per elles, respon, però parla d'elles com a passat que ja no t'influeix.
16.- Ser positiu. A ningú li agrada estar amb gent depressiva i que només et parlen dels seus problemes i ho vegen tot fosc. Està bé que li expliques les coses que et preocupen (així veurà que confies en ella i valores la seua opinió), però no només les dolentes. Explica-li també alegries, projectes,...
17.- Ser detallista. Hi ha unanimitat al sector femení en que una de les coses que més sedueixen és un home detallista, que es fixe en nosaltres, que s'enrecorde de les dates importants, que ens regale flors per sorpresa... Però tampoc te'n passes, que tot cansa. Has de trobar un terme mig.
18.- Sinceritat. Malgrat tot allò que he dit, oblida les apariències. Intenta ser sincer. Es difícil, però intenta-ho. Si no li agrades com ets en realitat, la frivolitat i els consells d'abans poden servir de ben poc. De tota manera, ja saps que el mar està plé de peixos.
19.- Al final; qui la segueix, l'aconsegueix. Encara que de primer pugues pensar que no està interessada per tu, no et desanimes. Potser no siga del tot cert i sí ho estiga. Som així. De vegades justament al home que més ens agrada és al que li fem menys cas. Per què? nervis, pors... mil coses!
20.- Atreviment. Sigues atrevit: si ho has pensat, fes-ho. No li digues: "et puc besar?" Besa-la! Millor penedir-se d'haver-ho intentat que mai haver-se atrevit!
21.- Amant i bandit. És millor tindre cert punt de pocavergonya o murri que passar per un ximple.En relació amb les dones, he de dir-te que no existeix cap de nosaltres que no s'estime més un poc de tracte aspre a una excessiva consideració.
22.- Retirada. Quan res no et resulte, aprèn a perdre i a retirar-te a temps substituint aquest contacte amb algun nou projecte."Si pots guanyar la batalla, lluita; si no, retira't". Mao Tse Tung
23.- Buscar el punt feble. Tota persona té una debilitat, troba-la i explota-la. La majoria de les dones només busquem el reconeixement i l'afecte com a persones. Exactament com tu, benvolgut lector.
24.- Per a casats. Si ets un seductor casat, no caigues al parany del vell truc de que et duus malament amb la teua dona. El seductor declara que és tot un èxit i el seu matrimoni perfecte, però que ella té alguna cosa especial que cap altra té. Mai li amagues que estàs casat!!
25.- Un poc d'ètica. Recorda que el seductor té la seua ètica i nosaltres podem ser molt pudoroses: mai parles malament d'una dona amb la que has estat. Pot pensar que també faràs el mateix amb ella, donat el cas.
26.- Sorpresa. Tingues detalls inesperats però no l'atabales amb obsequis. No volem un "home perfecte" com a l'anterior post.
27.- Ser humil. IMPORTANT: No presumeisques de conquistador.
28.- Romanticisme. Aparenta ser moderadament romàntic, però mai estúpidament romàntic. Les poesies de Bècquer o de Juan Ramón Jiménez són el perfecte exemple de com buscar el fracás. Fes vore que ets sensible (que quede creible) i dolç. El més important es deixar a un costat la testosterona i fer-se amb un grapat d'estrògens.
29.- Gelosia. Dóna-li gelets de tant en tant, però no te'n passes.
30.- Educació. Relacionat amb la sensibilitat, hi ha certs detalls que no se't deuen passar, com anar amb compte amb el llenguatge (a no ser que siga ella la que parle com un camioner), amb els mecanismes fisiològics de l'èsser humà, etc.: convé que t'oblides de qualsevol demostració pública de expulsió de gassos corporals, per exemple.

divendres, 4 de juliol del 2008

Uribe




Magistral la posada en escena de l'alliberament d'Ingrid Betauncourt, per part del govern colombià.
En un moment en el que el president Uribe es troba immers en un procés judicial, l'escenificació de l'alliberament de la candidata a la presidència ha estat un gran cop d'efecte del president Uribe.

Álvaro Uribe és segurament, el governant més valorat per els seus conciutadans que hi ha avui en dia. Els seus índex de popularitat són espectaculars i les seves victòries electorals aclaparadores.

A més del seu èxit en la lluita contra les FARC, és evident que controla molt bé la comunicació i la imatge. L'alliberament d'Ingrid Betancourt així ho certifica.

Ha deixat tot el protagonisme de la imatge per la candidata alliberada i per la seva família -la seva mare i els seus fills- i per els militars que van portar a terme l'operació. Ell s'ha mantingut en un segon terme que l'ha reforçat molt a ulls dels seus conciutadans, però també als ulls de l'exterior.
Ha jugat un paper molt diferent del que hauríen jugat altres presidents de la regió o fins i tot europeus com Sarkozy -de fet, Sarko ja va fer una roda de premsa a l'Elisi amb els fills de Betancourt tant bon punt va saber-se la notícia-.
I únicament, va tenir una breu trobada amb la Sra. Betancourt, on aquesta va mostrar-li el seu agraïment i ell, en una escenificació de la modèstia, semblava que defugia d'aquells moments tant esperats. Però en aquest mateix encontre, va tornar a donar un cop d'efecte destinat a reconstruïr la seva imatge de dur: va dir que es van deixar escapar als guerrillers de les FARC - que no s'els van matar- que havíen segrestat a l'Ingrid Betancourt, per no posar en risc el final feliç.

Tot això, alhora que donava molt de paper als altres alliberats i a les seves famílies i ben segur, també donarà molt de paper a Sarkozy.

Els corresponsals dels mitjans, comentàven que tot aquest procés s'ha celebrat a Colòmbia tant com si haguéssin guanyat un mundial de futbol, i que cada vegada veuen més aprop el final de la violència.

Una classe magistral de comunicació política. I és que Uribe, no només pensa i actua en clau interna, sinó que actua pensant en clau regional. I és que el debat a Amèrica Llatina es lluita entre dos models, el que representa Chavez i el que representa Uribe. I tots dos lliuràven aquesta guerra en l'operació Betancourt.
De moment, comunicativament parlant, Uribe 1, Chavez 0

dilluns, 30 de juny del 2008

Estratègia

No hi ha estratègia sense comprovació. Si una estratègia, un cop aplicada no es comprova - a través d'unes eleccions, enquestes, resultats, etc.- o no fem cas dels resultats de la comprovació, el que tenim no és una estratègia, és un suicidi.

dimecres, 25 de juny del 2008

Europa i el seu relat




Darrerament s'han produït un allau d'articles i opinions sobre el distanciament que s'està produïnt entre la Unió Europea i els seus ciutadans. Aquestes opinions exemplifiquen aquest distanciament amb les dues darreres propostes que han sorgit de la Comissió Europea: la directiva de retorn dels estrangers il·legals i setmana laboral de 65 hores.
Doncs bé, jo no crec que aquests factors siguin causants del distanciament entre la Unió Europea i els seus ciutadants. De fet, aquestes dues propostes tenen més a veure amb la por dels estats que amb la pròpia UE.
Els estats són els que formen la Comissió Europea i aquests, prefereixen que les mesures més dures i impopulars les realitzi aquest ens allunyat i distant que és Europa que no pas els diferents governs que es presenten a unes eleccions cada quatre anys.

El veritable factor que ha distanciat Europa dels seus ciutadans, és la manca de relat. O més ben dit, la no actualització del seu relat.

El relat fundacional de la Unió Europea era boníssim, però ja no serveix. Europa, el vell continent desagnat per les guerres no podia continuar matant-se entre veïns i destruïnt-se períodicament. Després de la II Guerra Mundial, una generació de líders liderats per Schumann, Monnet, Adrenauer i De Gasperi consideren que l'única solució era que compartir coses entre els països europeus - sobretot França i Alemanya- evitaria futures guerres entre europeus. Primer va ser l'acer, després l'economia, la moneda, les fronteres, etc.
Aquest era un grandíssim relat: La Unió Europea és la nostra garantia de pau.
Té tots els ingredients que ha de tenir un bon relat: és útil, necessari, ens lliga amb el passat, proposa esperança i es pot comprovar.
Aquest relat ha durat cinquanta anys, però ja no es pot allargar més. És el relat d'Europa del s.XX. La majoria de la ciutadania ja no valora aquest relat per què no ha viscut mai en una Europa en guerra.
El relat ha mort d'èxit, ja no mobilitza, ni es veu com útil, ni necessari, etc. Per els europeus actuals, la pau entre europeus és quelcom normal.

La UE necessita crear un nou relat, segurament un relat que ens mostri la utilitat de la UE davant el món, que emocioni als europeus, que els mobilitzi, que comparteixi valors i que alhora sigui creïble, memorable i comprovable.
Però això no és gens fàcil.

Fins que Europa no trobi el relat del segle XXI, Europa estarà en crisi.

dilluns, 23 de juny del 2008

Estratega, estrategues?




L'altre dia, vaig tenir el plaer d'anar a sopar amb Rafael Alberto Pérez, un dels estrategues en comunicació més destacats d'Europa. Mentres degustàvem una ampolla de cava, vam dedicar tot el sopar a parlar d'estratègia.
Jo li vaig explicar com enfocaria la meva memòria del màster, que sota el títol provisional d'"Estratega" intentarà analitzar la importància de l'estratègia en la campanya electoral. En Rafael Alberto Pérez, em va fer un suggeriment que a mida que passa el temps, més sentit li veig.
Per ell, quan parli de l'estratega és important que no em limiti a concebre el paper d'estratega a una persona, sinó que ampli el concepte a un conjunt.
L'estratega pot ser un equip, pot ser la unió vàries persones amb diferentes funcions però amb un objectiu comú. Si l'equip té les funcions delimitades i l'objectiu clar, pot esdevenir un sol actor, que actui amb una dinàmica pròpia.
L'estratègia no para mai de sorpendre'm