diumenge, 28 d’octubre de 2007

L'efecte Cuní



Llegint el bloc d'en Camil Ros, m'he animat a escriure un post sobre un fenòmen que fa temps que observo i que trobo que té una gran importància en política catalana actual: L'efecte Cuní.
Josep Cuní, és un experimentat professional i poseeix un instint periodístic insaciable que ha fet que el seu programa "Els matins de TV3" s'hagi convertit en un fenòmen en la seva franja horària, però sobretot, en qui marca l'agenda de la política catalana.
Des de fa quatre anys, aquest programa marca l'agenda política d'aquest país, i sobretot, marca l'agenda al govern català.
Amb un olfacte precís per a sel·leccionar els temes amb més impacte social, amb un desplagament de mitjans importantíssim que fa que en cinc minuts pugui tenir a un redactor allà on es produeixi la notícia i amb un estil d'entrevista i debats que fa que l'entrevistat acabi dient el que ell s'havia proposat, és dir, la notícia, Josep Cuní s'ha convertit en la persona que decideix quins temes seran notícia i quins temes seran els tractats per els polítics. És a dir, ell marca l'agenda.
I quan l'agenda vé marcada per els altres mitjans -sobretot La Vanguardia, però també el Periódico i l'Avui - ell amplifica o minimitza el tema segons el seu criteri.
Josep Cuní, seguint la tradició anglosaxona de programes incisius sobre política s'ha convertit en un dels principals culpables de la dificultat del govern de la Generalitat per fer una bona comunicació. I això, el posar en dificultats al poder, és el millor elogi que se li pot fer a un periodista independent.
El govern sempre va a remolc de la notícia, sempre es veu enredat en la xarxa creada per en Cuní i no sap com sortir-s'en. L'efecte Cuní fa que encara es visualitzi més la poc afortunada política comunicativa del govern, del tripartit i del d'entesa. Molts caps de gabinet, assessors,responsables de comunicació, etc. del govern estan preocupats per l'efecte Cuní, són conscients de les seves conseqüències, però no poden o no saben com combatre'l.
L'efecte Cuní només es pot combatre amb lideratge i això vol dir aconseguir controlar l'agenda. Com aconseguir-ho?
- Amb una estratègia comunitativa pròpia, clara i ambiciosa.
- Acabant amb el vedettisme de tots els consellers, directors generals, etc. que frisen per sortir al programa del Cuní a la mínima que els conviden. Com diria aquell, els agrada més estar convidats al program d'en Cuní, que a un nen una piruleta. En Cuní decideix qui parla, quan parla i sobre que parla.

1 comentari:

Camil Ros ha dit...

estic d'acord amb el teu post, jo no critico el temes que toca en Cuní ni la critica que fa, el que no m'agrada la part de show que crea i que s'escolta excesivament. Pel que fa a la gestió de la comunicació de la política, segurament més que crear comunicació van a buscar el titular fàcil.