dilluns, 12 de maig de 2008

El català emprenyat era Montilla





El president Montilla ha fet un gest d'autoritat i ha avisat al company de partit i president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que s'ha de cumplir el que diu el nou Estatut de Catalunya pel que fa al finançament, i que no val com excusa la incipient crisi econòmica que tenim a sobre per aparcar la millora del finançament de Catalunya.

Per Montilla, si Zapatero fa cas als cants de sirena andalusos i s'aparca el tema, hi ha risc de que es produeixi la famosa "desafecció" catalana respecte a Espanya. És la segona vegada que Montilla avisa d'aquest perill.

Alguna cosa s'està movent en el sí de la societat catalana. S'està produïnt un corrent de fons que marcarà l'estructura política de Catalunya en els propers anys, i de rebot, també la política espanyola. Tot va començar amb l'Estatut, després la fallida de totes les infraestructures i ara ens trobem en una etapa de consolidació. Ara començarem a veure cap on aniran els trets.

Montilla ho nota, ERC ho ha notat, ICV ho està notant, el PP també, CIU ho nota però es veu impotent per capitalitzar-ho. I Zapatero no li dóna importància.

Alguna cosa es mou en la política catalana. Una política catalana que s'aguanta amb pinces i que qualsevol petit moviment la pot desequilibrar.
El "català emprenyat" existeix i la lluita és per capitalitzar-lo: Montilla ha començat, Mas el segueix, la resta ja no poden, estan immersos en altres batalles.

El que sobta és que just dos mesos després de la "Catalunya optimista" i socialista, el principal dirigent del partit que afirmava que el "català emprenyat" era un invent, avisi de que el català emprenyat existeix, està molt emprenyat, es diu José Montilla i vota al PSC.

A la vista dels esdeveniments, el qui es va creure més la campanya de José Zaragoza sobre el "català optimista" a més del milió i mig de votants del PSC, va ser José Luís Rodríguez Zapatero.
I és que no es pot passar de l'optimisme a l'emprenyament en dos mesos

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Montilla només es mou quan veu en perill el seu càrrec. Aquesta és la trista veritat.

**Clausewitz** ha dit...

no estic d'acord amb l'anònim... crec que com molt be diu, Montilla veu per on van els trets i es mou. Perquè a més, sap que CiU no està aconseguint captar tota aquesta marea, i si aconsegueix pessigar alguna cosa...

ciro ha dit...

molt interessant el teu post, pau...

crec però que el missatge d'optimisme (molt encertat!) estava dirigit a captar una postura contrària als "anti-tot" (de fet, contrària als contraris?), o sigui central, la de la majoria dels indecisos i també la de la majoria dels votants, en un moment en que espanya necessitava una mirada allunyada de la crispació, i per tant lluny dels "anticatalans", dels "antiespanyols", dels "antidretes", i dels "antiesquerres"...

la campanya i el lema varen ser un èxit, està clar.

però ara arriba el moment d'abordar les qüestions del dia a dia, i la postura entusiasta no serveix. la sobrietat de Montilla juga un paper important, perquè en temps de tempesta, de qui ens refiem? dels egòlatres? dels aventurers? dels desorientats?

penso que Montilla no ha representat mai el somriure d'optimisme de la campanya (zp, chacón), i sí el d'anàlisi rigorosa i execució impecable dels plans.

vaja, que el que necessita Catalunya ara és un senyor seriós. algú dubta que Montilla no ho sigui?

Cento ha dit...

Home Ciro! Se't veu el llautó, hehe.

Més enllà, s'ha jugat amb encert la bassa de la seriositat, és cert. I ja fa temps que ho parlem: alguna cosa està canviant, i qui primer l'entenga tindrà molt guanyat.

D'això es tracta la Casa Gran: ahir en la presentació ja es van albirar per on van els tirs. Contraposar dos models de país, a l'hora que pretens entroncar el teu model amb la centralitat canviant del país.

Mirem el CEO: les opcions federalistes i independentistes segueixen creixent. Qui ho hauria de capitalitzar no ho fa. I el nombre de gent amb un perfil polític baix també augmenta, amb la famosa "desafecció" en general.

Cal resituar discursos i missatges, i, sobretot, bastir una bona estratègia que ho englobe tot.

Markus33 ha dit...

Increïble però cert, al Telenotícies vespre d’avui dissabte 10/04/2008, quant donaven la notícia de la troballa de l’esquelet d’un vaixell del S.XIII en unes obres del barri de la Barceloneta de Barcelona ha aparegut impresa en els subtítols la paraula "BARCO", i és més, la presentadora ha repetit la paraula "BARCO" per referir-se a les restes del vaixell sostret. AQUESTA ÉS LA TV3 I LA CATALUNYA QUE VOL EN MONTILLA?