dimarts, 6 de maig de 2008

Inadaptats

El grup de hardcore de Vilafranca del Penedés, Inadaptats és un grup inseparable de la meva joventut. Vam crèixer amb les seves cançons.
Avui, llegint el Temps m'he assaventat que es tornàven a ajuntar i que el seu nou disc sortirà el proper 15 de maig sota el títol "L'art de la Guerra" i serà un homenatge al llibre de Sunzi.
Un disc que tindrà 13 cançons com capítols té l'obra. Gran notícia

Estrategues, ja tenim banda sonora

6 comentaris:

Pau Arbat ha dit...

Som molts els que tenim en la banda sonora de la nostra adolescència aquesta magnífica banda.
Recordes els dos, únics, concerts a Figueres? Al pavelló vell i en unes barraques cap allà el 94-95,telonejats per uns jovenissims i desconeguts ,per la gran majoria, Obrint Pas.
Quins anys!

pau ha dit...

si i tant, Pau.

Quins dos concerts. A les barraques devien ser el 97-98.

Lluís Soler ha dit...

Jo també he crescut amb Inadaptats ^^
Ahir Inadaptats, avui l'Eina.

Felicitats pel bloc!

Markus33 ha dit...

Us deixo un enllaç interessant.

http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080502/53460350558.html

i el meu blog

http://novapatria.blogspot.com/

**Clausewitz** ha dit...

sembla que hi hagi la teva mà d'estratega al darrere eh!

Cento ha dit...

Inadaptats, expressió de ràbia juvenil. Recorde amb especial carinyo la lletra de Mau-mau. El grup va ser una de les culminacions, al meu entendre, de l'acostament entre l'independentisme més radical amb les corrents antisistema de finals dels noranta.

La meua banda sonora adolescent incloïa, a més d'Inadaptats, a Brams, Negu Gorriak, SA, Def con Dos, Banda Bassotti, Dr. Calypso i els mítics Rage Against the Machine, entre d'altres clàssics: la Polla, Kortatu, Barricada. I me'n deixe perquè arribaria a demà escrivint el llistat. Si n'he de triar a dos, Negu i Def. Brigades Negu Gorriak i Escuadrón de las Sombras, militància juvenil. Socialització a través de la música.

A la majoria d'ells els continue escoltant. Ens fem grans i la vida evoluciona, però l'essència mai es perd. I l'actitud, depèn de quan, tampoc.

Com diu La Polla, "Dentro de nuestro vacío sólo queda el fiel orgullo. Por eso seguiremos de pie".