El professor Petitbó ens exposava una conversa amb Mark Zuckerberg, fundador de Facebook que fa poc va passar per la fundació, i ens comentava que també li va fer les dues preguntes que fa a tots els emprenedors d'èxit que passen per la fundació que dirigeix:
- Has estat invitat pel Ministeri d'Indústria del teu país per exposar-los com funcioneu?
- Quantes hores dorms al dia?
Segons Amadeu Petitbó, tots responen les mateixes dues respostes: NO i 4 o 5 hores.
D'aquesta anècdota el Sr. Petitbó volia destacar que per empendre qualsevol projecte exitós cal molt d'esforç, treballar molt, és a dir, dormir poc. I en segon lloc, que no cridaràs l'atenció dels responsables polítics de la matèrie fins que no siguis una realitat incontestable, és a dir, la distància que hi ha entre administració i la societat.
Tot i que estic bastant d'acord amb la reflexió del Sr. Petitbó, si que voldria discrepar lleugerament amb el tema de les hores de son.
Estic totalment d'acord amb que per arribar a aconseguir qualsevol cosa cal esforçar-se molt, però la meva discrepància parteix dels objectius. És obvi que per arribar a tenir la fortuna de Zuckerberg cal dormir poquíssim, però no si fer-nos rics no és el nostre objectiu.
El nivell d'esforç està en funció del nivell de l'objectiu.
Hi ha objectius, projectes que no requereixen aquest esforç i en canvi, n'hi ha d'altres que en requereixen més. Les hores de son no és un varem fiable per saber la magnitut de l'objectiu. És l'objectiu qui ens marca l'esforç necessari per aconseguir-lo.
En definitiva, haurem de fer l'esforç necessari que requereixi aconseguir el nostre objectiu. En el cas del creador de Facebook -tenir al compte corrent 9000 milions de dollars- requereix aquest esforç, en el cas de Barack Obama -arribar a la presidència dels EEUU- segur en requereix més i tot.
L'objectiu marca doncs l'esforç que farem. Diga'm quin objectiu tens i et diré l'esforç que necessitaràs per intentar aconseguir-lo.
El problema d'una societat és quan al seus ciutadans no tenen objectius ambiciosos...
4 comentaris:
"El problema d'una societat és quan al seus ciutadans no tenen objectius ambiciosos...": Efectivament. Això és pura filosofia política clàssica. Veig que no estic completament sol en el projecte (romàntic) de la seva recuperació.
Estic totalment d'acord. Els objectius ambiciosos d'una societat són claus pel bon funcionament d'un país. Però qui és responsable de que avui dia aquests siguin una minoria a Catalunya? L'Estat del Benestar, les polítiques dels governs, la manca de permeabilitat de les empreses, l'educació...?
Pau, enhorabona per la reflexió d'aquest post. Crec que no puc coincidir més!
Gregorio,
Ja veu que no està sol. Espero que siguem més.
Guillem,
sens dubte, els principals responsables som els ciutadans.
Obviament, l'educació iel govern també hi ajuden, però ja és hora que assumim la nostra responsabilitat com a ciutadans davant d'aquest i altres fracassos.
Albert,
M'alegro que coincidim
Publica un comentari a l'entrada