Aquestes eleccions al Parlament Europeu han tingut una abstenció molt important. Abstenció a nivell europeu, abstenció a nivell espanyol, abstenció a nivell català i sobretot, a nivell gironí.
Per què? A què es deu aquesta abstenció?
Segons al meu punt de vista l'abstenció del 2009 té motius diversos i s'ha d'explicar des de tres nivells geogràfics:
A nivell europeu l'abstenció s'explica per tres factors:
- La llunyania entre les institucions europees i la ciutadania.
La gent no visualitza la feina del Parlament Europeu. És quelcom confús i llunyà que serveix més per posar entrebancs que no pas per resoldre els problemes, a ulls de l'europeu mitjà.
- El malestar europeu.
Un malestar que no ve d'ara, que fa anys que es va mostrant i que té com a principal motiu la immigració. Europa, tot i ser-ho, no vol ser multicultural. És així de dur. I això explica la desfeta de la socialdemocràcia arreu del continent. Europa té por de la globalització i les seves conseqüències.
- La crisi econòmica.
Per què? A què es deu aquesta abstenció?
Segons al meu punt de vista l'abstenció del 2009 té motius diversos i s'ha d'explicar des de tres nivells geogràfics:
A nivell europeu l'abstenció s'explica per tres factors:
- La llunyania entre les institucions europees i la ciutadania.
La gent no visualitza la feina del Parlament Europeu. És quelcom confús i llunyà que serveix més per posar entrebancs que no pas per resoldre els problemes, a ulls de l'europeu mitjà.
- El malestar europeu.
Un malestar que no ve d'ara, que fa anys que es va mostrant i que té com a principal motiu la immigració. Europa, tot i ser-ho, no vol ser multicultural. És així de dur. I això explica la desfeta de la socialdemocràcia arreu del continent. Europa té por de la globalització i les seves conseqüències.
- La crisi econòmica.
És evident que la crisi ha accentuat el malestar que he assenyalat.
A nivell espanyol la crisi s'explica sobretot pels mateixos motius si bé la crisi econòmica hi ha tingut un paper més determinant. Més que la crisi, l'impacte de l'augment de l’atur entre la ciutadania espanyola.
En canvi a nivell català, on la baixada de la participació ha estat molt més gran que a nivell espanyol (9 punts, que són molts) hi ha hagut factors afegits:
- El que l'Antoni Puigverd ha definit com l'empat permanent o l'equilibri indefinit. L'escenari polític català, es troba en una situació d'impasse des del 1999, des de l'empat entre Pujol i Maragall i aquest empat no s'ha resolt. Cap dels dos principals partits -PSC i CiU- no ha aconseguit construir una majoria social prou forta com per portar a terme un projecte polític transformador per al conjunt de la societat catalana. Cada elecció és vista com una prèvia de les eleccions importants -les catalanes- que mai acaben de resoldre la situació. I la societat viu immersa en aquest empat permanent que provoca cansament i desídia.
- Des de l'any 1999 els temes de debat sobre els quals ha girat la política catalana -Estatut, finançament, etc.- no s'acaven de resoldre mai, i sembla impossible passar-hi pàgina. Això també contribueix al cansament col·lectiu de la ciutadania i a l’allunyament de la política.
- Alhora, Catalunya és la zona de l'Estat on més es perceb el malestar europeu que abans he assenyalat.
A nivell gironí, a més de tots aquests factors europeus, espanyols i catalans, cal sumar-hi el fet que sigui una de les províncies amb un percentatge d'immigració més alt i això es tradueix amb una de les participacions més baixes de l'estat (35%) i l'abstenció més alta. A nivell de malestar, a les comarques gironines ens trobem en els "estàndards" europeus. Mal ens pesi!
A nivell espanyol la crisi s'explica sobretot pels mateixos motius si bé la crisi econòmica hi ha tingut un paper més determinant. Més que la crisi, l'impacte de l'augment de l’atur entre la ciutadania espanyola.
En canvi a nivell català, on la baixada de la participació ha estat molt més gran que a nivell espanyol (9 punts, que són molts) hi ha hagut factors afegits:
- El que l'Antoni Puigverd ha definit com l'empat permanent o l'equilibri indefinit. L'escenari polític català, es troba en una situació d'impasse des del 1999, des de l'empat entre Pujol i Maragall i aquest empat no s'ha resolt. Cap dels dos principals partits -PSC i CiU- no ha aconseguit construir una majoria social prou forta com per portar a terme un projecte polític transformador per al conjunt de la societat catalana. Cada elecció és vista com una prèvia de les eleccions importants -les catalanes- que mai acaben de resoldre la situació. I la societat viu immersa en aquest empat permanent que provoca cansament i desídia.
- Des de l'any 1999 els temes de debat sobre els quals ha girat la política catalana -Estatut, finançament, etc.- no s'acaven de resoldre mai, i sembla impossible passar-hi pàgina. Això també contribueix al cansament col·lectiu de la ciutadania i a l’allunyament de la política.
- Alhora, Catalunya és la zona de l'Estat on més es perceb el malestar europeu que abans he assenyalat.
A nivell gironí, a més de tots aquests factors europeus, espanyols i catalans, cal sumar-hi el fet que sigui una de les províncies amb un percentatge d'immigració més alt i això es tradueix amb una de les participacions més baixes de l'estat (35%) i l'abstenció més alta. A nivell de malestar, a les comarques gironines ens trobem en els "estàndards" europeus. Mal ens pesi!
.jpg)
.JPG)
2 comentaris:
coincideixo amb molt punts, no en el de la crisi econòmica. Si la dreta governa a la majoria de països i domina des de temps inmemorials el Parlament Europeu, la resposta lògica a la crisi seria un canvi de forces; i aquest no es dóna.
Jo crec que si que ha influït la crisi Albert, i el canvi de forces no necessàriament és mecànic. Sobretot, si l'alternativa està feta "unos zorros" com és el cas de l'oposició a França, Itàlia i Alemanya.
Publica un comentari a l'entrada