dimecres, 8 de juliol del 2009

Per què els casos de corrupció no passen factura?











Aquesta és una de les preguntes més freqüents en les tertúlies radiofòniques després dels resultats de les eleccions europees del passat més de juny.

I ara, es tornen a repetir després de que el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps hagi estat imputat pel jutge arrel del cas dels "trajes" d'el Bigotes.






La conclusió a la que arriben la majoria d'analistes és: la ciutadania no catiga la corrupció, la corrupció no passa factura electoralment parlant, per tant, la corrupció surt gratis.

Aquesta és la típica conclusió fàcil, a simple vista. Però la realitat és que tot és bastant més complex i senzill alhora, i que la ciutadania difícilment s'equivoca.

No és cert que la corrupció no passi factura. Si que en passa, i molta.

El que passa és que la ciutadania és prou llesta per analitzar la situació i ponderar les responsabilitats en funció de les prioritats. És a dir, la ciutadania mai vota en funció d'un factor. Sempre vota en funció de varis factors -encara que aquest sigui la corrupció- i tenint clar l'objectiu principal de l'elecció.

Però el que fa decidir sobretot el càstig electoral, és l'alternativa. Si no hi ha una alternativa electoral creïble, el càstig electoral difícilment es produirà.

Analitzeu els casos de "corrupció" que no han estat castigats per les urnes: Camps, Berlusconi, etc. Hi ha una alternativa creïble? Hi ha possibilitats de canvi polític? Com està l'oposició?

La ciutadania no és estupida i no s'arriscarà a posar al govern a algú que no li genera confiança per a portar el govern per tal de castigar un cas de corrupció.
El vot, és molt més sensat del que sembla.

Primer construcció de l'alternativa, després càstig electoral.

Això funciona quan està en joc un govern, però i si les eleccions són "menors"? Com és el cas de les europees? No es pot donar un cert vot de càstic al corrupte?

Tampoc. Si no hi ha alternativa no. Ja que el que faria aquest vot de càstig és reforçar al líder de l'oposició. I això no es farà si no es considera que està preparat per governar, per assumir el lideratge.

Primer tenir alternativa de govern, després es passaran els comptes.

4 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Tampoc oblidis les explicacions de la pròpia activitat cerebral, de les nostres emocions. En un cotext com el valencià, amb un gran número de gent fidelitzata, notícies com aquesta no afecten perquè com a partidaris, ens refermem en les conviccions i busquem la manera d'interpretar les coses com a positives...

pau ha dit...

Tens raó, Albert. Sovint, la gent busca argument per reafirmar-se en la seva decisió electoral, per no admetre que potser es va equivocar.

Unknown ha dit...

Haig de reconèixer que m'encanta aquest debat entre l'elecció racional (Pau) i l'elecció emocional (Medri). Jo em decanto més per l'emocional. Per la por a contradir als referents i la necessitat de mantenir un lideratge fort (encara que això suposi determinats escandols): La por a la llibertat d'Erich Frömm ;-)

pau ha dit...

Guillem, jo també em decanto pel fet emocional i considero que en això que comento, l'acció no tant sols és racional. L'elector no pensa necessàriament de manera racional al comportar-se així. És més, en la valoració de l'alternativa hi juga també el factor emocional.
I lo del lideratge, tens raó. El lideratge determina l'elecció