dissabte, 16 de gener del 2010

ADÉU

M'en vaig. Ha estat molt bonic mentres ha durat. Han estat 314 entrades en aquests 2 anys de blog.

Gràcies per tot!

A partir d'ara em trobareu a:

HTTP://WWW.PAUCANALETA.COM

Us hi espero a tots!

dijous, 7 de gener del 2010

Projectem? És clar que sí!














Una de les tasques més importants que ha de fer un estratega electoral és la projecció. És a dir, projectar la realitat actual en el futur tenint en compte totes les variables possibles per així poder contemplar els possibles escenaris.

En el camp de l'emprenedoria o el marketing hi ha un terme que té algunes similituds: la visió. Tot i que la projecció té unes característiques més terrenals, més analítiques i molt menys visionàries.

Tant en un cas com en l'altre es tracta de mirar un futur desitjat que afavoreixi els nostres interessos i que guiï el nostre comportament present.

Mentre que la visió és important per als emprenedors, la projecció és imprescindible per als estrategues electorals o per a les persones responsables de dirigir l'estratègia en una campanya electoral.

Un com hem acabat tota la primera etapa de pre-estratègia o anàlisi de la situació electoral, el següent pas és projectar.

Després de recopil·lar totes les dades possibles en forma de variables -històric electoral, cens electoral, estructura socio-econòmica, enquestes, anàlisi dels actors i del context electoral, etc.- i analitzar-les, obtenim un diagnòstic de la situació electoral.

Aquest diagnòstic, que no és altra cosa que la imatge de l'escenari electoral en un moment determinat -quan comencem a construïr l'estratègia- serà la base sobre la qual projectarem els escenaris electorals possibles el dia de les eleccions. Fent especial èmfasi en el nostre escenari desitjable.

Projectarem doncs el nostre escenari desitjable tenint en compte les diferents variables i la realitat.

En definitiva, projectarem on hauríem d'estar el dia de les eleccions, quin escenari és el que volem provocar, i dirigirem tots els nostres esforços a fer-lo possible, a través de l'estratègia.

Amb l'estratègia, intentarem que la nostra projeccció, la nostra visió de la situació electoral que ens beneficia, sigui compartida per una gran part de la societat.

L'estratègia seran els passos que portarem a terme per tal que la nostra projecció sigui compartida. És a dir, per tal que finalment es materialitzi. Intentarem convertir la nostra projecció de futur en una realitat.

dilluns, 4 de gener del 2010

L'home, sempre l'home

"Pel que fa a l'exercici de la ment, el príncep ha de llegir llibres d'història, i considerar-hi les accions dels homes que hi excel·leixen, veure com han actuat en la guerra, examinar els motius de la victòria i la derrota"
Maquiavel, El Príncep

La majoria de gent que es dedica a la política, a l'hora de construir l'estratègia, té en compte molts factors: els rivals, l'històric, els mitjans de comunicació, les enquestes, etc. però s'oblida del factor clau: l'home.

En qualsevol acció on hi intervingui l'acció de l'home, és l'home el que ha de ser estudiat. A vegades, sembla com si estudiéssim la política sense l'home, les enquestes sense l'home, etc.

Ens hem oblidat que tot gira al voltant del comportament, les motivacions, la psicologia, els valors, etc. dels éssers humans. Hem deslligat la raó del jo. A vegades, volem fer politica sense tenir en compte que la politica ès una invenció dels homes per regular la vida en comu.

És per això que un estratega que vulgui excel·lir en la seva feina, el primer que ha de fer, és intentar conèixer i compendre a les persones. Per què quan més coneixi el comportament de l'ésser humà, més afinada serà la seva estratègia.

El bon estratega ha d'estudiar totes aquelles matèries que tinguin l'acció de l'home com a objecte d'estudi: història, filosofia, psicologia, sociologia, etc. només així podrem arribar a conèixer una mica el comportament, les motivacions, les pors,les esperances, els dessitjos de l'home. I si comprenem això, tindrem molt de camí recorregut.

divendres, 1 de gener del 2010

La força de l'emoció

Republican for a reason. Aquest és el video que el Comitè Nacional Republicà va fer a un any de les eleccions presidencials del 2008.
És un video que apel·la directament a l'emoció dels militants i simpatitzants del GOP. Reafirmació i mobilització a través de la millor arma: l'emoció.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Marketing en temps de crisi

Article publicat a l'Hora Nova

Ens trobem immersos en una de les crisis econòmiques més importants de les darreres dècades. Una crisi que a casa nostra té un element diferenciat -l'atur- però que colpeja durament tots i cadascun dels motors de la nostra economia: el comerç, la indústria, el turisme i sobretot, la construcció.
Aquesta crisi té com a principals damnificats aquelles persones que han passat a engrossir les llistes de l'atur, però també la gran quantitat d'empresaris i autònoms que han hagut de plegar per falta de comandes o els botiguers i restauradors que veuen com les seves vendes baixen i els ingressos es redueixen.
Tots patim d'una manera o altra la crisi econòmica, però uns dels grans damnificats per aquesta situació són, sense cap mena de dubte, els ajuntaments.
Les arques de qualsevol municipi, han patit una reducció d'ingressos significativa. Els pressupostos de la majoria de ciutats de casa nostra s'han reduït considerablement. Per la manca d'ingressos dels permisos d'obres, però també per la reducció dels ingressos provinents de la resta d'impostos i, per tant, per la frenada de l'activitat econòmica.
En aquest context és difícil quadrar un pressupost municipal, ja que aquest ha de reunir quatre característiques: mantenir -i si pot ser augmentar- la despesa social per tal d'ajudar els conciutadans afectats per la crisi, reduïr totes aquelles partides que siguin prescindibles, mantenir els serveis que es consideren necessaris i importants i destinar una partida d'inversions a aquell sector econòmic que creguin que els pot ajudar a sortir de la crisi. En definitiva, els ajuntaments han de reduïr despesa, mantenir alguns serveis, incrementar partida social i sobretot, centrar les poques inversions en un únic sector que sigui el que els pot ajudar a sortir de la crisi.
Aquesta aposta per un sector és una de les decisions més importants que haurà de prendre un consistori, ja que serà la seva principal i única aportació a la recuperació econòmica. Si l'encerta, la ciutat en sortirà reforçada, si no, la contribució que aquest hauria pogut tenir per ajudar a superar la crisi no s'haurà produït.
Quan els diners en inversió són escassos i la situació econòmica és la que és, és imprescindible que concentrem les inversions en un únic motor econòmic. No tenim prou partida per invertir en diversos sectors i, si ho fem, si dividim la inversió en diverses àrees, els resultats seran per força insuficients en no tenir la inversió necessària per generar activitat econòmica.
Òbviament, si centrem tot l'esforç inversor en un sector, és molt important que no ens equivoquem. No podem errar en la nostra aportació a la reactivació econòmica, la ciutat no s'ho pot permetre.
És per això que els ajuntaments que vulguin superar amb èxit la situació actual es veuran obligats a fer marketing de crisi.
A diferència del que molta gent es pensa, apostar pel marketing no significa destinar-hi una gran partida econòmica. No representa una gran inversió en promoció i imatge. Es pot realitzar marketing en temps de crisi, és més, és precisament en aquest moment que és més necessari que mai.
En temps de bonança no calia preocupar-se gaire sobre el per què venen els visitants o les inversions, ni pels principals actius de ciutat, ni pel nostre posicionament, ni per quins són els nostres públics, ni quins els nostres valors com a ciutat. Tot funcionava més o menys bé. Però ara, quan gairebé res no funciona, conèixer totes aquestes qüestions ha esdevingut imprescindible.
Potser la crisi econòmica haurà tingut una conseqüència positiva i algunes ciutats que no s'havien preocupat gaire per aprofitar les seves potencialitats i havien viscut dels ingressos de la construcció, començaran a fer marketing de crisi, començaran a entendre quin és el seu principal mercat, quin posicionament tenen, com incrementar la seva quota de mercat i sobretot, de què volen viure els propers anys.
Les situacions de crisi també poden servir per fer la feina que s'havia d'haver fet en temps de bonança. Bàsicament, s'haurà de respondre a quatre qüestions:
− Quin és el valor de la nostra ciutat? Què és el que ens fa diferents i especials? Què és el que fa que la gent vingui i les empreses s'hi instal·lin? A aquestes preguntes no val una llista de respostes, hem de concentrar-nos en allò que fa veritablement diferent i especial la nostra ciutat. Només un valor serà el significat de la nostra marca.
− Quins són els nostres públics? A qui ens dirigim? Sabem com dirigir-nos a cada públic de manera diferenciada? Sabem si han marxat satisfets? Sabem qui -turistes, inversions, residents, creadors, estudiants- volem atraure?
− La ciutat té els seveis adequats per donar resposta a les necessitats del nostre públic potencial? La ciutat està a l'alçada del que es necessita en matèria de serveis? Quins serveis s'han de millorar? Establim sinèrgies amb els sectors econòmics involucrats ?L'experiència del valor que proposem es compleix? La ciutat està a l'alçada del que volem atraure?
−Sabem comunicar la nostra marca de ciutat? Sabem posicionar-la en la xarxa de ciutats? Sabem arribar als públics objectius? Sabem fer entendre el que ens diferencia?
I finalment,
- Sabem com volem que sigui la ciutat del futur? d'aquí a 10 o 20 anys? Sabem de què viuran els nostres ciutadans? Sabem què ha de substituïr la construcció com a motor econòmic a la nostra ciutat?
Si la situació actual serveix perquè ens posem a respondre aquestes qüestions, d'alguna cosa haurà servit. Algunes ciutats s'hi estan posant i estic segur que sortiran reforçades de la crisi, i tindran unes bases econòmiques més sòlides en el futur. En canvi, altres ciutats continuaran amb l'esquema anterior, amb l' “anar tirant” sense fer-se les preguntes necessàries. Sense fer marketing de crisi. No aprofitaran l'ocasió per sortir-ne més reforçats com a ciutat.

És en aquests moments quan es comencen a construïr les ciutats del futur. En dies com els que vivim és quan es comencen a definir les respostes claus: què som i cap a on anem.
Esperem que les nostres ciutats sàpiguen aprofitar la situació. Ara és el moment.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Resum d'un any que vindrà

http://1.bp.blogspot.com/_FKS64bXhC2Y/SVoam5GtKXI/AAAAAAAAA58/rdMDOJQbbq8/s400/a%C3%B1onuevo.jpg

A proposta d'una nova iniciativa, volia fer el meu resum de l'any 2009.
Però he vist que el millor resum de la l'activitat que hem portat a terme el 2009, serà que expliqui el que farem el proper any, el 2010.
I és que bona part de la segona meitat de l'any 2009, l'he dedicat a crear nous projectes que veuran la llum al 2010.
- Un, ja us el vaig anunciar, l'inici dels cursos sobre organització de campanyes electorals i sobre citymarketing amb la FUdG.
- Un bloc nou
- Moltes novetats al Marca Ciutat
- La creació d'un nou i potent seminari. Pioner des d'el meu punt de vista.
- La publicació d'un llibre
- I un darrer projecte, que pot ser bastant potent, però que esncara està massa verd.

Espero poder donar-vos més detalls al 2010 del que hem fet al 2009 i que veurà la llum al 2010.
Bon any nou.

Si voleu votar aquest resum, ja ho sabeu:

'Votar''Votos'1'Votar''Ver

divendres, 18 de desembre del 2009

Senyals del 13D

http://projecte.cat/img/13D_SIIxII_VOTACAT_.png

Després de les consultes del 13 D, han sorgit tot un seguit d'interpretacions sobre les conseqüències que tindran per la política catalana aquest moviment sobiranista.

Han començat a sortir plataformes i agrupacions que volen atribuïr-se aquests vots, presentar-se a unes eleccions i ja somien amb l'estrapolació electoral que tindríen aquests vots. Lògicament, els partits polítics també fan els seus números per veure qui en pot treure més o menys benefici.

Jo per la meva part, només voldria fer tres pinzellades per tal d'intentar centrar el debat:

- La conseqüència més important del referèndum del 13D i dels referèndums que vindran, té a veure amb l'impacte mediatico-polític de les consultes:
Tots aquests aconteixements, estan marcant l'agenda política del país.
L'eix nacional preval sobre l'eix dreta-esquerra
. I sembla que no canviarà fins a les eleccions.
Per què? Per què hi ha dos partits que estan inmersos en aquesta espiral. Un del govern i un de l'oposició. Cap dels dos vol quedar al marge del debat. Amb aquestes circumstàncies és molt difícil canviar d'eix.

- Els votants que van votar a les consultes, no es poden estrapolar al Parlament.
Bàsicament, per què el votant mitjà no vota per un sol tema.
Hi ha una minoria que sí, però la gran majoria, vota per un conjunt de temes.
Així, la millor suggerència que podria fer a qui volgués capitalitzar aquests vots des d'un nou partit, és que tingui un projecte global per la societat a part del seu tema principal, en aquest cas, la independència.
Si us hi fixeu, a les consultes hi van participar molta gent provinent de molts partits. Tots són independentistes, però per a cadascú, la independència ocupa un espai diferent en la seva llista de prioritats a l'hora de decidir el vot.

- Bona part de l'electorat nacionalista s'està tornant sobiranista. El que sí que mostren les consultes i ja s'havia intuït abans, és que hi ha un moviment dins de l'electorat nacionalista i fins i tot catalanista. Les postures sobiranistes són cada cop més majoritàries. I això ho hauran de saber gestionar els dirigents del principal partit nacionalista.

En definitiva, el 13D dona moltes pistes. Molt interessants. Però el pitjor que es pot fer, és treure'n conclusions errònies. El diagnòstic és molt important.

dijous, 17 de desembre del 2009

Lideratge

http://blog.guiasenior.com/images/liderazgo_CCN.jpg

"El treball d'un estadista és construïr un pont en l'escletxa que hi ha entre la seva visió i l'experiència de la seva nació. Si la seva visió és massa avançada respecte l'experiència del seu país, perderà el seu mandat. Però si es manté massa proper d'allò convencional, s'arrisca a perdre el control dels aconteixements"

Henry Kissinger


El lideratge no és res més que la comprensió i gestió d'aquesta paradoxa: és una tensió permanent entre allà on el polític pensa que ha d'anar el país i allà on volen anar els votants.

L'art del lideratge és saber mantenir un impuls lo suficientment avançat per a controlar els aconteixements i dirigir la política pública sense perdre recolzament popular.

"Els oportunistes polítics no faran res que sigui impopular. Els idealistes faran coses impopulars, però gairebé insistint en el martirilogi. Els pragmàtics saben que sovint han d'abraçar posicions que no agraden a la ciutadania, però treballen durament per articular les seves visions a fí de sobreviure i poder lluitar novament un altre dia"

Dick Morris

dilluns, 14 de desembre del 2009

Error d'estratègia

fg_arenys_gent_votant
Ahir es va produïr la primera onada de consultes sobre la independència de Catalunya.
La participació ha estat al voltant del 30% dels convocats a les urnes, i el Sí ha guanyat per golejada.

El debat avui, és si la participació és un èxit o un fracàs. El percentatge de votants és la notícia, com era d'esperar.

Aquest ha estat segons el meu punt de vista, l'error de la convocatòria: el cens de la consulta.

Ha estat un gran error estratègic. Tots sabíem que l'única notícia important de l'endemà era el percentatge de participació. Sobre aquesta xifra (30%) sorgeixen tots els anàlisis i la reacció de tots els mitjans, a favor i en contra.

La decisió de configurar un cens basat en el padró municipal i a més incloure-hi els votants de 16 i 17 anys, ha estat el que ha enfosquit una mobilització considerable.

Per què tothom -fins i tot els organitzadors!- compara aquestes dades amb les de les eleccions reals. Quan en aquesta ocasió, el cens és com a mínim un 30% superior a qualsevol altra elecció, i a més de grups de població amb una participació electoral escassa.

Si haguéssin utilitzat els paràmetres comparables - majors de 18 anys, amb dret a vot a les eleccions catalanes - el percentatge de participació hauria estat molt superior. El missatge hauria estat un altre, l'anàlisi també, i sobretot, les reaccions també hauríen sigut diferents.

No puc entendre com es pot tenir un error estratègic tant gran.

Els defensors d'incloure tots els votants empadronats m'argumentaran dos motius:

- El primer, incloure nous grups de votants per tal fer augmentar el nombre de vots. Bé, a part de ser una certa trampa, és estúpid, ja que el que t'interessa no és el nombre de votants total sinó el percentatge en relació als convocats. La xifra no són els 192.000 sinó el 30%.

- El segon, donar un missatge a la inmigració de que ells també formen part de la societat catalana i donar-los així el dret a votar. Si aquesta és la intenció, organitza una consulta popular sobre el dret a vot dels inmigrants, però no vulguis barrejar una proposta política important amb bones intencions.

Aquest error estratègic converteix un èxit en un fracàs. No per aquesta onada que és discutible, sinó per les que vindran el proper mes d'abril. Si a les zones més nacionalistes, la participació és del 30-40%, no vull pensar la participació de Barcelona. El ridícul està cantat.

Lo trist és que si ho haguéssin fet sobre el cens electoral normal, els resultats hauríen pujat sobre un 10% com a mínim.

En fí, han primat les intencions als interessos, res de nou a l'horitzó. Ja se sap, als catalans ens perd l'estètica.

dijous, 10 de desembre del 2009

Zapatero i la Presidència Europea

http://www.rtve.es/resources/jpg/7/0/1256913587307.jpg


Amb l'entrada de l'any nou i durant sis mesos, Espanya tindrà la presidència de la Unió Europea.
Durant els sis primers mesos del 2010, José Luís Rodríguez Zapatero tindrà una agenda internacional i un protagonisme mediàtic important.

Si bé és cert que el nomenament d'Herman Van Rompuy com a president de la Unió li restarà protagonisme, no és menys cert que durant aquest mesos es reunirà amb els principals líders mundials en representació de la més gran economia del món, Europa.

Ja fa temps que Zapatero sembla allunyat de la política interior. Sobretot d'ençà de l'empitjorament de la crisi econòmica. Un allunyament que li fa dir coses com les que ha dit avui.

Si en la seva primera legislatura, la política interna va ser la seva única prioritat -de fet era difícil veure'l en viatges oficials- d'ençà que es van mig tancar els seus dos grans temes - Estatut i treva d'ETA- i es va accentuar la crisi, sembla que ara, a l'equador de la seva legislatura, la seva prioritat serà la política exterior.

Segons el meu punt de vista, aquest pot ser un gran error. La presidència espanyola de la UE vé en un mal moment per a Zapatero. Personalment, pot ser un bon moment, però políticament és desastrós. Amb 4 milions d'aturats, amb la sentència del Tribunal Constitucional al caure, amb el PP avançant a les enquestes, amb els tancaments que vindran després de Nadal i amb un dèficit públic imparable, no és un bon moment per posar-se a viatjar.

Si a més, tenint en compte, que el gabinet de Zapatero no està pensat per actuar sense ell, és dir, amb ministre d'un perfil polític baix i amb un mnistre d'Exterior qüestionable, la seva absència serà poc justificada a ulls dels ciutadans.

La presidència europea és una gran plataforma política però en el context actual, segurament serà contraproduent per la imatge del president del govern. Zapatero haurà d'administrar molt bé la seva agenda.

La millor solució hagués estat fer una crisi de govern per tal d'assolir aquesta presidència amb vicepresidents forts i amb un ministre d'AAEE molt potent -Solana?- però ara ja és massa tard. O no?

dimarts, 8 de desembre del 2009

Cursos de formació




Amb l'inici d'aquesta breu setmana, us anuncio un dels molts projectes que estem preparant des d'el CCAII per aquest nou any:


El CCAII i la Fundació Universitat de Girona ens hem unit per oferir dos cursos que creiem innovadors i necessaris:









El primer, Organització i direcció d'una campanya electoral intentarà ajudar a organitzar una campanya electoral a tots aquells responsables de partits, regidors, candidats, etc. que hauran de preparar la campanya electoral al seu municipi. Està adreçat també, a tothom interessat en conèixer més de fons com és l'organització d'una campanya electoral. El curs comença el proper 19 de gener del 2010.

El segon, Citymarketing, la creació de la imatge i la marca de la ciutat, és un dels fruïts del seminari Marca Ciutat i pretèn ajudar als responsables de promoció econòmica i turisme dels municipis a construïr una marca de ciutat d'èxit.

En tots dos cursos es realitzaran a Girona i hi participaran destacats especialistes.

Us animo a tots aquells interessats en aquests temes a visitar el bloc que hem creat, a seguir-nos a través de Facebook i obviament, a inscriure-us.

Per qualsevol dubte o suggeriment: canaleta@telefonica.net

dilluns, 7 de desembre del 2009



Avui La Vanguardia publica un reportatge sobre la presentació d'un llibre sobre la campanya electoral de Barack Obama. L'autor és David Plouffe, cap de campanya de Barack Obama a les eleccions presidencials del 2008.

Plouffe dona sis consells per a una campanya electoral:

- Parlar als votants com a persones adultes

- Internet com a mitjà, no com a fí

- Buscar nous grups d'electors: noves minories

- Tenir un grup dirigent petit i cohesionat

- Tenir un "exèrcit de predicadors" que difonguin el missatge

- Tenir un gran "tema de campanya" . Un missatge clar i mobilitzador

dimecres, 2 de desembre del 2009

Marketing per a hotels I



http://photos1.hotelsearch.com/original/00/7B/007B3C.jpg


Des que els meus pares van obrir al juny del 2005 l'Hotel Canaleta Heras em vaig encarregar de portar-los la comunicació i la promoció de l'hotel.
És un petit "hotel amb encant" de només 5 habitacions situat a Espolla, a l'Empordà.

Per tercer any consecutiu, la Guia Michelín ha destacat el nostre hotel com un dels més agradables d'Espanya, i li ha otorgat una caseta vermella que el defineix com a hotel agradable. A la demarcació de Girona, només 3 hotels més tenen aquesta distinció.
També ha estat molt ben considerat per altres guies i especialistes com el gurú d'hotels Fernando Gallardo.

El fet és que, des de fa 5 anys, toco el tema del marketing d'hotels i n'he pogut treure algunes conclusions que m'han servit per aplicar-ho a altres camps com la política, el citymarketing i l'empresa.

Les quatre principals lliçons que he après són:

1. Cal que la teva proposta de valor i la realitat puguin anar a una. Hem d'estar a l'alçada del que venem. Si venem una experiència, aquesta s'ha de poder realitzar amb èxit.

El nostre hotel proposa 2 conceptes molt clars:

- Modernitat i ruralitat. És un hotel modern en un entorn rural. Té totes les comoditats d'un hotel de qualitat d'una ciutat però ubicat en un enorn natural, rural, un poblet de l'Empordà. En aquest aspecte el disseny hi juga un paper important. Disseny a l'hotel, ruralitat fora l'hotel.

- Familiaritat amb distància. El fet que sigui un hotel petit facilita que no hi hagi massa gent i que el client es senti com a casa seva. Tenint molt clar que el client ve a descansar i no se l'ha de molestar, hi ha una relació "especial" amb els clients. Familiaritat però amb mesura.

2. La coherència és clau. Si la nostra proposta és un hotel modern en un entorn rural, el disseny ha de ser un pilar important. La decoració és un dels factors que donen coherència a la nostra proposta. El mobiliari, els ordinadors, web, serveis, etc. tot ha de ser coherent amb el que volem vendre. La marca es reforça amb la coherència.

3. La ubicació no és determinant. Tot i que el lloc és preciós, tant el poble d'Espolla, com el Paratge Natural de l'Albera com tot l'Empordà, la ubicació no és el factor determinant. Podríem estar ubicats en un altre lloc i funcionaria igual, ja que hem comprovat que molta gent decideix venir sense saber on és l'hotel. Allò important és el valor de la teva proposta independentment de la ubicació que tinguis.

4. Com diria el professor Chias, el marketing són persones. Res d'això no seria igual sense la feina que hi fan els meus pares i la gent que treballa a l'hotel. El factor humà sí és determinant.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Diferenciació

http://elequilibrioperfecto.files.wordpress.com/2009/01/diferenciacion.jpg

Sovint quan parlo d'estratègia política o electoral, parlo de diferenciació i contrast com a elements centrals de l'estratègia de qualsevol candidat que es presenti a unes eleccions.

Si no som diferents a la resta de candidats, si no aportem quelcom nou, no cal que ens presentem. Aquella societat no ens necessita. El que és realment útil és una proposta diferenciadora que aporti valor a la mateixa elecció. I aquesta proposta, s'ha de basar en la diferenciació.

Com?

- Hem d'analitzar com és el nostre candidat, com és el nostre partit, com són els candidats rivals i com és la societat a la que ens presentem. D'aquí, n'ha de sortir una proposta diferenciadora.

- A més de la diferenciació, hem de proposar un contrast amb les altres ofertes polítiques. Hem d'accentuar la nostra diferencia a través del contrast. No només som diferents sinó que contrastem amb les altres candidatures.

- La diferenciació sempre ha de ser sobre la base dels nostres atributs. Uns atributs indiscutibles que ningú ens pugui disputar i que a més, han de ser ben valorats per la ciutadania.

- Per això, és important que la nostra proposta sobre la que basarem la diferenciació sigui creïble i coherent amb nosaltres. Amb el nostre candidat, amb el partit, amb la trajectòria, amb el nostre dia a dia. No podem proposar una diferencia que no sigui coherent amb la nostra trajectòria.

Com diria Jack Trout.... Diferenciar-se o morir.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Els dos terrenys












Un dels factors més importants en una confrontació electoral, és el terreny de joc on es jugarà l'elecció. L'estratègia electoral ha d'estar enfocada a aconseguir que la batalla electoral es disputi en el terreny de joc que ens és més favorable.



És el que en diem el posicionament. Aconseguir que la confrontació electoral -, grup de votants, districtes electorals, issues sobre els que pivota l'elecció, atributs, propostes, etc. - es desenvolupi en un lloc on el nostre posicionament és millor que el dels altres candidats. Aquest fet, no ens garanteix l'elecció, però si que ens dona un clar avantatge.

En defnitiva, a l'hora de plantejar l'estratègia electoral hem de tenir molt clar en quin terreny de joc es plantejarà l'elecció. I si és possible, aconseguir que aquest ens sigui propici.

D'un temps ençà, estic intentant defugir del concepte tradicional del terreny de joc i estic començant a teoritzar sobre un concepte nou: el concepte dels dos terrenys.

Qualsevol opció política que es presenti a una elecció, sempre té un terreny de joc que li és favorable, on està ben posicionat: pot ser l'esquerra, la dreta, l'extrema dreta, l'independentisme, l'ecologisme, etc. Aquest espai electoral on cada partit és fort, és el que anomenaríem el segon terreny. No és el terreny principal, però és el terreny imprescindible.

Moltes vegades, quan hem definit quin serà el terreny de joc principal, intentem posicionar-nos en aquest terreny i oblidem el segon terreny. No tenim cap estratègia per a mobilitzar el terreny secundari, el nostre terreny, els nostres votants, els votants sempre.

Per què sí, normalment són votants sempre, i segurament guanyarem en el nostre segment principal, però hem d'aconseguir treure uns resultats extraordinaris en aquest segon terreny. No només guanyar. No n'hi ha prou.

Una estratègia guanyadora contempla els dos terrenys. I ha de donar com a resultats: un bon resultat en el terreny principal i un excel·lent resultat en el terreny secundari.

Són molts els candidats que han tret un bon resultat en el terreny de joc principal i en canvi han fallat en el secundari. Obviament, no han guanyat les eleccions.

Per tal que s'entengui el concepte i fent un símil militar, el terreny de joc, serà el front de la batalla, allà on es guanyen les batalles i el segon terreny serà la línea d'habituallament.
És molt important la batalla, però si la línea d'habituallament falla o es trenca, la batalla està perduda.

El mateix passa en unes eleccions. Hi ha dos terrenys, ambdos importants, ambdos decisius.

dilluns, 23 de novembre del 2009

El canvi de vot, el canvi de d'opinió

"Davant l'opció de canviar d'opinió o demostrar que no és necessari fer-ho, gairebé tothom prefereix buscar la manera de demostrar que no és necessari canviar"

John Kenneth Galbraith

diumenge, 22 de novembre del 2009

Tres lliçons sobre campanyes electorals

Darrerament he pogut confirmar tres premises pel que fa a campanyes electorals. Són tres lliçons importants que tenia bastant clares, però els darrers dies he vist confirmada la seva importància:

- La importàcia del moment electoral. En qualsevol confrontació electoral, el moment electoral, el clima electoral, el període de temps en què es planteja l'elecció, és el factor més important d'aquesta. Hem de tenir clar en quin moment temporal es troba la legislatura quan succeeix l'elecció. Hi ha voluntat de canvi? de continuïtat? la voluntat de canvi és només incipient? Les respostes a aquestes qüestions marquen l'elecció, marquen el terreny de joc en el qual es desenvoluparà l'elecció. I per tant, seran decisives a l'hora de plantejar l'estratègia.

- Davant qualsevol confrontació electoral mai no pots donar per segur el teu electorat. Una de les primeres coses que s'ha de fer és mobilitzar el propi electorat. Però no només mobilitzar-lo, també s'ha d'assegurar que la teva proposta els sedueix. Has de conèixer si la campanya, el candidat i la proposta els agrada. Es pot perdre una elecció, però no per no haver assegurat l'electorat més favorable.

- S'ha d'aprofitar fins l'últim dia per decantar la balança. La jornada electoral és importantíssima, s'ha d'intentar apretar més que mai. És l'últim esforç: mobilitzar interventors, apropar gent a les urnes, etc. No es pot abaixar la guardia fins que es coneixen els resultats.
La jornada electoral pot fer decantar la balança.

Són només tres lliçons, però espero no oblidar-les mai.

divendres, 20 de novembre del 2009

Ens prenen el pèl
















Ja s'ha acabat el sainet. Ja tenim president de la Unió Europea i Responsable de la Diplomàcia Europea.
Dos perfectes desconeguts. Dues persones grises i sense cap mèrit.
Bé, sí, només un: ser persones de consens entre els 27. Ah! i a sobre, no els hem votat.

Així doncs, tenim dues cares noves d'Europa que ens han de representar arreu del món i que són justament la imatge de la burocràcia i la grisor europea. En comptes d'avançar, retrocedim.

De fet, d'això es tracta. La Unió Europea mai no serà una entitat política potent. És només una unió econòmica i legislativa. Res més. No sé si és una bona o una mala opció. L'únic que tinc clar és que els estats són insubstituibles i l'elecció d'aquests dos "líders" n'és la mostra més evident.

Europa només podia guanyar pes polític amb l'elecció d'un gran líder polític. I només n'hi havia un: Toni Blair. Encara és jove i és l'únic que representant a Europa podia mirar de tu a tu a Obama.

I això és el que ha fet por als líders dels estats, a Sarkozy i a Merkel. No té res a veure amb el seu paper en la guerra de l'Iraq. El motiu és que si Blair hagués estat president de la UE, Sarkozy seria molt més petit a escala internacional.

El mateix passa amb la nova representant exterior, ni perfil, ni pes, ni nivell. Si volien alta diplomàcia haurien d'haver apostat per algú de pes: Joshcka Fischer, Villepin, etc.

Per posar a la senyora que han posat, ja podien deixar a Solana. No, si al final serà veritat que Moratinos tenia opcions!

En fi, és l'opció d'Europa. Respectable. Però que no ens prenguin més el pèl dient-nos que volen una unió política.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Tot menys debilitat











Ja vaig comentar en un post anterior que tenia el mateix títol, que el pitjor que pot fer un govern és donar sensació de debilitat. Quan això succeeix, els problemes es multipliquen.
Això, justament és el que ha passat amb el govern espanyol arrel de l'afer de l'Alakrana.

El govern de Zapatero ha actuat com un govern feble i això tindrà conseqüències. No només pels possibles problemes que li sorgiran sinó sobretot, per la imatge que projecta davant els altres governs i davant la seva pròpia opinió pública.

Les societats occidentals actual, entenen una certa cessió al xantatge, entenen a diferència d'altres èpoques, que sovint s'ha de cedir per a salvar vides, però sempre demanen que com a mínim es "salvi la cara", que el seu país no surti humiliat. És el que han fet la resta de països que s'han trobat en una situació similar. Han pagat, però ho han compensat detenint pirates després de l'alliberament i sobretot, no comprometent a la justícia. Espanya no ho farà així, tot i ser un país important.

En tot aquest procés hi han sortit pèrdent molts actors: el govern espanyol, la justícia espanyola, l'armador, Rodríguez Zapatero i sobretot, Carme Chacón. En canvi, han sortit guanyant els pirates i lògicament, els pescadors retinguts.

Mal negoci el que ha fet Zapatero. Per què seva ha estat la decisió. En molt mal lloc ha deixat a la ministra Chacón, a l'agafar les regnes ell personalment.

Tampoc ha estat en va, el paper del jutge Baltasar Garzón i la justícia espanyola. El trasllat a Madrid dels dos pirates segrestats, a més de ser una temeritat, serà segurament el que mostrarà aviat, la debilitat d'un estat feble.

En fí, Espanya ha passat d'un extrem a l'altre. De la xuleria d'Aznar a Perejil i l'Iraq a la cessió de Zapatero a Somàlia. No hi ha terme mig. O excés de fortalesa inconcient o mostra d'una debilitat ingenua. Tot i axò, la foto que han enviat des del ministeri de Defensa és molt bona. Llàstima que la imatge no concordi amb els fets.

PD: Algun dia ens hauríen de dir per què l'Alakrana va sortir del perímetre de seguretat. És obvi, per què. Però és que tota acció, té conseqüències. La responsabilitat comença per un mateix.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Ponència sobre Marca Ciutat a les jornades del CETT

Us adjunto una part de la ponència que vaig fer sobre la Marca de Ciutat en les jornades internacionals sobre "Ciutats creatives " que va organitzar el CETT a Barcelona.