Felicitats, Albert!

Ahir l'amic Medran, va guanyar el premi Blocs Catalunya en l'apartat d'actualitat per el seu bloc E-campanya -encara recordo quan parlaves de fer un bloc a l'ICPS i de fet vas contribuïr a animar-me a fer-ne un-. Competia entre altres amb el bloc del comunicador Xavier Fändrich.
Va ser un acte molt ben organitzat per l'amic Eduard Batlle.
Moltes felicitats Albert! Llarga vida a E-campanya.

La importància del relat - article publicat a l'Hora Nova

Quan ens trobem en plena campanya electoral nord-americana, després que els sociòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans defineixin a la societat catalana com a una societat perplexa i just quan la nostra ciutat es troba en una cruïlla històrica, crec que és el moment de reflexionar sobre quelcom que planeja en els tres casos: el relat.

El relat, les narracions, la narrativa, és quelcom inherent a l’acció humana.
Els éssers humans per explicar com organitzem la nostra experiència i assolim les nostres fites, acudim a la narrativa, a les narracions. Les narracions són històries, són “relats” simbòlics.
La majoria de nosaltres comencem a pendre contacte amb els relats durant la infantesa. A través dels contes, les pel·licules o els relats de família rebem les primeres exposicions organitzades de l’acció humana. Posteriorment, a través dels llibres, les sèries de televisió, el cinema, es consolida aquesta interpretació de les accions a través del relat.

El relat no és res més que l’estructura que apliquem els humans per explicar una història. Aquesta estructura està formada com a mínim per tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Des de ben petits hem après a interpretar correctament una situació, una història, una acció si utilitzem la narrativa, el relat per a transmetre-la. En canvi, si no utilitzem l’estructura del relat, perdem facilitat de comprensió.

Per tal que un relat sigui memorable i sigui compartit per el conjunt d’una societat, aquest ha de ser emotiu. Ha d’emocionar i transmetre quelcom que faci implicar al conjunt de la comunitat en el relat plantejat.
Això només ho aconseguirem si el relat està cimentat sobre valors. L’apelació als valors compartits per una societat són el que fa que el relat sigui efectiu, és el que impulsa als individus a creure en el relat i a implicar-se amb la comunitat per a fer-lo possible.

I què té a veure el relat amb les eleccions nord-americanes, Catalunya i Figueres?

Doncs, que els dos candidats a la presidència dels Estats Units basen la seva campanya electoral en el relat. Dos molt bons relats personals que lliguen amb dos relats diferents dels EEUU. Dos relats que es basen en valors compartits per la societat nord-americana i que fan que a través de la història personal, l’elector s’impliqui en el relat col·lectiu compartit.

I a Catalunya? I a Figueres?
En els dos casos, ens manca construïr un relat compartit de present que motivi al conjunt de la societat a treballar per a realitzar-lo en un futur proper.
L’actual govern de la Generalitat, després de vint-i-tres anys de relat pujolista, no ha estat capaç encara de construïr un relat fort i compartit de la Catalunya del futur. El resultat és una societat perplexa.

I Figueres? La nostra ciutat des de l’arribada de la democràcia es troba sense relat. Si us hi fixeu, encara enyorem i rememorem el relat del passat: ciutat federal, liberal, republicana.
Ens cal un nou relat de ciutat que ens digui on anem, que ens emocioni, que ens marqui fites i que es basi ens els valors inherents de la nostra ciutat.
Qui aconsegueixi construïr aquest relat, aconseguirà allò que sembla impossible, que la societat figuerenca s’hi volqui.

Ha guanyat Obama

No és cap sorpresa el titular d'aquest post. He vist tot el debat d'aquesta nit, i Obama ha guanyat clarament.
Així com considero que Mc Cain va estar millor en el primer i que Palin va empatar amb Biden en el segon, en aquest tercer debat, Obama ha estat molt millor.

I ha estat millor per què ha trobat el tó. De fet, des que es va aguditzar la crisi econòmica i l'economia va passar a ser el tema de la campanya, Obama ha trobat el tó de la campanya i Mc Cain ha quedat desubicat. Mc Cain no tenia una campanya preparada per ser monotemàtica en economia. Obama tampoc, però l'economia només pot perjudicar als republicans.

En aquest debat i en la campanya, Obama es mou amb la tranquilitat de saber que l'escenari el beneficia i sabent que és el candidat rival el que ha d'arriscar. és per això que és tant important trobar el tó. I l'ha trobat.

De totes maneres, encara queda gairebé un mes de campanya i poden passar moltes coses. John Mc Cain és un supervivent, un lluitador nat, que avui en dia ho té molt difícil, però que és dels que es rendeixen. El problema és que el tema de la campanya és molt negatiu per ell i molt beneficiós pels demòcrates.

L'única opció que té Mc Cain per guanyar a Obama és modificar el seu missatge. El seu missatge "Primer Amèrica" hauria de mutar a un " Primer, els americans" i intentar que aquesta modificació sigui creïble. Si encara vol tenir alguna opció Mc Cain haurà de deixar la pàtria abstracta per començar a posar cares i noms a la pàtria. Més americans i menys Amèrica. ës el que va fent Obama.

El control del mitjà

Aquest és un fragment del debat de divendres entre Joe Baiden i Sarah Palin. L'he penjat per mostrar el que em va cridar més l'atenció del debat:

El control que té la candidata republicana del mitjà televisiu. Així com Biden es planteja el debat en termes tradicionals, Palin té molt clar com utilitzar el mità per tal d'amplificar el seu missatge.

Biden, a l'igual que qualsevol dels nostres polítics, es planteja el debat en termes de combat dialèctic i amb un escenari on hi ha tres actors: ell, el candidat rival i el moderador. Aquest combat és valorat per el públic des de casa. En aquest concepte tradicional, hi ha un escenari on es produeixen els fets i en un altre nivell el públic observa el combat i en treu les seves conclusions.
La importància en aquest model, és guanyar dins l'escenari amb la convicció que serà valorat per el públic extern. És com un partit de futbol: el que passa al terreny de joc és allò important, després ja serà comentat per els espectadors passius.
Si us hi fixeu, Biden sempre comença adreçant-se a la periodista i posteriorment també s'adreça a la contrincant, obviament també s'adreça al públic. En definitiva, divideix l'atenció entre tres actors: la presentadora, els espectadors i la contrincant.

En canvi, el comportament de Palin és radicalment diferent. A ella no li interessa ni el rival ni la moderadora, i fins i tot l'importa molt poc guanyar o no el debat. A ella, el que l'interessa és l'espectador. Només té un interlocutor.
No actua com si es trobés en un escenari on ha de mantenir un combat dialèctic i guanyar-lo. Palin va a l'escenari perquè és la millor manera de poder-se adreçar directament a l'espectador.

No perd ni un segon amb els altres dos actors, es volca en seduïr als espectadors. Ella només vol mantenir un diàleg amb els electors. Per això només els mira a "ells" (la càmera), els hi pica l'ullet i els diu el que els hi vol dir, directament (independentment del que li hagi preguntat la moderadora).

Es nota que Sarah Palin coneix el mitjà de la seva etapa de periodista esportiva.
Mirant-la em sembla a una presentadora de telenotícies que té la voluntat de seduïr als espectadors.
Un Ramón Pellicer en versió Alaska.

Apunts

Tres apunts per aquest fred divendres d'octubre:

- El debat d'ahir entre Palin i Biden va anar tal i com havia previst. Felicitats per els estrategues de tots dos. Tots dos van complir amb els seu objectius. Biden controlant-se davant Palin i sense mostrar-se molt condescendent i Palin treient petroli entre els seus votants. La seva apel·lació crítiques a les dos W: Washington i Wall Street i la seva candidatura a representar el canvi, van ser molt convincents. és el populisme soft.

- Dimarts es va emetre un reportatge molt interessant en prime time a TV3: Empúries, l'ànima de Catalunya.
La conclusió no és res nou pels empordanesos: L'Empordà és l'ànima de Catalunya. Aquesta ànima es va formar per els grecs, els romars i els nostres ibers, els indeketes. Ara només falta, que els nostres polítics en prenguin nota i no esvulguin carregar "l'ànima de Catalunya"

- La comunicació de Zapatero continua fallant. Pocs dies després de la seva "boutade" a Nova York on presumia de superar a Italia en PIB i de superar a França en dos o tres anys, el president Sarkozy convoca una reunió per avaluar la crisi internacional i convoca a tots els responsables de la política financera europea, el president de la Comissió i els presidents de Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya. No convoca al tigre espanyol? Cal anar en compte a l'hora de comunicar, ja que de presumir a fer el ridícul, només hi ha un pas.

La gran oportunitat de Sarah Palin

Avui a la matinada, tindrà lloc el primer debat entre candidats a vicepresident dels EEUU. L'enfrontament serà entre la inexperta i pràcticament desconeguda Sarah Palin i el veterà senador Joe Biden.

La majoria dels analistes consideren que aquest debat és clau per veure si "l'efecte Palin" es desinfla i amb ell, les opcions de John Mc Cain per arribar a la presidència dels Estats Units.
L'equip de campanya de Mc Cain, no ha deixat que Palin s'exposi gaire davant els mitjans de comunicació i des de fa uns dies es troba tancada preparant el seu gran debat. La majoria d'analistes interpreten aquests gestos com a símptomes de la debilitat de Palin davant Biden i com a preludi de l'enfonsament que patirà la seva candidatura davant de l'experimentat gentelman Biden.
És vox populi que el principal atractiu del debat és veure si Palin comet gaires errors.
A més a més, en contra dels dessitjos de la candidatura de Mc Cain, la campanya electoral estarà centrada en l'economia i aquest és un àmbit on sembla que Palin no té gaires coses a guanyar.

En contra de la majoria, considero que justament el fet que l'economia centri la campanya electoral pot afavorir a Sarah Palin molt més que a Joe Biden, John Mc Cain i Barack Obama. I ho podem començar a veure en el debat d'avui.

Sarah Palin representa millor que ningú en aquesta carrera elctoral al Main Street (al carrer principal de les ciutats) en contraposició als seus companys de carrera (Obama, Biden, Mc Cain) que representen més a Wall Street.
No representen Wall Street directament, però representen a aquells que ajuden a Wall Street a salval el coll: els polítics de Washington.

Si alguna cosa no s'assembla Sarah Palin és a la classe política de Washington. Ella representa millor que ningú a l'americà blanc mitjà. Que té problemes per tirar endavant una casa de set membres i com a mestressa de casa que és, sap el que és gestionar l'economia familiar. És la candidata que té més punts en comú amb el Main Street.

Això és el que hauria de fer Palin en el debat amb Biden. Intentar ser la veu de la gent del carrer, de l'americà mitjà. Intentar llançar el missatge a aquest americà (la majoria) que està totalment en contra de que Washington salvi a Wall Street amb els diners del Main Street.

Palin hauria de plantejar el debat amb aportacions constants al seu perfil personal, a la seva distància dels polítics de Washington, plantejant temes com el de l'economia a través d'exemples personals sobre com portar l'economia domèstica o sobre com arribar a final de mes. Ha d'intentar erigir-se a la portaveu del Main Street, de la gent del carrer, de "l'americà emprenyat".
I si s'equivoca a l'hora de situar Pakistan en el mapa. millor. I si dona respostes simplistes, millor. Com l'americà mitjà ho faria.

És probable que després del debat d'aquesta nit, les enquestes i els opinadors, donin com a clar guanyador a Joe Biden.
Però això no serà lo important. Allò veritablement important ho comprovaran els estrategues de Mc Cain dos dies després: veure si s'ha guanyat els targets claus que necessiten per arribar a la Casa Blanca ( White working class, Soccer's mum, etc.)

És molt probable que Palin perdi el debat i alhora es converteixi en la veu del main street.

Sabrà aprofitar aquesta oportunitat?