La cristal·lització

En una campanya electoral, en l'execució d'una estratègia i en la construcció d'un candidat, hi ha un moment màgic, el moment on es confirma la vàlua de l'estratègia decidida: la cristal·lització.

La cristal·lització és el que es produeix en el moment en el que la proposta política d'un candidat i les preocupacions i esperances dels electors coincideixen i cristal·litzen en una persona: el candidat.

Tota l'estratègia està enfocada per arribar a aquest moment. És el moment en el que la construcció del candidat arriba a la seva fí. Aquesta cristal·lització es produeix poc abans de les eleccions, en plena campanya electoral.

Hi ha un moment en que les propostes, la imatge, els atributs, el candidat acaven esdevenint el que més s'aproxima a la imatge ideal que tenen els electors del candidat que els ha de governar.

Quan el candidat cristal·litza a ulls dels ciutadans, bona part de la nostra feina ja està feta.

Però com definiríem aquest moment màgic, en el que s'uneixen candidat i electors?

La relació entre un candidat que té un projecte polític i una ciutadania, és molt similar a la relació que hi ha entre un artista i el públic en general: En aquest cas, la cristal·lització es produeix quan es troben la creativitat, l'art de l'artista i el gust, el plaer del públic.

La crisi d'ERC

Molt s'està parlant aquests darrers dies de la crisi que s'està produïnt en el sí d' ERC, arrel dels resultats electorals del passat 9 de març, com bé comenta l'amic Vicent,
Tot i que la patacada és molt forta, el problema electoral d'ERC ja feia temps que es veia a venir amb unes baixades fortíssimes de resultats a les eleccions catalanes del novembre del 2006 i a les municipals del 2007. És doncs, un problema que vé de lluny.
Un dia intentaré fer un post on exposi els meu punt de vista sobre l'estratègia d'Erc d'aquests darrers anys, però crec que això avui no toca.

El que m'agradaria assenayalar avui, és un tema que explica molt bé la situació actual dels partits polítics catalans: el posicionament i l'estratègia.

Tots els partits polítics tenen el seu espai electoral i les baixades de vots, sovint indiquen que un altre partit està ocupant el teu espai electoral.

Crec , sincerament, que part de la crisi en la que estan passant els partits catalans es deu a no fer un bon anàlisi sobre quin és el seu respectiu electorat, no conèixer bé quin és el seu espai electoral, i no tenir una estratègia adequada per a posicionar-se en un espai adient i crèixer per el lloc més normal.
És a dir, hi ha un problema d'anàlisi que condueix a una estratègia errònia i a uns resultats mediocres. Només així s'entèn que tants votants s'hagin quedat a casa i se sentin orfes electoralment parlant.

No cal dir, que ERC n'és l'exemple més clar. I amb la guerra interna que han iniciat, sembla que continuen sense entendre res.

La clau Saussez

Tothom ha alavat la campanya electoral que ha fet Secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza i que li ha reportat aconseguir 25 diputats i més d'un milió sis-cents mil vots.
L'estratègia del PSC, ideada per Zaragoza, tenial'objectiu d'apel·lar al vot útil i concentrar el vot anti-PP en el PSC. Alguns han definit aquesta estratègia com "l'estratègia de la por", jo no hi estic gaire d'acord, i considero que Zaragoza ha seguit una de les claus del gran estratega Thierry Saussez, que tant bons resultats li van donar a la campanya de Nicolás Sarkozy:

Sovint, l'estratègia ha de crear grans reptes, reptes forts i decisius

La creació de forts reptes,evita la dispersió de l'electorat. Evita sobretot, el vot "lúdic". Els votants volen desafiaments que els mobilitzin.
Una campanya, una comunicació sense reptes, és banal, no porta enlloc.

Aquest era un dels objectius de l'equip de Sarkozy: evitar elq ue ells anomenen el "vot lúdic" que a França va descabalcar a Jospin de la segona volta al 2002.
En definitiva, concentrar el vot. Aquesta concentració només es pot donar amb desafiament, amb trascendència, amb"dramatisme". I això, el PSC ho ha sabut fer molt bé

El 9 de març a Ferraz

Per fí he pogut pujar una imatge de la nostra estada a la seu del PSOE a Ferraz la nit del 9 de març.
En aquesta foto sortim els tres "expedicionistes" que ens vam desplaçar a Madrid - l'Albert Medran, en Ferran Fernandez i jo-i en Miguel Sebastián.

Va ser una experiència molt interessant poder viure una jornada electoral des de les "entranyes" del PSOE. En Ferran estava a la seu del PP del carrer Gènova i ens informava de l'ambient i les notícies que allà es produïen.

A diferència dels companys periodistes, jo i l'Albert, vam tenir tota la nit per poder moure'ns per Ferraz sense la pressió d'haver de fer la crònica i per tant, vam tenir molta llibertat per parlar amb la gent, consultar dades, seguir les compareixences, etc.

La pròxima excursió.....a Washington!

Conclusions post-electorals

Quan tot just fa una setmana estàvem vivint la jornada electoral -alguns des de Ferraz, espero fer-ne un post aviat, però el bloc no em deixa pujar fotos- crec que és un bon moment per treure'n les lliçons corresponents. Un cop analitzades les dades, podem començar a intuïr que ens estan dient els ciutadans.

Les meves conclusions de les eleccions del 9 de març són:

- El PP està consolidant-se com el partit central d'Espanya. El PP ha tret uns molt bons resultats a tota l'Espanya castellana. Si no fós per Catalunya, hauria guanyat les eleccions. Tal com diu en Julián Santamaria, el PP ha aconseguit el doble d'electors provinents del PSOE que a l'inversa. És a dir, el PP ha incrementat electors provinents del PSOE i del centre (ha augmentat 400.000 vots), que el PSOE ha pogut compensar amb votants provinents d'IU, de partits nacionalistes i regionalistes. En definitiva, el PP està guanyant el centre i el PSOE guanya vots a la seva esquerra. Estic convençut que aquest fet marcarà la legislatura de ZP.

- El PSOE guanya les eleccions gràcies a l'existència de CiU i PNB. Així com a la resta de l'estat, el PP és el partit predominant del centre fins a la dreta, hi ha dos llocs on aquest espai està ocupat i que fan que tingui dificultats per treure uns rsultats dignes: Catalunya i Euskadi. La distància del PSC i el PSE respecte al PP, només s'entén per l'existència dels partits nacionalistes. Si aquests no hi fóssin, la distància entre PSC i PSE i el PP, seríen molt més reduïdes. Com ha passat a Andalusia. Si això fós així, la victòria del PP estaria cantada.
Cal destacar com aquest fré al PP que representen els nacionalistes de CIU i PNB, no passa a l'esquerra amb ERC i EA respecte al PSC i PSE. Aquest és el gran fracàs de l'estratègia d'ERC.

- L'aigua. L'aigua s'està convertint en l'eix vertebrador de la política espanyola més enllà d'ETA i els estatuts. El veritable debat territorial a Espanya, avui en dia, és l'aigua. Si us hi fixeu, les comunitats i províncies necessitades d'aigua i favorables al transvassament de l'Ebre, han votat en massa al PP: Murcia, València, Almeria i Málaga (el mediterrani sec) i en canvi, els contraris al transvassament han votat al PSOE ampliament: Aragó, Terres de l'Ebre, etc.
L'aigua s'està convertint en un símbol a Espanya, que implica moltes coses: simbolitza els diferents models de creixement (la construcció, camps de golf, turisme, etc.)
Que vagi en compte el PSOE amb el seu suport al projecte de fer Las Vegas als Monegros. És un torpede que pot fer girar també l'Aragó cap al model "valencià".
Si vol guanyar la batalla simbòlica de l'aigua, el PSOE haurà de definir molt millor la seva posició i saber-la comunicar, a partir d'ara, a la vista dels resultats, no n'hi ha prou amb desaladores.

- El PP no podrà guanyar unes eleccions anant contra Catalunya. Aquesta és la gran lliçó del 9 de març per a la dreta espanyola. Ja ho ha reconegut fins i tot Pedro J. Ramírez. No hi ha cap partit polític que vulgui guanyar unes eleccions a Espanya que ho pugui fer atacant Catalunya. O el PP modifica la seva estratègia en aquest sentit o difícilment podrà guanyar unes eleccions.

Saturn devorant als seus fills

Aquesta és la imatge que em vé al cap quan analitzo els resultats del diumenge i quan llegeixo amb més detall el resultat dels diferents partits.

El PSOE ha aconseguit una gran victòria, però el PP ha tret un molt bon resultat. De fet, el PP ha estat a prop d'aconseguir l'empat, si no fós per què Saturn (PSOE) ha devorat els seus fills.

Si analitzem els resultats, amb la mateixa participació, el PSOE aconsegueix el mateix nombre de vots que al 2004 (11.064.000) amb un increment de 38.000 vots, però el PP aconsegueix molts més vots que al 2004 (10.170.000) amb un increment de 400.000 vots. Gairebé tants com el que va necessitar per aconseguir la majoria absoluta del 2000.

I doncs, què ha passat?
Que el PSOE ha perdut bastants vots en sectors de centre i més espanyols de l'Espanya castellana ( Castelles, Andalusia, Murcia,etc.) però ha aconseguit incrementar vots a l'Espanya perifèrica, sobretot allà on hi ha partits nacionalistes o regionalistes.

El PSOE, per mantenir el mateix nombre de vots, ha hagut de devorar, de deglutir, als partits que en la darrera legislatura li van donar suport. Amb dues excepcions: CiU i BNG. Són els únics que han aguantat l'OPA del vot útil contra el PP. La resta, han acabat essent opats per el PSOE i els seus anteriors votants han garantit la victòria del PSOE.

Si analitzem les dades, veurem que IU ha perdut 340.000 vots (3 diputats), ERC ha perdut 360.000 vots (5 diputats), el PNB molt influït per l'atemptat, ha perdut 120.000 vots (1 diputat), Coalició Canària ha perdut 70.000 vots (1 diputat), CHA ha perdut 54.000 vots (1 diputat), PA ha perdut 130.000 vots, EA ha perdut 30.000 vots (1 diputat). En total, 1 milió cent-mil vots.

La majoria d'aquest vot ha anat a parar al PSOE i a l'astenció. El PSOE ha tirat de tots els vots d'esquerra possibles, ha assecat els seus pous. Ja no pot créixer més a l'esquerra, només pot créixer per el centre.

La futura batalla espanyola sentre PSOE i PP, serà per el centre, ja que difícilment el PSOE podrà mantenir tot aquest vot d'esquerres i nacionalista. Haurà d'anar a disputar-li els votants de centre al PP, que de moment va avançant sigilosament.

PD:
La pregunta que es fa molta gent, és que com és possible que el PSC hagi arrasat a Catalunya després dels problemes de rodalies, etc.? La resposta general és per el bipartidisme, el vot útil, etc.
Però jo, crec que hi ha un causa més important: ERC i ICV ha contribuït molt a aquest tsunami socialista. No només per què li han fet la campanya ( aturem al PP) sinó sobretot, per què la legitimació que ha fet ERC del govern tripartit i del president Montilla ( acusant a CIU que el PSC era més catalanista que ells, que el PSOE volia a Mas i no a Montilla, etc.) ha aconseguit que el PSC fós més ben vist per sectors socials que hi eren més hostils, com els propis votants d'ERC, i al final ha contrubuït que creiéssin el discurs dels líders d'ERC i féssin el pas de votar ERC a votar al PSC.

Ressaca electoral

Després d'una interessant experiència com és el fet de viure unes eleccions generals des de la seu del PSOE a Ferraz, hi ha algunes reflexions que voldria fer amb veu alta:

- La participació. És molt interessant la mobilització que va aconseguir el PSOE, que va significar igualar la participació del 2004. És curiós el fet que mai es consolidi a Espanya una participació al voltant del 71 al 74%. O és inferior al 70% o és superior al 75%. Les eleccions d'ahir tenen la seva explicació en la participació, com ha reconegut en José Zaragoza.

- La davallada d'ERC. Tot i que era previsible la baixada d'Esquerra, aquest resultat tindrà serioses conseqüències en el sí del Govern català i del partit. Si alguna cosa em va sorpendre ahir a Madrid, és amb l'alegria amb el que es rebíen els resultats d'ERC entre la gent del PSOE.

- El resultat de CiU. Convergència i Unió, va treure un molt bon resultat. Mantenir els resultats o fins i tot guanyar un diputat, és un gran resultat si tenim en compte el resultats del PNB, ERC, IU, etc. De totes maneres, CiU haurà de fer alguna reflexió sobre el fet que no guanyi vots tot i la davallad d'ERC. CiU ha de refer el seu projecte i revisar el seu relat per continuar essent una força central en el futur.

- El tsunami socialista. L'estratègia del PSC basada en la por al retorn del PP, ha tingut uns resultats excel·lents. Tant ICV com ERC, hauran d'anar en compte en no seguir el camí d'IU i esdevenir forces residuals. Si el que es vol és parar el PP, el camí més directe és votar a ZP.

- Els resultats del PP. El PP va consolidant el seu espai, mica en mica. Ha tingut uns bons resultats a Espanya. Amb una participació d'uns 2 punts inferiors, el "sorpasso" era possible. Els territoris blaus es consoliden - era brutal veure la "marea" blava en un col·legi electoral del barrio de Salamanca de Madrid- i a Andalusia es van igualant les forces entre PP i PSOE. Ja només queda Catalunya com a gran graner del PSOE.