divendres, 26 d’octubre del 2007

Ni comunicació ni informació



Els que ens dediquem a aquests temes de la política i la comunicació, sempre ens queixem que els polítics confonen la comunicació, el fet de comunicar amb la informació, amb informar.
Per molts polítics comunicar és enviar notes de premsa, convocar rodes de premsa, anuncis, etc. informant sobre els acords que han prés, les inauguracions que han realitzat, els nous serveis posats en marxa, etc. En definitiva, el polític, la administració, la institució, l'empresa, és a dir, l'emissor, informa d'una manera activa al seus representats, els ciutadans, el receptor, que reben la informació d'una manera passiva. Escolten i prou. Això és informació, no comunicació.
La comunicació parteix de la necessitat d'aprofitar de totes les eines que tenim a les nostres mans per tal de que com a administració, polític, etc. interactuem amb els nostres ciutadans i podem fer-los arribar tota la nostra acció de govern, les nostres prioritats, el nostre model de societat, però alhora rebre totes les seves opinions sobre el que estem fent, tots els seus temors i les seves preocupacions.
Per a informar només se n'ha de ser un, per comunicar s'han de ser dos. És la meteixa diferència que hi ha entre la política 1.0 i la política 2.0. La comunicació és 2.0
Molts responsables polítics tenen por d'aquest intercanvi, és més, creuen que és negatiu, i que la interacció entre polític i ciutadà es realitza cada quatre anys, per les eleccions.
Adoptar aquesta postura és un gran error. El ciutadà vol saber que es fa des de l'administració, vol conèixer als polítics i vol dir-los la seva opinió. I valoren a aquells que els tenen en compte tot això i no tenen por de comunicar amb els seus representats. I a més, ens serveis per modificar algun punt de vista, copsar el grau d'acceptació del nostre projecte. Ens serveix per pulir i afinar el missatge.Els resultats també afavoreixen als que volen comunicar per i amb els ciutadans.
En el cas de l'arribada del TGV a Barcelona, ha fallat tot, no només no s'ha comunicat amb els usuaris de rodalies i amb el conjunt de la ciutadania sinó que ni tan sols s'ha informat. Com es pot realitzar una despesa tant important en infraestructures i no comunicar-ho bé? Com es pot arribar a la situació actual? Per què no s'afavoreix la transparència i s'informa de la situació real? Es pensen que la gent no ho entendria?
El més trist de tot, és que esperen que arribi la crisi per contractar una consultoria especialitada en comunicació de crisi. I ja és massa tard. Ja s'ha perdut massa temps sense comunicar. La gent ja no ho valorarà, o més ben dit, ho valorarà, però malament.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt comú sentir els polítics quan després d'una mala gestió, diuen "no hem sabut explicar...". Sembla un mal endèmic que el polític s'excusi amb una frase que ja tothom entent com a "no hem volgut explicar..."

pau ha dit...

Efectivament anònim. Milers de vegades diuen: "ens ha fallat la comunicació" doncs, plega.
La comunicació avui en dia és gairebé tant important com l'acció de govern.
Un bon governants ha de tenir un bon equip de comunicació que comuniqui molt bé.
La gent vol saber en que es gasten els seus diners, que pensa el govern, etc.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord Pau, però aleshores la pregunta és: Com fer per comunicar bé?

pau ha dit...

Tenint una bona estratègia comunicativa permanent. I pensar tota l'acció política que realitzes en clau comunicativa.
Si vas planificant l'acció de govern a l'hora que vas comunicant correctament, segurament no hauràs d'informar després a corre-cuita. I trepitjar molt de carrer, sinó el polític si els responsables de comunicació.
I sobretot, fer avaluacions constants de la teva política de comunicació, per veure si realment comuniques bé o si hi ha dèficits.
I per últim, no fiar-te dels dossiers de premsa. La comunicació és molt més que sortir a la premsa.
Per exemple, si ets d'una ajuntament, tingues un servei d'atenció al ciutadà potent, on puguin adreçar-hi suggerències, queixes, etc. Dedica esforços a aquesta eina i veuràs si el ciutadà està content amb els serveis que oferiu, amb el tracte o no. Això és comunicació: conèixer i voler conèixer al ciutadà i explicar-nos amb el seu idioma i a través dels seus mitjans.

Anònim ha dit...

Pau, és bona estrategia comunicativa que el PSOE comenci la campanya electoral tant aviat amb anuncis a la Ser?

pau ha dit...

Depèn decom ho hagin planificat.
Estic convençut que deuen tenir una estratègia molt pensada i calculada.
I crec que és bó anant creant un estat d'ànim a cinc mesos vista per tal d'intentar marcar l'agenda.
El problema per els socialistes és que de moment no estan marcant l'agenda i els esdeveniments (TGV, rodalies, etc.) no ajuden.
Si haguéssin arribat a un final de legislatura més normal i per tant, més favorable a ells, seria boníssima l'estratègia comunicativa a cinc mesos vista recordant l'acció de govern. Ara, si el context no és tant favorable, jo intentaria forçar més la comunicació des d'el govern i intentar marcar l'agenda amb els teus temes.

Antoni ha dit...

Benvolgut Pau

Felicitats per la força en la que has "entrat" a la blogocosa...
Administra bé les forces! Ens calen continuïtats!
M'interessa mlt el tema "triangulació".

Mentre, aquí va una perla d'un article que estic escrivint...:
El asesor político del Partido Demócrata norteamericano, Stanley Greenberg , suele decir una ocurrente frase al referirse a la contienda política entre los líderes y los partidos políticos: "El relato, la narración, es la llave de todo".

pau ha dit...

Gràcies Antoni per els ànims, sobretot venint de qui venen.
Totalment d'acord en l'interés per la triangulació, últimament em té abduït.
I sobre el tema del relat, no hi puc estar més d'acord, com he apuntat en un post anterior. Totalment d'acord.
Ja tinc ganes de llegir l'article