Darrerament s'han produït un allau d'articles i opinions sobre el distanciament que s'està produïnt entre la Unió Europea i els seus ciutadans. Aquestes opinions exemplifiquen aquest distanciament amb les dues darreres propostes que han sorgit de la Comissió Europea: la directiva de retorn dels estrangers il·legals i setmana laboral de 65 hores.
Doncs bé, jo no crec que aquests factors siguin causants del distanciament entre la Unió Europea i els seus ciutadants. De fet, aquestes dues propostes tenen més a veure amb la por dels estats que amb la pròpia UE.
Els estats són els que formen la Comissió Europea i aquests, prefereixen que les mesures més dures i impopulars les realitzi aquest ens allunyat i distant que és Europa que no pas els diferents governs que es presenten a unes eleccions cada quatre anys.
El veritable factor que ha distanciat Europa dels seus ciutadans, és la manca de relat. O més ben dit, la no actualització del seu relat.
El relat fundacional de la Unió Europea era boníssim, però ja no serveix. Europa, el vell continent desagnat per les guerres no podia continuar matant-se entre veïns i destruïnt-se períodicament. Després de la II Guerra Mundial, una generació de líders liderats per Schumann, Monnet, Adrenauer i De Gasperi consideren que l'única solució era que compartir coses entre els països europeus - sobretot França i Alemanya- evitaria futures guerres entre europeus. Primer va ser l'acer, després l'economia, la moneda, les fronteres, etc.
Aquest era un grandíssim relat: La Unió Europea és la nostra garantia de pau.
Té tots els ingredients que ha de tenir un bon relat: és útil, necessari, ens lliga amb el passat, proposa esperança i es pot comprovar.
Aquest relat ha durat cinquanta anys, però ja no es pot allargar més. És el relat d'Europa del s.XX. La majoria de la ciutadania ja no valora aquest relat per què no ha viscut mai en una Europa en guerra.
El relat ha mort d'èxit, ja no mobilitza, ni es veu com útil, ni necessari, etc. Per els europeus actuals, la pau entre europeus és quelcom normal.
La UE necessita crear un nou relat, segurament un relat que ens mostri la utilitat de la UE davant el món, que emocioni als europeus, que els mobilitzi, que comparteixi valors i que alhora sigui creïble, memorable i comprovable.
Però això no és gens fàcil.
Fins que Europa no trobi el relat del segle XXI, Europa estarà en crisi.
.jpg)
.JPG)
2 comentaris:
Pau, per mi i per molta més gent, la Unió Europea del s. XXI SÍ té un relat: la construcció de l'EUROPA SOCIAL. Parles de la directiva de la setmana laboral de 65h com si res i ho sento però jo dic PROU! Aquest és el resultat dels plantejaments neoliberals d'alguns estats membres. Ens ha costat molt arribar a consolidar els drets laborals i acceptar aquesta directiva és acceptar una autèntica regressió en els drets dels treballadors europeus. El distanciament amb la UE és per qui no tingui res a dir. Jo dic NO A LES 65 HORES!!
Bàrbara,
Podem estar d'acord amb el que comentes, però és que l'Europa social, va començar a morir amb l'ampliació del 2004, i quedarà finiquitada si mai s'amplia amb Turquia, a l'igual que l'Europa política.
La Unió Europea del 2008, no és l'Europa a 15 dels anys 90. Ara som 27 i la majoria d'estats que han entrat es fixen més en el model anglosaxó i en els EEUU que en el model tradicional europeu.
L'interés nordamericà per què Turquia entri a la UE, és aquest. La mort de l'Europa política i l'Europa social.
Publica un comentari a l'entrada