Uribe

Magistral la posada en escena de l'alliberament d'Ingrid Betauncourt, per part del govern colombià.
En un moment en el que el president Uribe es troba immers en un procés judicial, l'escenificació de l'alliberament de la candidata a la presidència ha estat un gran cop d'efecte del president Uribe.

Álvaro Uribe és segurament, el governant més valorat per els seus conciutadans que hi ha avui en dia. Els seus índex de popularitat són espectaculars i les seves victòries electorals aclaparadores.

A més del seu èxit en la lluita contra les FARC, és evident que controla molt bé la comunicació i la imatge. L'alliberament d'Ingrid Betancourt així ho certifica.

Ha deixat tot el protagonisme de la imatge per la candidata alliberada i per la seva família -la seva mare i els seus fills- i per els militars que van portar a terme l'operació. Ell s'ha mantingut en un segon terme que l'ha reforçat molt a ulls dels seus conciutadans, però també als ulls de l'exterior.
Ha jugat un paper molt diferent del que hauríen jugat altres presidents de la regió o fins i tot europeus com Sarkozy -de fet, Sarko ja va fer una roda de premsa a l'Elisi amb els fills de Betancourt tant bon punt va saber-se la notícia-.
I únicament, va tenir una breu trobada amb la Sra. Betancourt, on aquesta va mostrar-li el seu agraïment i ell, en una escenificació de la modèstia, semblava que defugia d'aquells moments tant esperats. Però en aquest mateix encontre, va tornar a donar un cop d'efecte destinat a reconstruïr la seva imatge de dur: va dir que es van deixar escapar als guerrillers de les FARC - que no s'els van matar- que havíen segrestat a l'Ingrid Betancourt, per no posar en risc el final feliç.

Tot això, alhora que donava molt de paper als altres alliberats i a les seves famílies i ben segur, també donarà molt de paper a Sarkozy.

Els corresponsals dels mitjans, comentàven que tot aquest procés s'ha celebrat a Colòmbia tant com si haguéssin guanyat un mundial de futbol, i que cada vegada veuen més aprop el final de la violència.

Una classe magistral de comunicació política. I és que Uribe, no només pensa i actua en clau interna, sinó que actua pensant en clau regional. I és que el debat a Amèrica Llatina es lluita entre dos models, el que representa Chavez i el que representa Uribe. I tots dos lliuràven aquesta guerra en l'operació Betancourt.
De moment, comunicativament parlant, Uribe 1, Chavez 0