Saber comunicar

Les nostres institucions no saben comunicar. Fa temps que ho penso, però és que cada dia em donen més arguments per continuar pensant-ho.
Primer va ser la crisi de la sequera i el "mini-trasvassament"- s'hauria de fer un manual com a exemple de mala comunicació- després la campanya del "som-hi" que tot i els esforços esmentats, només ens n'hem assabentat els quatre malalts de la cosa.

Però és que fa quatre dies hem assistit a un exemple de manual sobre el que no s'ha de fer en comunicació.

A principis de setmana el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, responsable del turisme de Catalunya, va presentar la gran aposta del seu departament en matèria de turisme "Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que està dins del Pla Estratègic de Catalunya 2005-2010".

Aquest pla pretén emular la tradició dels països anglosaxons d'aprofitar els mites, les llegendes i les històries autòctones com a reclam pel turisme. Huguet ha fet referència a l'heroi escocès William Wallace o al monstre del llac Ness per explicar que personatges com el bandoler Serrallonga permetrien renovar l'oferta turística i adequar-la a les necessitats dels segle XXI.

Al cap d'uns dies, el Ministeri d'Indústria presenta les dades d'ocupació turística estrangera del mes de juliol d'aquest any: Catalunya ha perdut un 12% de turisme estranger respecte el juliol de l'any passat.

És inevitable que tots mentalment associem les dues notícies. I el nostre cervell defineixi una com a problema i l'altra com a solució.
Sembla com si el conseller proposés el "Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles" com una mesura per intentar redreçar les males dades turístiques.
Tant l'oposició, com sobretot el sector turístic estan que trinen: Una de les principals indústries del país, que suposa l'11% del PIB de Catalunya està fluixejant i el conseller ens proposa el bandoler Serrallonga com a solució"

El conseller no ha aconseguit cap dels objectius comunicatius del seu projecte: ha quedat tapat per les males dades de l'ocupació estrangera, ha donat arguments a l'oposició i sobretot, ha donat la sensació de viure fora de la realitat.

Estic convençut -espero- que una cosa i l'altra no van lligades. I també estic convençut que el conseller tenia dades sobre la baixada de l'ocupació estrangera del juliol. Com és doncs, que ha comés aquest error? Per què no ho ha fet abans de l'estiu? o a la tardor?

El problema és la planificació en comunicació. No es pot programar la comunicació sense tenir en compte el tempo i el context.
Menys planificació i més estratègia