Quatre apunts sobre la nova guerra del Caucas

Sense voluntat d'aprofundir massa en el tema, m'agradaria apuntar quatre reflexions sobre l'agressió russa a Geòrgia:

- Des de la caiguda del mur de Berlín, hem menystingut a Rússia. Occident no ha respectat a Rússia com a la potència militar, poblacional, geogràfica i energètica que és. D'ençà fa uns anys, Rússia està volent recuperar el seu paper en el món i gràcies sobretot a la seva importància energètica, ho aconseguirà. Tots parlem de la importància de Xina en el futur, però qui relament tornarà a jugar un paper cabdal en la política mundial serà Rússia: té una geografia que li obliga, té el segon exèrcit més gran delmón, una economia que creix molt, gran fonts energètiques i el seu punt dèbil, la població, tornarà a reanimar-se d'aquí a uns anys.
Si tot això ho unim a una història imperial i a un característic lideratge autoritari, entendrem que no podem anar proposant entrar a la OTAN o a la UE a totes les repúbliques de l'exURSS sense que el gegant rus reaccioni.

- El precedent de Kosovo. La manera com Occident va reconèixer la independència de Kosovo, obre la porta a multitut de proclamacions unilaterlas d'independència en zones com el Càucas que són un mosaic ètnic. Si el que va fer Kosovo era legítim perquè si ho fa Osetia del Sud no? Moscow ha vist una manera per desestabilitzar els governs pro-occidentals que se l'hi envan de les mans.

- Una reflexió sobre estratègia. Pel que fa a la primera reacció militar de Geòrgia a la rebelió d'Osètia del Sud, hi ha hagut una nula capacitat estratègica per part de Geòrgia. La primera llei de l'estratègia és que sempre que realitzis un moviment, tinguis en compte les possibles conseqüències. Sempre has de tenir una sortida digna quan et poses en un conflicte. Mai et posis en un conflicte si no saps com sortir-ne. Com deia Sun Tsu: "Conèixe't a tu mateix i coneix a l'enemic"
Està clar que Geòrgia va menystenir la voluntat de Rússia i va sobrevalorar la capacitat del seu exèrcit i el paper dels seus aliats.

- Finalment, m'agradarà veure la reconeguda capacitat de la població europea per manifestar-se contra la guerra, sobretot la catalana, quan hi ha una guerra que no és justa. O només ens manifestem en contra dels EEUU?