La complexitat nordamericana

L'altre dia estava a casa morint-me de calor i em vaig enganxar a el quart programa sobre la història del rock que ha fet la BBC i que donava el Canal 33. Aquest capítol anava sobre el Heavy Metal, i em va portar records sobre la meva adolescència a l'institut, just abans de veure la llum i descobrir el maravellós ritme sincopat.

Per què explico això? Doncs, per què un dels episodis més destacats de la història del heavy metal segons el documental de la BBC, va ser la persecució a la que va ser sotmés aquest estil musical i que té el seu punt més àlgid amb el judici l'any 1990 contra Judas Priest per incitació al suicidi. En concret s'els acusava de trasnmetre missatges d'incitació al suicidi i l'assassinat a través de la tècnica de passar les cançons al revés.
Judas Priest van quedar finalment absolts, però l'onada religiosa i moral que va portar a terme la campanya per portar a judici a Judas Priest, va avisar que no pararia en l'intent de protegir a la joventut de les veus de Satanás.

I què hi té a veure això amb la política americana?

Doncs, que la presidenta i fundadora del Parents Music Resource Center o Centre de Recursos Musicals de Pares, l'entidad volcada a la persecució de determinades temàtiques o actituts que consideraven perniciosas en el món del Rock era ni més ni menys que Tipper Gore, dona del després vicepresident dels Estats Units, Al Gore , veritable icona del progressisme mundial -i especialment europeu- fins a l'aparició de Barack Obama.

El fet que Tipper Gore, la dona i ma dreta d'Albert Gore, el profeta del canvi climàtic, premi Nobel de la Pau? i exemple mundial per els governs progressistes, sigui una radical conservadora moral que és capaç de portar a judici a grups que creu que són el mateix diable i que envien missatgse subliminals a la joventut a través d'escoltar els vinils al revés, és una imatge boníssima que exemplifica com fins a quin punt, des d'Europa no tenim consciència de la complexitat de la política nordamericana, i per extensió de la seva societat.

Apliquem els nostres esquemes europeus a la política americana i no tenim en compte la seva complexitat, i així ens va, de sorpresa en sorpresa.