Ens ho va comentar el consultor Roberto Izurieta a Washington, referint-se a Barack Obama: "És prou intel·ligent per rodejar-se de gent més intel·ligent que ell" i va afegir "Està tant segur de ell mateix que pot admetre que no en sap prou i no li fa res que el contradiguin els seus col·laboradors" per acabar dient " Això és raríssim en un governant i per això brilla tant"
Aquestes reflexions em van confirmar el que la meva percepció constata a diari: és realment difícil trobar a un governant rodejat de gent brillant i quan això succeeix el governant sol marcar una època.
Els primers nomenaments d'Obama estan confirmant les impressions d'Izurieta si bé la seva teoria ja va quedar confirmada durant la campanya.
És -salvant les distàncies- el motiu pel qual Pasqual Maragall va brillar tant des de l'alcaldia de Barcelona, independentment del seu talent polític. Va saber-se rodejar d'una generació creativa que va definir la Barcelona de finals del s.XX: Oriol Bohigas, Ferran Mascarell, Toni Puig, Jordi Borja, etc.
En canvi, el que és habitual és que un governant amb un fort perfil polític s'envolti de col·laboradors menys intel·ligents que ell, que s'envolti de gent que mai li porti la contrària, que mai li pugui fer hombra. És evident que així el seu perfil polític ressalta sobre la resta, però mai arribarà a ser un polític que marqui època.
Com diu aquell, diguem amb qui vas i et diré qui ets. Fixeu-vos-hi. Mireu el primer nivell (ministres, consellers, regidors, etc.) i mireu el segon nivell (càrrecs de confiança, assessors, tècnics) del governant i veureu lo excepcional que és un cas com el d'Obama.
Del que no se n'adona el governants és que si l'equip és brillant, el principal beneficiat sempre serà ell mateix.
Aquestes reflexions em van confirmar el que la meva percepció constata a diari: és realment difícil trobar a un governant rodejat de gent brillant i quan això succeeix el governant sol marcar una època.
Els primers nomenaments d'Obama estan confirmant les impressions d'Izurieta si bé la seva teoria ja va quedar confirmada durant la campanya.
És -salvant les distàncies- el motiu pel qual Pasqual Maragall va brillar tant des de l'alcaldia de Barcelona, independentment del seu talent polític. Va saber-se rodejar d'una generació creativa que va definir la Barcelona de finals del s.XX: Oriol Bohigas, Ferran Mascarell, Toni Puig, Jordi Borja, etc.
En canvi, el que és habitual és que un governant amb un fort perfil polític s'envolti de col·laboradors menys intel·ligents que ell, que s'envolti de gent que mai li porti la contrària, que mai li pugui fer hombra. És evident que així el seu perfil polític ressalta sobre la resta, però mai arribarà a ser un polític que marqui època.
Com diu aquell, diguem amb qui vas i et diré qui ets. Fixeu-vos-hi. Mireu el primer nivell (ministres, consellers, regidors, etc.) i mireu el segon nivell (càrrecs de confiança, assessors, tècnics) del governant i veureu lo excepcional que és un cas com el d'Obama.
Del que no se n'adona el governants és que si l'equip és brillant, el principal beneficiat sempre serà ell mateix.
.jpg)
.JPG)
1 comentari:
I la pregunta de fons és, si els successors venen dels equips, estem en un cicle que cada cop duu gent més mediòcre al govern?
Publica un comentari a l'entrada