L'atac a Gaza

Finalment Israel a portat a terme l'atac a Hamas a Gaza que es donava per descomptat des de fa temps. Les imatges d'aquest nou capítol d'un conflicte inacabable són dramàtiques, sobretot pel que fa als nens innocents.
Lluny de voler polemitzar a través d'un conflicte que aixeca passions a casa nostra, el que m'interessaria treure'n les màximes lliçons que sobre estratègia que s'en desprenen de l'atac:

- Des de la retirada de Gaza de l'any 2006, l'estat d'Israel ha vist com Gaza s'estava convertint en el seu principal taló d'aquíles. Des de l'expulsió de les forces de seguretat de l'ANP fidels a Mahmud Abbas per part de Hamas, Gaza s'havia convertit en una plataforma perfecte per atacar Israel des de pràcticament dins d'Israel. L'estat hebreu es veia impotent per a frenar aquests atacs i cada vegada els cohets Kassam arriben a més distància i a dia d'avui, ja apunten a ciutats importants d'Israel.
En aquest context, el govern d'Israel ha utilitzat una de les principals armes de l'estratègia: l'oportunitat.
Tot i que tothom dona per descomptat que les properes eleccions israelianes són la clau de l'atac a Gaza, per mí, el veritable factor que ha propociat l'atac és l'inter-regne que es viu als Estats Units.
És aquest període en el que ni Bush pot fer gairebé res perquè està acomiadant-se ni Obama pot fer res per què no ha ocupat el càrrec, en el que l'estat d'Israel està profitant per aconseguir un avantatge competitiu.

El que surti elegit nou primer ministre d'Israel sap que l'administració Obama intentarà -com tots els presidents nord-americans- fixar un full de ruta per arribar a un acord de pau al Pròxim Orient. I això voldrà dir, pactar, cedir.

El que està fent Israel és intentar destruïr tota la infraestructura de Hamas durant aquest inter-regne per tal de poder tenir un escenari de negociació molt més favorable als seus interessos. Està intentant deixar a Hamas sense capacitat d'actuació i per tant, amb molta menys capacitat de negociació. I per això avisen que l'operació durarà dies: per què destruïr tota la infraestructura de Hamas és difícil i costós i per què només tenen deu dies de marge. Passats aquests deus dies, Israel no podrà tornar a atacar Gaza durant la legislatura d'Obama, per molts cohets que rebin.

D'aquí vé la segona lliçó estratègica: Si Hamas tenia clar la necessitat d'Israel i tenia clara la força militar d'aquest, per què el provoca? S'esperàven aquesta resposta?
Estic segur que no amb aquesta contundència.
I aquesta és la lliçó: S'ha d'avaluar bé la força del rival abans de portar a terme una acció i la voluntat d'aquest a portar-la a terme. En aquest sentit, el trencament de la treva per part de Hamas em fa pensar amb l'actuació de Geòrgia aquest estiu. Geòrgia també va calcular malament la força i la voluntat de Rússia.
Encara que sembli una broma de mal gust, el que està passant a Gaza, només té l'explicació del posicionament d'uns i altres davant la negociació que intentarà l'administració de Barack Obama.