Definició i contrast

Fa pocs dies, l'escriptor Vicenç Villatoro escrivia un article sobre el conflicte a l'Orient Mitjà on intentava analitzar per què el conflicte entre Israel i Palestina aixecava tantes passions a casa nostra.
La seva tesi era que aquest, a diferència d'altres conflictes com els d'el Congo, Ruanda, Geòrgia, etc. era comprensible per a tothom, els relats d'amdues parts eren molt clars i la gent es podia posicionar clarament a favor d'uns i altres, per què compreníen l'essència del conflicte.

I jo afegiria que a més, aquest conflicte proposa contrastos. O estàs a favor d'uns o a favor dels altres. És difícil l'equidistància i la indeferència. És difícil no posicionar-se a favor d'uns o els altres.

Però jo no voldria parlar del que està succeïnt a Gaza -ja en parlo en el post anterior- el que m'interessa de l'article de Villatoro és la traslació de la seva tesi en una campanya electoral.
En una campanya electoral, quan ens presentem en unes eleccions, el que hem d'acosneguir és justament el que l'article interpreta que succeeix en el conflicte àrabo-israelià:

Hem d'aconseguir definir i fer comprensible la nostra proposta política i aquesta ha de presentar un contrast clar i evident amb la proposta rival. Hem de definir un relat entenedor sobre la nostra candidatura i el nostre candidat i hem d'intentar que el nostre relat sigui contrari al relat de l'altra candidatura rival.
Hem de presentar un contrast. Un contrast comprensible que obligui a la gent a posicionar-se a favor d'uns i dels altres. I això només ho farà, si veu que el nostre projecte és comprensible i que les eleccions són importants.