dijous, 15 de gener de 2009

I Saura caigué al parany...

El moviment tàctic dels principals partits del Govern d'Entesa d'oferir la Conselleria d'Interior a Joan Saura després de les darreres eleccions catalanes, comença a donar els fruits previstos. Ja què ICV i molt especialment Joan Saura, han actuat tal com els qui li van oferir el caramel enverinat d'Interior preveien.
Després del primer govern tripartit presidit per Pasqual Maragall, tant el PSC com ERC van veure que ells patíen un desgast electoral molt més acusat que els seus socis d'ICV. De fet, Iniciativa va pujar en nombre de vots i en diputats (un resultat que va fer possible la reedició del tripartit).
L'anàlisi dels seus socis de govern va ser que el fet que les dues conselleries dirigides per ICV ( Medi-ambient i Habitatge i Relacions Institucional i Participació) no suposéssin un desgast clar, va facilitar la percepció que era ICV i més concretament Joan Saura, els qui donàven estabilitat al govern. Aquesta percepció es va transformar en un premi en forma de vots.
Els altres dos socis del govern ho teníen clar: En el cas que el tripartit tornés a sumar, tots tres partits compartiríen responsabilitats i conselleries que suposen desgast.
En aquest context s'ofereix la conselleria d'Interior a Joan Saura. En principi, la conselleria d'Interior és regal per a qualsevol polític ja que els qui ocupen aquesta cartera, sempre solen ésser els consellers més valorats per la ciutadania.
Però en el cas d'ICV, aquesta conselleria era més una mala passada que no pas un regal. ICV ha fet de la rebel·lia la seva targeta d'identitat i sens cap mena de dubte, és el partit que és més crític amb la societat actual, amb l'ordre establert i que té més voluntat de transformació social.

Els primers anys d'assumir la conselleria, Joan Saura ha sabut "trampejar" la gestió sense gaire errades, però just quan es cel·lebra el segon aniversari del govern presidit per José Montilla, les crítiques a Joan Saura es multipliquen i ICV es veu sotmesa a un assetjament mediàtic i polític sense precedents. Per què? Per què ara?
Tot canvia en el darrer Congrés Nacional d'ICV, quan els nous valors del partit (Herrera, Camats, etc.) acusen a la "vella guardia" provinent del PSUC (Saura, Bosch, Guillot) d'haver-se acomodat a la "poltrona" i de no fer les polítiques transformadores que els militants d'ICV voldríen que féssin els seus consellers.
I a partir d'aquí, és quan Joan Saura cau definitivament a la trampa que li van parar els seus socis de govern a mitjans de novembre del 2006 i comença a fer allò que Joan Puigcercós ha popularitzat com "marcar paquet" i que habitualment es coneix com " marcar perfil propi".
I aquí hi ha l'error de Joan Saura. En no adonar-se que l'únic lloc on no es pot marcar perfil propi és des de la conselleria d'Interior. Per això, qualsevol actuació "partidista" que efectuï des d'aquesta conselleria - anar a la manifestació proPalestina, la velocitat variable -serà criticada durament.
I és que en la figura del conseller d'Interior, el que més es valora és la credibilitat. És la conselleria més sensible del gabinet i qui l'ocupi ha de ser creïble ja que és la persona que s'ocupa de les crisis, desgràcies, accidents, etc.
La ciutadania demana credibilitat a qui ocupi aquest càrrec. En el moment que comença a actuar en clau de partit, aquesta credibilitat desapareix.
Saura ha caigut a l'error de quatre grapes i segur que patirà un desgast electoral per aquest error. El que em pregunto però, és si darrera el desgast de Joan Saura no es pot produïr un desgast del conjunt del Govern?

1 comentari:

Pau Arbat ha dit...

Del tot previsible!
Diuen que si "no vols pols, no vagis a l'era". Aquesta vegada, en Saura, ha traspassat l'era i s'ha fotut, al mitg del paller i veurem com s'en surt...
La prova de foc del Govern d'Entesa, serà el "finaçament"...la mare dels ous!