diumenge, 25 de gener de 2009

I Montilla caigué del cavall





Com Sant Pau, el president de la Generalitat està girant la vista cap al cristianisme, cap a l'esglèsia catòlica.
Avui a Tarragona, ha posat com a base per sortir de la crisi, els valors de l'esglèsia catòlica que segons ha comentat, són els valors dels catalans: esforç, solidaritat, etc. No és la primera vegada que elogia el cristianisme.
No és cap novetat. Si en l'intensitat, però no en la direcció. El context internacional i els governants com Obama, Merkel, però sobretot, el gir a França en aquest àmbit -els catalans som francs- han ajudat a facilitar-ho.

El govern Montilla mai ha frivolitzat amb el factor religiós com si que ho va fer el govern Maragall. Es nota que el president ha estat alcalde a el Baix Llobregat.
No és gens estrany doncs, que cedís la secretaria d'Afers Religiosos i per tant, les relacions amb les diferents confessions, a ERC llevat de les relacions amb l'esglèsia catòlica. Ni més ni menys.

I és que tot té una explicació. Una explicació política, històrica, cultural...però també electoral.

A dia d'avui, segons les darreres dades, la societat catalana es divideix en un 66% de ciutadans que es defineixen com a catòlics, un 14% com a ateus, un 15% com a agnòstics i un 5% com a creients d'una altra religió. Però si ens hi fixem més, veure que dintre els catòlics, hi ha un 18% de persones que es defineixen com a catòlics particants, que van a missa cada diumenge. 18%, això sí que és un "target"!. Un target brutal, a qui ningú que vulgui guanyar unes eleccions hauria de renunciar.

En el primer tripartit, es va renunciar clarament a aquest target, i segurament, un 80% dels practicants catòlics voten a partits de l'oposició. Si a més, afegim a aquest grup el percentatge de catòlics no practicants però que senten com a una agressió qualsevol intent d'avançar en el laicisme, veurem que el PSC tenia un problema en aquest camp.

La conclusió és clara: si el PSC vol guanyar les eleccions, ha de treure un bon resultat entre el els catòlics no practicants. No en té prou amb els no creients.

El camí iniciat per Montilla, doncs, no va dirigit a captar una part del vot dels catòlics practicants, sinó sobretot a captar una bona part dels vots dels que es defineixen com a catòlics, però no van a missa. El catolicisme cultural o sociològic. En definitiva, Montilla vol anar a disputar la batalla del centre a CIU fins i tot, la batalla del centre religiós.
I el missatge que vol transmetre al votant catòlic, parafrassejant a Joan Pau II és molt nítid i senzill: "No tingueu por"

No tingueu por, per què en un govern presidit per José Montilla no hi ha cap perill de radicalitat laïcista. Estic segur que veurem més gestos del president en aquest sentit en els propers dos anys.

5 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

De fet, tots recordem on va iniciar la seva campanya electoral... Poblet.

pau ha dit...

Exacte, Albert.

adu1 ha dit...

A mí, el que no em deixa de sorprendre és la quantitat de religions que són subvencionades per la Generalitat. Hi suquen fins els budistes. No acabo de veure clar que aquest sigui un terreny en el qual les institucions autonòmiques hagin de tenir una despesa tan elevada (em remeto al DOGC per a l'any 2008)

Marc. ha dit...

Els valors cristians són bons, el que no ho és tant són alguns opinadors cristians de les espanyes, i de certes radios, que per cert coincideixen molt sobint en arguments contra el català amb els pressumptes "intel·lectuals, i humaniestes d'esquerres" de CIUTADANS i companyia.

pau ha dit...

Totalment d'acord, Àngel. La política de subvenció a col·lectius és terrible.

Marc, per avaluar al cristianisme no hem de caure el la definició del socialisme que va deixar anar un líder als anys 80: " ¿Que es el socialismo? Lo que hacen los socialistas"
El cristianisme no és el que facin alguns cristians. Per sort.