dimarts, 13 de gener de 2009

Un conflicte en clau interna

Analitzem fredament la situació:
Ens trobem inmersos en una crisi econòmica de primer nivell, a més, paral·lelament a nivell Espanyol, aquesta cavalca sobre la crisi de la construcció que ha suposat que l'estat espanyol arribi als tres milions de parats, un milió més que ara fa un any.

Si a tot aquest context econòmic hi afegim que d'aquí a un mes i mig hi ha eleccions a Galicia i a Euskadi, i d'aquí a cinc mesos eleccions al Parlament Europeu, entendrem la contundent posició de José Luís Rodríguez Zapatero en el conflicte que s'està vivint a Gaza. Zapatero és el dirigent europeu que amb més contundència s'ha pronunciat en aquest conflicte a risc de perdre la tradicional imatge de país interlocutor que va possibilitar els acords de Pau de Madrid sota la presidència de Felipe González.

Per què s'arrisca tant Zapatero en un conflicte en el que Espanya difícilment hi pot tenir un paper determinant?

El president del govern, és un malalt de les enquestes i un crack a l'hora d'interpretar el sentiment majoritari de la societat espanyola i saber-la canalitzar al seu favor. I amb el conflicte de Gaza -a part de que estic convençut que creu en el que diu- ha trobat una ocasió d'or per tal d'aconseguir dos objectius importants:

- Canviar l'agenda política i mediàtica. Fer que el principal tema periodístic d'aquestes setmanes sigui la situació a Gaza i no la crisi econòmica, i tapar tant com es pugui l'increment de l'atur.

- Intentar aprofitar el malestar d'una bona part de la ciutadania espanyola pel conflicte de Gaza per encapçalar el descontentament contra la guerra i intentar recrear el marc de referència del NO a la Guerra que tant de mal electoral va fer al PP. Aquest objectiu és més difícil d'aconseguir per què els dos moviments són d'intensitat diferent i sobretot, per què el Partit Popular no ha caigut en el parany de posicionar-se a favor d'Israel ( si us hi fixeu ZP no para de reptar a Rajoy que es posicioni).

En definitiva, la política externa sempre s'ha d'analitzar en clau interna.

4 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Molt bn post Pau, anàlisi excel·lent!

Marc. ha dit...

Segons la “magnífica” llei de partits, les diferents manifestacions a favor del terrorisme de Jamas hauríen de ser prohibides, i en el cas de no poder-se anticipar als fets, actuar contra els organitzadors.
PAU per tothom, per Israel també, quantes manifestacions s’han fet contra el terrorisme suïcida i masacrador de Jamas?

Marc. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc. ha dit...

Per cert:
La Rahola ja ha rebut amenaces de mort.
Heu vist la foto deL TERRORISTA amb una pistola a la manifestació encapçalada pel conseller d'interior?
Ja s'han registrat atacs a centres jueus d'espanya.
Europa encara és antisemita?