Els límits del màrketing polític

Sóc un entusiasta del màrketing polític i la comunicació política. Hi crec tant que fins i tot m'hi dedico. Però el màrketing polític té un límit: la realitat. No es pot obviar la realitat a l'hora d'utilitzar les tècniques de màrketing i comunicació en el camp de la política, per què sinó, la realitat sempre acaba sortint.

Aquesta reflexió m'ha vingut al cap arrel de la retirada de les tropes espanyoles de Kosovo. Tothom ha culpat a Zapatero de l'anunci de la retirada i del posterior malestar dels aliats de la OTAN.

Humilment, discrepo d'aquest punt de vista. L'anunci de la retirada de les tropes espanyoles no va ser de Zapatero, va ser sobretot de la ministra Carme Chacón. I el més important, ens van mostrar els límits del màrketing polític.

Carme Chacón està casada amb un dels millors experts en comunicació política d'Espanya, i des de l'arribada al govern de José Luís Rodríguez Zapatero, la seva carrera política ha estat fulgurant. Des que va ser nomenada ministra de defensa, ha esdevingut la ministra més valorada del govern per sobre fins i tot del president. I en tot aquest procés, la comunicació política i la imatge hi han tingut un paper determinant. Recordeu la revisió a les tropes embarassada o el vestit-jaqueta de la Pasqua militar. És sens dubte, la política espanyola que més bé controla la seva imatge i que millor usa la comunicació i el màrketing a l'hora de construïr la seva imatge pública. I seu futur polític sembla que no té límits.

És en aquest context, quan es produeix l'incident de Kosovo i quan es mostra clarament que el màrketing polític té un límit.

La seqüència és la següent: La ministra Chacón convoca a la premsa per visitar la última destinació on hi ha tropes espanyoles que no ha visitat: Kosovo. Un cop visita la base militar, reuneix a tots els soldats i els periodistes i acaba el discurs de la següent manera: "Caballeros, la misión está cumplida. Nos volvemos a casa"

Quan vaig sentir això vaig pensar: chapeau. Marketing polític en estat pur. Control del misstge i de la imatge al 100%. Una comunicació brutal. Talment com si fós el president dels Estats Units a dalt d'un porta-avions després de declarar finalitzada una guerra i amb una llegenda darrera el vaixell que digués "Missió acomplerta"

Però Chacón no és Obama, ni sobretot, Espanya no són els Estats Units. I aquestes tècniques de màrketing es poden aplicar quan ets la primera potència mundial, però no quan ets un país de segona divisió, en un afer que incumbeix a països aliats en una zona en conflicte.
Per què als EEUU ningú s'atravirà a retreure-li aquestes coses, fins i tot a França tampoc, però a Espanya sí.

El govern espanyol, el ministeri de defensa i l'entorn de Carme Chacón, han vist que hi ha certs àmbits que no poden servir d'escenari per a la nostra comunicació. Hi ha certes zones -política de defensa, política econòmica- que no poden ser utilitzades per a comunicar el nostre missatge. Són zones neutres, àrees del govern on és millor que el màrketing no hi entri.
Va sortir bé amb la retirada de les tropes de l'Iraq - si bé, les conseqúències no van ser petites- però val més, no tornar-hi. Ja que Obama no és Bush.