Hi havia una vegada un granger que tenia una gallina a la que li donava de menjar grans quantitats de blat de moro. El dilema de la gallina era saber per què el granger la volia engreixar.
La gallina observava al granger mentres aquest li preparava la ració diaria de menjar, i el granger observava com la gallina se la menjava. Semblava que estigués interessat en que la gallina estigués ben grassa. Semblava content de veure com s'engreixava.
La gallina va rumiar en això i va arribar a una conclusió lògica: "El granger vol que jo sigui feliç".
A partir d'aqui, la solució al seu problema va ser relaxar-se i disfrutar de la vida, sabent que el granger continuaria donant-li menjar.
Però un bon dia, va aparèixer el granger i en comptes de donar-li menjar, la va escanyar, la va cuinar i se la va menjar.
La gallina no havia tingut en compte un detall. D'haver estat pendent del seu entorn, hauria observat que les altres gallines desapareixíen sistematicament, mica a en mica. Aquesta atenció al detall l'hauria dut a una segona explicació lògica: que el granger l'estava engreixant per menjarse-la.
En comptes d'això, la gallina va creure l'explicació del granger benèvol. Cosa que li va impedir descubrir l'autèntic motiu. Quan la gallina va entendre la realitat, ja era massa tard.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada