dilluns, 6 d’abril del 2009

5 ministres gallecs, això va en sèrio!

Algunes reflexions sobre la crisi de govern que Zapatero vol portar a terme aquesta setmana santa:

- El que li han fet a Zapatero no té nom. Després de cinc anys sense reunir-se amb un president nord-americà, va i li aixafen la trobada bilateral amb Obama, i el que és pitjor: li aixafen les portades i la roda de premsa posterior.
Qui ha filtrat la notícia ha desactivat els dos principals actius que tenia Zapatero per recuperar impuls polític abans de les europees: Se li han carregat el missatge amb Obama i el missatge de canvi de govern. Dels dos principals missatges que tenia en dos anys, cap dels dos els ha controlat ell. Li han controlat els tempus de la pitjor manera possible. Si això és foc amic, com deu ser l'enemic!

- Molt malament han d'anar les coses -enquestes internes- al PSOE, per tal que remodeli el govern a 2 mesos de les eleccions europees i per tal que treguin a Chaves de la presidència d'Andalusia. Avançar el canvi de govern a abans de les eleccions europees, és terriblement arriscat. Si no l'hagués canviat i el PP hagués guanyat les europees, podria presentar el canvi de govern com a un gest de comprensió vers el missatge de l'electorat i de nou impuls polític. Fent-ho abans, t'arrisques a cremar el nou govern en el cas que hi hagi un mal resultat a les eleccions europees de juny. És una jugada molt arriscada, desesperada.

M'ha sorprés molt l'entrada de Chaves al govern. Segur que té a veure amb enquestes internes que deuen apuntar a una aproximació al PSOE del PP a Andalusia. Si això hi afegim la possible creixement del PP a Castella la Manxa després de tot l'affaire CCM, veuerem que el PSOE s'ha vist obligat a moure fitxa i no ha pogut esperar que el "relleu" a Andalusia es produís en una altra crisi de govern. S'havia d'aprofitar aquesta ocasió per intentar que el principal "graner" de vot socialista es mantingui.

- Si es confirma l'entrada de Blanco al govern, hi haurà cinc minsitres gallecs (Blanco, Molina, Salgado, Caamaño i Espinosa, una sobre-representació territorial brutal. S'han acabat els equilibris territorials, la cosa va en sèrio. Només quedaran els fidels, la "guardia de korps" que resulta que és gallega.

- Constato que Zapatero no ha aprés la lliçó de la resta de líders mundials. En comptes de sumar, resta. En moments de crisi el que ha de proposar un líder és un govern que representi el màxim segment de la societat que dirigeix possible. Ha de fer governs amb moltes sensibilitats, transversals, amb independents de prestigi (sobretot a economia). En comptes d'això, Zapatero es tanca. Govern monocolor i cada vegada més de l'aparell. Les tres figures més importants del PSOE al govern: Zapatero, Chaves i Blanco.

- Zapatero haurà de reaccionar a la filtració. No es pot quedar tal com està. Haurà de sorpendre amb algun nom diferent als que han sortit, i amb algun nom potent i rellevant. Si no ho fa, és que va més a la deriva del que sembla.

- Ha de tenir clar, que aquest serà el govern que li farà guanyar o perdre les eleccions generals. No només per la crisi, sinó per què aviat Zapatero serà el president de torn de la UE i estarà més temps viatjant que a la Moncloa. L'equip que formi ara, li haurà de dirigir el govern amb eficàcia.

Veurem. Però de moment, es confirma la vella dita: "En política, hi ha amics, enemics i companys de partit"

2 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Completament d'acord menys amb una cosa... tu creus realment que el cas CCM afectarà electoralment al PSOE a Castella La Manxa? Jo tinc els meus dubtes...

pau ha dit...

I tant Albert. Castell la Macha era una autonomia fixa del PSOE amb Bono. Amb Barrera, es va mantenir pel PSOE però la candidata del PP, Maria Dolores de Cospedal s'hi va acostar.
Després de la rellevància política i d'imatge de Cospedal i el fracàs de CCM - pensa que era la unió de totes les caixes de l'autonomia, imaginat el fracàs col·lectiu que suposa - estic segur que en el PSOE es dona moltes possibilitats al "sorpasso" a una de les zones fixes del PSOE de l'Espanya autonòmica.