No me llamo José Luís

Molt bona comunicació política per part dels dos polítics catalans en el programa "Tengo una pregunta para usted". Tots dos teníen apresa la lliçó, tots dos s'adreçàven de manera descarada als seus targets o grups d'electors. Llamazares, no.
Duran i Lleida tenia molt clar el missatge que volia transmetre i ho va fer:
- Moderació, moderació i moderació. Ell considera que una gran part de l'abstenció a Catalunya, són electors que es defineixen de centre i que no estan a gust amb els debats que es produeixen a Catalunya.
- Pactisme i negociació. És a dir, peix al cove.
- Infraestructures i estatut
- Petits empresaris, comerciants i autònoms

Carod-Rovira volia dirigir-se també als seus electors que estan descontents amb el funcionament de la política catalana, però sobretot, amb la relació amb l'estat espanyol:

- Fermesa i convicció
- independentisme tranquil
- independentisme sense mirar els cognoms
- Republicanisme i llibertat d'expressió

El més interessant però, van ser les anècdotes, ja que són allò que crea més empatia a la gent i fa que el missatge arribi amb més claretat als diferents targets.
De Duran en destacaria dues:
- La discussió amb la senyora musulmana sobre el vel. Duran va aprofitar l'ocasió per dir allò del que pensen molts dels seus votants, alhora que mantenia els equilibris amb la llibertat religiosa. No va contestar la pregunta, però el missatge va ser claríssim "i venen s'han d'integrar i adaptar-se a la nostra cultura. Els nostres valors són millors"
- També va ser molt destacat, els intents de contensió i moderació que feia quan contestava totes les preguntes, agraïnt les preguntes i amb tó afable i moderat: era un missatge al conjunt de la ciutadania espanyola en el sentit de tranquilitzar-los en el cas que el partit guanyador hagi de pactar amb CIU.

De Carod en destacaria moltes, però que es resumeixen en una:
- Com aprofita les situacions personals per llançar el seu missatge. L'anècdota del nom i el cognom per llançar diferents missatges: és igual el cognom per ser independentista, les mentides sobre Catalunya i sobre ell, i sobretot, el ja n'hi ha prou.
El ja n'hi ha prou del "català emprenyat" amb el tracte rebut per Espanya, va cristal·litzar amb el ja n'hi ha prou quan li van canviar el nom. L'anecdota del nom, va simbolitzar moltes coses, simbolitza l'Espanya que no ens entèn i que no ens vol entendre.
En Carod ho va veure desseguida i va aprofitar l'ocasió per a dir el que molts catalans han volgut dir quan han creuat l'Ebre i els han canviat el nom "Perdone, yo me llamo Josep Lluís". Fixeu-vos en com el clima de la seva resposta va inscrescendo a mida que ell vau que té una ocasió d'or per comunicar el que volia comunicar.
En comunicació, l'anècdota és molt millor que el discurs, la metàfora molt millor que l'article.
Dos bons comunicadors que van saber aprofitar les anècdotes -vel i nom- per comunicar el seu missatge. El problema per ERC, és que en Carod no es presenta a les eleccions del març.