Triangulació (I)

"Utilitzi les seves eines per a reparar el cotxe dels altres" Dick Morris

La teoria de la triangulació, és una estratègia teoritzada per Dick Morris, l'estratega de Bill Clinton durant 20 anys, i que es basa en les situacions on l'electorat es divideix en dues parts molt semblants. En empats permanents.
Tots tenim una idea sobre el que representa cada partit, sobre els valors que representen, sobre les prioritats i sobre els interessos que tenen.
Al llarg del temps, s'ha anat identificant a les dues grans corrents ideològiques amb certs temes i amb certs problemes. Així doncs, temes com la seguretat, la baixada d'impostos, el control de la inmigració, la moral, la religió, etc. són temes que els associem a als partits conservadors. En canvi temes com l'educació pública, el medi-ambient, el multiculturalisme, la pujada d'impostos, etc. són temes que els associem als partits d'esquerres.
Hem acabat associant no només les solucions sinó també els problemes amb un partit o l'altre.
La identificació de certs problemes amb certs partits, ens dona una gran oportunitat estratègica: la possibilitat de solucionar els problemes del bàndol contrari.
Quan solucionem els temes que tothom relaciona amb el bàndol oposat, eliminem la seva raó de ser, el sentit de la seva existència.
La idea és treballar per solucionar els problemes que motiven als votants de l'altre bàndol, per tal de debilitar-los políticament.
No es tracta d'agafar les solucions del contrari, ni de canviar les teves respostes tradicionals, sinó de solucionar les preocupacions que fan que l'electorat contrari es motivi, a la teva manera.
Si ets un polític d'esquerres, intenta contenir la despesa, intenta baixar alguns impostos i redueix els delictes i veuràs com els votants conservadors es redueixen. Si ets un polític conservador, millora l'educació pública, millora els serveis socials i preocupa't pel medi-ambient i veuràs com guanyes votants.