dilluns, 17 de desembre de 2007

Missatges contradictoris




Un dels principis de la comunicació política és evitar donar missatges contradictoris, ja que desconcerten al ciutadà o elector i sobretot, fan que el nostre missatge sigui difús i per tant, difícil de comunicar.
Un misatge ha de ser clar i inequívoc i s'han d'evitar sempre els missatges contradictoris.

No he vist un exemple més clar de missatge contradictori que el que mostren les dues imatges d'aquest post.
La primera imatge és el logotip de l'Expo Zaragoza 2008 que sota el títol "Aigua i dsenvolupament sostenible" intentarà concienciar a la ciutadania sobre la problemàtica de la manca de recursos hídrics i sobre la lluita contra el canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat.

La segona imatge és un fotomuntatge del projecte Gran Scala que auspiciat per el govern d'Aragó, es vol realitzar en plè desert dels Monegros. Aquest complex que vol atraure 25 milions de persones, tindrà 32 casinos, 70 hotels, 250 restaurants, etc... en el mitg del desert.

Els patrocinadors dels dos esdeveniments són els mateixos, el govern d'Aragó i l'Ajuntament de Saragossa, governats per el mateix partit polític.
Quin dels dos missatges tindrà més efecte? El de la sostenibilitat o el del "derroche"? o cap dels dos?

Després d'aquest lamentable espectacle, ningú tindrà l'autoritat moral per dir a la gent que tanqui l'aixeta per rentar-se les dents, a l'hora que es patrocina un projecte faraònic al mig del desert.

Autoritat moral, aquest és el principi de la legitimitat.

3 comentaris:

ALEX ha dit...

Fantástica reflexión. Lo malo del asunto es que lo que se descubre es que a los gobiernos lo que mas les interesa realmente es el desarrollo económico de su áreade responsabilidad a toda costa. Cuando oía en la radio una entrevista al consejero que promovía el asunto(del PAR por cierto) no paraba de incidir en el hecho que Aragón habia sido una tierra pobre y seca, y que sus ciudadanos habian tenido qe emigrar tradicionalmente a Madrid y Barcelona. Para él, el casino es, además de una ocasión, un acto de irredentismo económico y político, aunque hoy Aragón es una comnidad que está en renta muy por encima de la media nacional. Aquí predomina en mi opinión una mentalidad local, que posibilite enrriquecerse rápidamente, sin importar el cómo y sus consecuencias. Me parecía ver a Paco Martinez Soria en "El turismo que gran invento" (pelicula denostada por algunos, pero con un gran trasfondo)

pau ha dit...

Alex,
No sé si coneixes gaire l'Aragó i els Monegros, però l'exemple del que comentem és el poble de "La muela", al mitg de Los Monegros, a tocar l'autopista.
Era un poble normal i corrent, d'uns 1000 habitants.
En cinc anys ha aconseguit: tenir un dels parcs eòlics més importants d'Espanya, que envolten tot el poble a partir de 30m de les cases (potser hi ha 300 molins de 80 o 120m d'alçada).
Hi han construït el segon polígon industrial més gran d'Aragó (DECATHLON, ZARA, etc.) tot són meganaus, i finalment,.... construcció: volen arribar a 10.000 habitants segons l'alcaldessa.
I tot això per què? per tenir una piscina municipal coberta i una escola bressol.
És el model "ho volem tot" encara que sigui incompatible entre sí. Model? quin model?

Cento ha dit...

Passant de l'estratègia, que tant ens agrada, a les idees, que són la base de la cosa, el tema Monegros és una autèntica barbaritat.

Demostra que tots els arguments d'alguna gent d'Aragó (no tota, per sort) contra el trasvassament eren una demostració de pur egoïsme. Ni nova cultura de l'aigua, ni gaites. Per a mi i no per als demés.

No entraré a jutjar la idoneïtat mediambiental del tema, s'explica per si sola.

Però el pitjor de tot (almenys en el meu cas) és que els arguments donats pel govern valencià per reclamar el trasvassament de l'Ebre queden reforçats: aigua és solidaritat, la 'sostenibilitat' (ecologisme, nova cultura de l'aigua, com vulgueu) és una excusa per la insolidaritat.

I atenció al nou gir discursiu del PP valencià amb el tema, potentíssim i ben trobat: els valencians som solidaris amb la resta de l'Estat (tema balances fiscals, tan de moda), per tant reclamem que la solidaritat se'ns retorne en forma d'aigua, necessària pel nostre desenvolupament econòmic. No volem deixar de ser solidaris (com els catalans, qué dolents i egoïstes), sinó una xicoteta compensació pel nostre esforç cap als altres territoris.

Brutal! Inapelable!

De totes maneres, gràcies, Diputación General de Aragón. Moltes gràcies.