Taules. Per mí, el debat va acabar en taules.
Cada candidat va guanyar allà on és més fort. Zapatero en l'imatge i Rajoy en la dialèctica.
Ahir es van enfrontar dos candidats ben diferents, que semblen sortits d'èpoques diferents.
Mariano Rajoy, és un candidat del segle XIX, és un candida que domina els discursos i sobretot, la retòrica. És un candidat de l'època pre-televisiva.
Zapatero en canvi, és un candidat del segle XXI, un candidat 2.0. Un candidat on el seu discurs es troba molt més en la imatge que en contingut. És un candidat de l'època post-televisiva.
En canvi, per molt que a nosaltres no ens ho sembli, encara estem en el segle XX. Al menys televisivament. L'espectador encara no està preparat per un candidat del s.XXI i li queda molt lluny un candidat del segle XIX. La gent, la televisió, volen un candidat del segle XX. Un candidat que domini alhora el discurs i la imatge. Un Bill Clinton, un Toni Blair, un Jordi Pujol, un Pasqual Maragall.
Un candidat del s.XX hauria guanyat ahir clarament.
Feta aquesta prèvia, crec que tots dos van estar bé, però que van cometre varis errors.
Zapatero: Va tenir uns errors i encerts clars:
- Va posar-se a la defensiva durant tot el debat
- Va controlar i guanyar clarament l'inici i el discurs final. Es va adreçar amb encert a l'espectador
- Va deixar que Rajoy marqués el terreny de joc, els marcs de referència.
- Controlava molt més bé que Rajoy la seva imatge. La seva imatge corporal era molt bona
- Va errar al donar tantes xifres, calia més exemples
- No es va defensar amb contundència dels atacs més durs de Rajoy. Sobretot quan el va acusar de mentider i quan el va acusar d'agredir a les victimes del terrorisme.
- Va saber donar una imatge més presidencial i moderada que Rajoy
- No va defensar amb contundència la seva acció
- Es va equivocar quan va introduïr el tema dels artistes que li donen suport.
Rajoy També va tenir llums i ombres:
- La imatge va ser nefasta. En la roba, a l'entrada, en l'inici i el final, i sobretot, quan posava aquella mirada perduda.
- Va ser molt disciplinat a l'hora de llançar els missatges. Aprofitava el seu temps per llançar un missatge ben elevorat.
- Va posar a Zapatero a la defensiva i va controlar el tempo del debat
- Va errar clarament en la intervenció de l'inici i del final. Una imatge molt negativa, s'el veia molt nerviós. No va aprofitar el discurs final. El va desaprofitar amb un relat horrible sobre una nena que ningú va entendre.
- Va saber utilitzar el llenguatge adequat: va utilitzar exemples que tothom coneix, va utilitzar metàfores, parlava de cose concretes (preu del pa, etc.) És a dir, va fugir de les macrodades.
La meva valoració és doncs, la d'un empat. Tots dos van contentar les seves respectives parròquies. Un controlava més la imatge - molt important al tractar-se d'una TV- i l'altre controlava el tempo i el discurs.
Un debat molt interessant. El següent serà decisiu.
.jpg)
.JPG)
12 comentaris:
d'acord amb les ombres i les llums, tot i que jo crec que guanya pels pèls ZP; i sobretot per la situació que genera el debat, clarament favorable als socialistes.
Sobre el relat de la nena... crec que és una metàfora molt clara del PP: creiem que tenia un relat clar i fort davant de 13 dels socialistes. I ara resulta que el seu relat falla: primer Pizarro, després el lema del cap i el cor i ara la nena. No saben donar-li una imatge, que val més que mil paraules. I no poder comunicar el debat a menys de 11 dies de les eleccions es perillós!
Albert,
El relat de la nena, no era dolent per el seu electorat, el que va ser dolent va ser Rajoy. Es va posar nerviós, es va entrebancar, mirava cap a un costat i un altre i al final, ja no sabíes on era la nena.
I si, la imatge és molt important, i per això ZP aguanta tant bé i Rajoy li cosat tant.
Tot i que accepto un empat com a resultat del cara-cara (que no debat, perque no vèren debatre), crec que en conjunt va guanyar pels pèls Rajoy. Crec que va marcar els discursos (d'acord que era el primer a parlar), ZP li anava al darrera i sense convicció. Rajoy tenia molt clar allò que volia dir i ZP no ho va saber explicar.
Però per veure qui ha guanyat, millor veure les cares, al final, quan entraven als cotxes.
Lluís
Lluís, Rajoy havia d'arriscar. I va anara a l'atac, però la imatge no ajudava.
Pel que fa al final, estic convençut que els del PP estàven contents de que havíen sortit amb les opcions intactes. Amb lo de les cares, s'ha d'anar en compte per què això ho teníen preparat a l'igual que l'eufòria de l'arribada a la seu de Gènova. Es vol influïr en la percepció de la gent sobre qui ha guanyat el debat.
Si la gent veu aquesta alegria entre els del PP, molta gent pot pensar: doncs, déuen haver guanyat si estan tant contents. I això, va calant.
El que m'estranya és que el PSOE no preparés un "decorat" similar per tal de reforçar una imatge de victòria. Segur que en el pròxim ho fan.
El problema és que només serveix si està tant igualat com aquest. Per què si hi ha un guanyador molt clar i els del rival celebren la "victòria" del perdedor, estàs acabat. La gent pensa: "aquests tios no poden governar, estan fora de la realitat"
Infumable.
Trist, mesquí, ranci, sectari, sense cap mena de consistència, encorsetat, previsible,... un fidel reflexe de la baixa categoria dels contendents.
Nihil novum sub sole.
Si havia de servir per animar la gent a anar a les urnes... cagada pastoret!
Salut!
Felicitats Pau, veig que els teus comentaris estan fent "furor" a la xarxa
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080225/53440117424.html
Lluís
l'adreça és:
www.lavanguardia.es/lv24h/20080225/53440117424.html
Merci lluís,
Ja ho he vist. Fa gràcia
I per cert...TV1, la Sexta i Cuatro no poden contractar analistes professionals? L'espectacle de TV1 era per una banda responsables dels diaris Público i El Periódico i per l'altre l'ex cap de campanya d'Aznar i un altre del PP...i dos més que amb una sola frase que deien ja sabies a qui anirien a votar el 9M. A Cuatro, l'Ibarra..ufff i una consellera del Govern de la Comunitat de Madrid i en Victor Manuel (el músic) fent comentaris, per telèfon, de la jugada...
Roser,
Coincideixo plenament. Jo també pensava que havíen de portar algún bon assessor amb prestigi que els hi comentés els errors i els encerts dels candidats durant el debat.
I cap polític de partit, algun analista, però l'Ibarra...
I pel que fa a en Víctor Manuel i a en David Trueba, encara no ho entenc.
Sí que s'entén. L'estratègia és a la política, però també a la lluita d'audiències. I ven més en Víctor Manuel que un professional del tema. Trista la superficialitat del món que ens ha tocat de viure.
Salut!
Beta,
Discrepo. En Rodríguez Ibarra i la consellera del PP, no animen gens l'audiència, i menys després de 2 hores de debat polític. La gent vol claus per interpretar el debat i això no ho faran polítics, ho han de fer analistes.
I no crec que en Víctor Manuel per telèfon motivi gens a l'audiència. Sembla més un favor d'amic
Publica un comentari a l'entrada