dijous, 14 de febrer de 2008

Marató Giacometti




Ahir va ser un dia intens.
Des d'el CCAII i amb la col·laboració de la UdG i d'El Punt, vam convidar al reconegut "spin doctor" francés i assessor de Nicolás Sarkozy, Pierre Giacometti.
Giacometti va pronunciar una conferència sobre la importància dels valors a la política del segle XXI, a la Universitat de Girona, i posteriorment va participar en un debat a la seu d'El Punt sobre les eleccions del 9 de març. En aquest debat també hi vam participar el professor Antoni Segura i jo mateix, i va estar brillanment conduït per el periodista Josep Martinoy. Al debat hi van assistir entre altres, els candidats del PSC a Montse Palma, Alex Saez i Rafel Bruguera, així com l'amic Marc Teixidor.
Des d'aquí voldria agraïr a en Pep Nadal i l'Emili Gispert la seva col·laboració.

De tota la jornada que vaig passar amb Giacometti, de totes les hores que vam compartir- són moltes més de les que us podeu imaginar, ja que ens va passar un incident digne de figurar en un llibre i que podríem titular "El cas de la maleta de Giaco". Un dia ho explicaré- destacaria la reflexió que vam tenir sobre l'affaire Carla Bruni-Sarkozy.

Giacometti va exposar-me el seu punt de vista sobre un tema que crec que és molt interessant per a tothom que estigui interessat en la comunicació política: l'aproximació al ciutadà per part del polític.

D'un temps ençà, els polítics, els candidats, tenen molt clar que un dels objectius més importants en qualsevol elecció, és aconseguir la proximitat del polític amb l'elector.
I per aconseguir-ho, el polític s'obre davant l'opinió pública mostrant no només la seva trajectòria política sinó, sobretot, la seva trajectòria vital: la família, els gustos, els esports que practica, els amics, les vacances, etc.
Aquest fenòmen, aquesta transparència ha estat importada dels EEUU i les eleccions actuals en són una prova - mireu la web d'Obama: la família, a la porta de casa seva, vestit informal,etc.- i té els seus efectes positius: transparència, confiança, proximitat, etc. però té alguns efectes negatius.
El principal, s'anul·len totes les barreres simbòliques i mentals que organitzen la vida política en la relació del ciutadà amb el govern: la representació parlamentària, el parlament, els ajuntaments, delegats del govern, etc. És una relació directe entre el ciutadà i el governant.

És una relació directe entre una persona i el país que presideix. Només hi ha un intermediari vàlid, el transmissor, el que possibilita la relació directa: els mitjans de comunicació.

En aquest context, els mitjans es tornen molt més agressius al interpretar que el ciutadà vol conèixer tot el que passa en la vida personal del líder. I és així, per què el líder, quan era candidat, no va dubtar en mostrar la seva vida personal per ser elegit, i un cop elegit, el ciutadà o els mitjans interpretant el ciutadà, creuen que tenen dret a saber qualsevol canvi que es produeixi en l'entorn familiar del president.
S'els ha fet entrar a casa i ara, no s'els pot fer sortir.

Tot això arrel del culebrot Sarkozy-Bruni que tant mals de cap li està portant al president de la república francesa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pau,
Com va anar el debat sobre les eleccions generals del 9-M a la seu del Punt: quins pronòstics vareu fer ? o quines són les tendències ? o què és el que pot acabar decidint?
Fes-ne cinc cèntims. Gràcies
Carles de Figueres

pau ha dit...

Bé, va anar molt bé.
La clau serà l'abstenció. Una abstenció que a Catalunya serà bastant transversal, llevat del PP.
Giacometti va destacar dos detalls que mostren les enquestes: el ciutadans donen com a més preparat a Zapatero en tots els àmbits menys en dos, que donen més preparat a Rajoy: l'economia i la immigració. Per aquí voldrà el Pp que giri la campanya.
Pronòstics: victòria apretada del PSOE. Tot està molt obert.
Si hi ha debats, seran decisius.

Cristina Redondo ha dit...

estic d'acord amb tu Pau : la transparència és molt bona a nivell de comunicació, però diguem que és un foc que s'ha de saber reviure molt bé, perquè sinò ens podem cremar fàcilment, com els hi ha passat a França amb el tema Sarkozy-Bruni.

de fet, aquest apropament es bo però amb una certa messura, ja que sinó també molt de l'encant del marketing i la comunicació política és perd, l'electorat ha de poder veure de prop al seu lider( aquesta proximitat, confiança que comentes), però amb una distància suficient com per a què el puguin veure també com a ideal per a governar. I és clar, que el polític n'agafi el feed back directe de la població, sempre tan útil.

Aquesta transparència no pot permetre perdre aquella màgia i confiança que fa guanyar al lider.

pau ha dit...

Efectivament Cristina,
És l'equilibri. Tant difícil d'aconseguir: proper i llunyà alhora.
La gent vol que siguis com ells, però alhora volen que siguis millor que ells.
La gent vol un líder que tingui uns valors comuns, que parli al mateix llenguatge, conegui als seus problemes, etc. però alhora volen que sigui digne del càrrec que ocupa, que tingui el nivell per presidir un país, que no els representi bé.
En definitiva, el "millor" dels "nostres"