Marató Giacometti

Ahir va ser un dia intens.
Des d'el CCAII i amb la col·laboració de la UdG i d'El Punt, vam convidar al reconegut "spin doctor" francés i assessor de Nicolás Sarkozy, Pierre Giacometti.
Giacometti va pronunciar una conferència sobre la importància dels valors a la política del segle XXI, a la Universitat de Girona, i posteriorment va participar en un debat a la seu d'El Punt sobre les eleccions del 9 de març. En aquest debat també hi vam participar el professor Antoni Segura i jo mateix, i va estar brillanment conduït per el periodista Josep Martinoy. Al debat hi van assistir entre altres, els candidats del PSC a Montse Palma, Alex Saez i Rafel Bruguera, així com l'amic Marc Teixidor.
Des d'aquí voldria agraïr a en Pep Nadal i l'Emili Gispert la seva col·laboració.

De tota la jornada que vaig passar amb Giacometti, de totes les hores que vam compartir- són moltes més de les que us podeu imaginar, ja que ens va passar un incident digne de figurar en un llibre i que podríem titular "El cas de la maleta de Giaco". Un dia ho explicaré- destacaria la reflexió que vam tenir sobre l'affaire Carla Bruni-Sarkozy.

Giacometti va exposar-me el seu punt de vista sobre un tema que crec que és molt interessant per a tothom que estigui interessat en la comunicació política: l'aproximació al ciutadà per part del polític.

D'un temps ençà, els polítics, els candidats, tenen molt clar que un dels objectius més importants en qualsevol elecció, és aconseguir la proximitat del polític amb l'elector.
I per aconseguir-ho, el polític s'obre davant l'opinió pública mostrant no només la seva trajectòria política sinó, sobretot, la seva trajectòria vital: la família, els gustos, els esports que practica, els amics, les vacances, etc.
Aquest fenòmen, aquesta transparència ha estat importada dels EEUU i les eleccions actuals en són una prova - mireu la web d'Obama: la família, a la porta de casa seva, vestit informal,etc.- i té els seus efectes positius: transparència, confiança, proximitat, etc. però té alguns efectes negatius.
El principal, s'anul·len totes les barreres simbòliques i mentals que organitzen la vida política en la relació del ciutadà amb el govern: la representació parlamentària, el parlament, els ajuntaments, delegats del govern, etc. És una relació directe entre el ciutadà i el governant.

És una relació directe entre una persona i el país que presideix. Només hi ha un intermediari vàlid, el transmissor, el que possibilita la relació directa: els mitjans de comunicació.

En aquest context, els mitjans es tornen molt més agressius al interpretar que el ciutadà vol conèixer tot el que passa en la vida personal del líder. I és així, per què el líder, quan era candidat, no va dubtar en mostrar la seva vida personal per ser elegit, i un cop elegit, el ciutadà o els mitjans interpretant el ciutadà, creuen que tenen dret a saber qualsevol canvi que es produeixi en l'entorn familiar del president.
S'els ha fet entrar a casa i ara, no s'els pot fer sortir.

Tot això arrel del culebrot Sarkozy-Bruni que tant mals de cap li està portant al president de la república francesa.